La senyalització dels ferrocarrils a BCN genera confusió
Publicat: 08 abr. 2010, 09:12
La densa senyalització del transport públic de Barcelona genera confusió
1. • El traspàs de Rodalies a la Generalitat acaba amb el doble nom del servei en català i castellà
2. • L’acumulació d’operadors i línies dificulta la intel·ligibilitat dels plànols de la xarxa barcelonina
XABIER BARRENA
BARCELONA
el plànol de metro de Barcelona semblaven, fa una dècada més o menys, quatre espaguetis mal caiguts sobre una taula, tal era –i en certa manera és– la potència de la xarxa metropolitana. Com que tota comparació és odiosa i si és amb Madrid, a més a més, insuportable, i veient que el plànol de la xarxa madrilenya semblava a una madeixa en etern creixement, a la capital catalana es va optar per omplir el plat amb més espaguetis, via la superposició en un mateix mapa de tots els serveis i tots els operadors. Fins a quatre empreses –Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Rodalies i Tram– i diversos tipus de serveis, metro, rodalies i suburbans, conviuen als pòsters que els barcelonins i turistes consulten a les estacions de la ciutat. I del bigarrament a la confusió, hi ha un petit pas.
L’Autoritat Metropolitana del transport (ATM), un consorci entre la Generalitat (51%) i ajuntaments metropolitans, va acordar els identificadors de les línies ferroviàries l’any 2002, simultàniament a l’elaboració del pla director d’infraestructures. Es va decidir que cada línia es coneixeria per una lletra i un número. Les lletres (L, S i R) dependrien de la longitud del recorregut i la seva freqüència. És a dir, un sistema molt més complex que el de París, per exemple, on les línies de metro porten un número (i només un número) i les de Rodalies i suburbans, els RER, lletres.
ORDRE / Al metro, per exemple, li correspon la L. I compta amb dos operadors, TMB (línies de la 1 a la 5, la 9-10 i la 11) i Ferrocarrils (línies 6 a 8). El criteri de l’ATM per establir què és metro és que siguin línies que donin servei al continu urbà metropolità. Sant Cugat, per exemple, queda fora.
La R, és clar, és per a Rodalies, també amb dos operadors, Ferrocarrils (línies 5 i 6) i Renfe (la resta). Abans del recent traspàs, no obstant, Renfe utilitzava com a lletra identificadora la C, cosa que col·laborava sens dubte a despistar. Tot i que encara siguin visibles, el traspàs suposarà alleugerir d’icones del complicat plànol barceloní. El nou logotip de Rodalies de Catalunya està ja substituint l’antic, lligat a l’Administració General de l’Estat.
I entre el metro i Rodalies existeix un intermedi, els serveis metropolitans, que tenen una longitud màxima de 40 quilòmetres i un interval de pas inferior a 15 minuts. La numeració d’aquests serveis (els S) suposen un altre maldecap. Fa 15 anys, Ferrocarrils va voler copiar el sistema alemany de numeració de línies. Les actuals L-6 i L-7 es van batejar com a U-6 i U-7, i els serveis que sobrepassaven el municipi de Barcelona, com a S, a imatge i semblança d’aquelles línies Schnellbahn.
ELS TRENS S / Aquests serveis, a Alemanya, són de posar i treure. Sobre una mateixa línia es poden crear diferents itineraris i ramificacions. Aquestes ramificacions prenen el nom de la línia mare i repeteixen el número. En el cas barceloní, la línia plaça de Catalunya-Campus UAB a Bellaterra és una ramificació de la S-5 (Catalunya-Sant Cugat) i rep com a nom S-55. La S-33, Espanya-Can Ros seria el mateix amb el petit detall que la S-3 ja no existeix com a tal sinó que es va convertir en l’actual L-8... I per cert, el recorregut entre Catalunya i l’Autònoma el cobreixen dues operadores. En mans de FGC, és un servei suburbà. A les de Renfe, un de Rodalies.
A més a més, al plànol, la reproducció de cada una de les línies crea dues pintes, corresponents a Renfe i a Ferrocarrils, que suposen tota una distorsió respecte al senzill espagueti de les línies de metro. En l’última edició del plànol, per si fos poca la densitat icònica, ATM ja anuncia la posada en marxa de la
L-9 i L-10 de metro, així com de les ampliacions de la L-2, cap a Badalona, i L-5, cap a Horta. Totes les prolongacions es dibuixen amb traç discontinu.
1. • El traspàs de Rodalies a la Generalitat acaba amb el doble nom del servei en català i castellà
2. • L’acumulació d’operadors i línies dificulta la intel·ligibilitat dels plànols de la xarxa barcelonina
XABIER BARRENA
BARCELONA
el plànol de metro de Barcelona semblaven, fa una dècada més o menys, quatre espaguetis mal caiguts sobre una taula, tal era –i en certa manera és– la potència de la xarxa metropolitana. Com que tota comparació és odiosa i si és amb Madrid, a més a més, insuportable, i veient que el plànol de la xarxa madrilenya semblava a una madeixa en etern creixement, a la capital catalana es va optar per omplir el plat amb més espaguetis, via la superposició en un mateix mapa de tots els serveis i tots els operadors. Fins a quatre empreses –Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Rodalies i Tram– i diversos tipus de serveis, metro, rodalies i suburbans, conviuen als pòsters que els barcelonins i turistes consulten a les estacions de la ciutat. I del bigarrament a la confusió, hi ha un petit pas.
L’Autoritat Metropolitana del transport (ATM), un consorci entre la Generalitat (51%) i ajuntaments metropolitans, va acordar els identificadors de les línies ferroviàries l’any 2002, simultàniament a l’elaboració del pla director d’infraestructures. Es va decidir que cada línia es coneixeria per una lletra i un número. Les lletres (L, S i R) dependrien de la longitud del recorregut i la seva freqüència. És a dir, un sistema molt més complex que el de París, per exemple, on les línies de metro porten un número (i només un número) i les de Rodalies i suburbans, els RER, lletres.
ORDRE / Al metro, per exemple, li correspon la L. I compta amb dos operadors, TMB (línies de la 1 a la 5, la 9-10 i la 11) i Ferrocarrils (línies 6 a 8). El criteri de l’ATM per establir què és metro és que siguin línies que donin servei al continu urbà metropolità. Sant Cugat, per exemple, queda fora.
La R, és clar, és per a Rodalies, també amb dos operadors, Ferrocarrils (línies 5 i 6) i Renfe (la resta). Abans del recent traspàs, no obstant, Renfe utilitzava com a lletra identificadora la C, cosa que col·laborava sens dubte a despistar. Tot i que encara siguin visibles, el traspàs suposarà alleugerir d’icones del complicat plànol barceloní. El nou logotip de Rodalies de Catalunya està ja substituint l’antic, lligat a l’Administració General de l’Estat.
I entre el metro i Rodalies existeix un intermedi, els serveis metropolitans, que tenen una longitud màxima de 40 quilòmetres i un interval de pas inferior a 15 minuts. La numeració d’aquests serveis (els S) suposen un altre maldecap. Fa 15 anys, Ferrocarrils va voler copiar el sistema alemany de numeració de línies. Les actuals L-6 i L-7 es van batejar com a U-6 i U-7, i els serveis que sobrepassaven el municipi de Barcelona, com a S, a imatge i semblança d’aquelles línies Schnellbahn.
ELS TRENS S / Aquests serveis, a Alemanya, són de posar i treure. Sobre una mateixa línia es poden crear diferents itineraris i ramificacions. Aquestes ramificacions prenen el nom de la línia mare i repeteixen el número. En el cas barceloní, la línia plaça de Catalunya-Campus UAB a Bellaterra és una ramificació de la S-5 (Catalunya-Sant Cugat) i rep com a nom S-55. La S-33, Espanya-Can Ros seria el mateix amb el petit detall que la S-3 ja no existeix com a tal sinó que es va convertir en l’actual L-8... I per cert, el recorregut entre Catalunya i l’Autònoma el cobreixen dues operadores. En mans de FGC, és un servei suburbà. A les de Renfe, un de Rodalies.
A més a més, al plànol, la reproducció de cada una de les línies crea dues pintes, corresponents a Renfe i a Ferrocarrils, que suposen tota una distorsió respecte al senzill espagueti de les línies de metro. En l’última edició del plànol, per si fos poca la densitat icònica, ATM ja anuncia la posada en marxa de la
L-9 i L-10 de metro, així com de les ampliacions de la L-2, cap a Badalona, i L-5, cap a Horta. Totes les prolongacions es dibuixen amb traç discontinu.