Guigui ha escrit: ↑13 nov. 2025, 11:35
Ni "BRUTAL" ni "RETRATA la realitat". Aquest vídeo (i queda per veure si és real), que no fa més que mostrar una situació puntual causada pel mal servei i pel mal comportament de la gent, pretén ser el reflex d'una situació generalitzada?
Per cert, la traducció als subtítols és penosa, cosa que dona una idea de tot plegat...
Aquest video
ÉS DE PORTUGAL, però situacions semblants les tenim aquí, i de fa molt. El caos és el dia a dia en el transport públic de Barcelona, les empentes, l´incivisme, i la delinqüència organitzada.
El video m´ha recordat el meu dia a dia, quan agafava el 74 (actual H6) per anar a la Facultat, i en aquella època, no hi havia pas articulats en aquesta linia, esperant a Travessera de Dalt, havia de deixar passar dos o tres autobusos, de la mateixa linia, per poder pujar, en hora punta, en les mateixes condicions de caos que es veuen al video, i parlo de finals dels noranta.
O també per agafar el 24, a la plaça Lesseps, en direcció al Carmel, amb els guiris fotent empentes i la porta que no es pot tancar, i ells que volen entrar, per pujar al seu Park Güell, i això és molt més recent, de quan anava al CN Catalunya, i més valia pujar a peu.
Per culpa de l´incivisme, a la meva mare la van empènyer dins del 55, que anava amb molta gent de peu, exactament igual que a la senyora del video, sortint de la parada de Pi Margall, la més propera en direcció Joanic, i a l´agafar aquella corva que fa, la meva mare va caure a terra dins del bus i li van trencar el maluc, la van treure del bus en ambulància, i la van haver d´operar, va estar gairebé quatre setmanes a Sant Pau, i va quedar en cadira de rodes, va morir un any després, al 2018, amb 68 anys, i això és molt dur, saps?
Tant dur, que jo i el meu pare ens vam anar de Gràcia, el nostre barri de tota la vida, fins a Nou Barris, per esborrar els records, i desde llavors ha sigut tot molt pitjor, fins al punt que des de fa tres anys i mig, estic amenaçat de mort per unes bandes latines i mafia latina, d´aquest maleït barri, al ésser víctima d´un robatori amb violència i intimidació, i d´una agressió per la qual em van intentar matar.
Ës per aquest motiu que estic tant sensibilitzat amb l´incivisme, les bandas latinas, i tota la caqueta aquesta.
El motiu del robatori i de l´agressió, va ser per estar fent fotografies a un autobús, que és la meva afició, on per desgràcia hi estava a la parada uns membres de les bandes, cosa que jo no sabia. Aquests desgraciats em van agredir i em van robar, i m´acusen d´ésser un espia d´una banda rival. Això, només pot haver ocorregut a Barcelona, ja estic fart de callar-me la boca, i de viure en aquesta situació de coacció i amenaçes de mort, sense llibertat de moviment, doncs ara mateix, porto dos mesos sense sortir de casa meva, per por. Saben on visc, i alguns viuen al meu mateix carrer. Em van posar una nota, amb una amenaça de mort, escrita amb sang a la porta.
I vaig haver de retirar els càrrecs contra l´agresor al jutjat, per por, fa tres anys. I encara amb això, haig de soportar quan surto al carrer, amb el meu pare sempre acompanyat, que aquests desgraciats em diguin "trinitario de mierda", quan aquí l´única caqueta són ells. A la meva vida, i tinc gairebé cinquanta, m´ha pasat de tot fent fotos a trens i autobusos, però és que això, ja és surrealista, i és el fruït de la degenaració de Barcelona, que va en paral.lel amb l´incivisme al transport públic.
Això em va ocórrer a la parada del Parc de la Pegaso-Rovira i Virgili, cap a les cinc de la tarda. Aquest parc, és punt de reuníó de bandes i de narcotraficants, dada que jo no sabia en aquell moment. A la meva càmera hi havia moltes fotografies d´autobusos per la zona, i això els va fer pensar que estava espiant els seus moviments. L´individu que em va agredir i que em va intentar matar, em va tirar al terra, i em va agafar pel coll, sense deixar-me respirar, i em va començar a cridar "PARA QUIEN TRABAJAS, QUIEN TE HA CONTRATADO, HABLA, HABLA".
La gent que passava pel carrer, em van ajudar, i van fer de testimonis a l´hora de posar la denuncia, també van retenir l´individu fins l´arribada de la policia, qui van venir va ser la Guàrdia Urbana, però no pas el Mossos, que fins i tot neguen l´existència d´aquest tipus de bandas, per no crear "alarma social" i no em volen ajudar. Aquest individu, segons la policia, és de nacionalitat croata i sense antecedents, però anava acompanyat per una dona latina, aquesta es va donar a la fuga, amb la tarjeta SD de la meva càmera, i van poder recuperar tot el contingut, incloses dades personals.
Aquesta història ja la sabeu molts membres d´aquest fòrum, per privat, desde fa dos o tres anys, inclosos els administradors i administradora, i alguns poca cosa heu fet per ajudar-me, encara viure a prop meu. Això, us podia haver passat a qualsevol de vosaltres, fent fotos als transports públics, però em va ocórrer a mi, que sóc un desgraciat, i només he tingut desgràcies durant els darrers anys de la meva vida. A més, és un tema de delinqüència al transport públic. Afegeixo, per finalitzar, el desinterés policial en el meu cas, així com de la Sindicatura de Greuges, i la tinença d´alcaldia de seguretat ciutadana i prevenció de l´Ajuntament de Barcelona, amb qui també vaig contactar, ja fa dos anys..
No només són amenaçes de mort, sino també és un assetjament ferotge conta la meva persona, de tal forma que m´esperen per les cantonades properes o davant de la porta de casa meva, quan surto o quan arribo, i em fan fotos o videos amb els seus telèfons. És l´assetjament propi entre bandes rivals, quan jo no tinc res a veure amb aquest fastigós món, i a més sóc català. Aquesta situació m ´ha provocat un trastorn que s´anomena agorafòbia, o por a sortir de casa sol. Estic diagnosticat mèdicament, i amb tractament mèdic. La darrera vegada que vaig anar al super per fer la compra, van entrar dos pandilleros i sense comprar res, es van posar al costat meu, mentre feia cua per pagar a la caixa del super, i em van amenaçar de mort, després van sortir al carrer, i em van esperar al costat de la porta de casa meva, tot això anant sempre en companyia del meu pare, de tal forma, que desde fa dos anys, la compra del super la faig per internet, i me la porten a casa meva Caprabo.
Tot això ja ho sabeu molts de vosaltres per privat, i pels que us ompliu la boca dient-me que "si em volguéssin fer alguna cosa, ja ho haurien fet", amb l ´assessorament jurídic d´una advocada, el llistat de delictes contra la meva persona, al llarg d´aquests tres anys i mig de patiment, és de nou en total, són un conjunt de delictes contra la intimitat personal i familiar, contra l´honor, també delictes informàctics, de lesions, i delicte d´assetjament. Les lesions, són donades perquè arran d´aquesta situació, he desemvolupat transtorns com depresió, angoixa, i agorafòbia, que m´impideixen dur a terme una vida normal, i necesito d´un tractament mèdic, que probablement, serà de per vida. A més, per tota aquesta situació mèdica, tinc dret a un carnet de discapacitat, carnet que no penso pas trametre.
Pel que fa al mal físic, és habitual que les persones que pateixen un assetjament tan cruel, com per exemple, en el cas de l´assetjament escolar, siguin elles mateixes les que es facin mal. En el meu cas, la meva fe cristiana, és un impediment per dur a terme això. De fet, el capellà de la parròquia del barri, també sap de la meva situació personal, i des d´un primer moment, em va dir que això és una problemàtica de màfies de la droga, i el millor que puc fer, és anar-me´n d´aquest barri, del seu "territori". I jo li vaig respondre que, pel robatori de les meves dades personals, la mafia latina em trobarà vagi on vagi. El capellà, em va recomanar tornar a Gràcia, sense denunciar aquest assetjament que estic patint, ja que pensa que llavors, la meva situació empitjorarà i llavors encara estaré més en perill. Ara per ara, ni jo ni el meu pare, per motius de salut, no pas econòmics, no estem en condicions de "fugir" d´aquí, entre d´altres perquè els delinqüents són ells, i no pas nosaltres. Totes aquestes converses amb el capellà es van fer sense secret de confesió, en conseqüència, les puc explicar.
No us penseu que pel fet de veure´m escriure pel fòrum estic bé o tot això ja ha passat, ans al contrari, la major part del dia estic dormint per la medicació i per no pensar, i l´altre part intento estar amb els meus trens elèctrics, o escrivint en fòrums transportils com aquest, per no pensar.
Si algú em pot ajudar de veritat, em pot escriure per privat. Gràcies als que heu llegit això, i heu arribat fins aquest punt. I penseu que, això que m´ha passat a mi, us podia haver passat a qualsevol de vosaltres, per fer fotos als transports públics. Només demano un mínim de solidaritat entre companys d´afició.
