Els controls massius de títols per sorpresa es generalitzaran tant al metro com a l'autobús
L'operadora instal·larà portes antiretorn en 10 estacions del suburbà, sobretot a la L-1
XABIER BARRENA / Barcelona
Colar-se al metro és un exercici antic, només un segon més jove que la idea de fer pagar bitllet. A la barreja de la picaresca espanyola i d'aquest pensament tan mediterrani que es resumeix en el sóc el més llest del barri se n'hi ha sumat, els últims anys a Barcelona, un altre de caràcter antisistema, per part d'aquells col·lectius més amants de la k que de la c, i la profusió de turistes poc donats al civisme. La barreja, combinada amb la crisi, ha derivat en tot un
boom en el transport barceloní. El transport es finança per una part pel cost del bitllet i, per l'altra, pels diners de les administracions. Cada euro que es deixa d'ingressar per bitlleteria es converteix en un euro més que els ciutadans aporten als comptes de l'operador. Per acabar amb aquesta pràctica, gairebé costum i tradició, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el principal operador a l'àrea metropolitana, utilitzarà més de quatre milions d'euros aquest mateix estiu en un ambiciós pla.
TMB opera vuit línies de metro (Ferrocarrils, les altres tres) i tots els recorreguts urbans d'autobús dins de la ciutat de Barcelona. És, per tant, l'empresa que més pateix a la seva pròpia pell la xacra del frau.
El pla, que va ser aprovat recentment pel consell d'administració de TMB, i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, té com a objectiu, a més de frenar la sagnia econòmica (no quantificada ahir per l'operadora), evitar una degradació de la imatge de la companyia així com la sensació d'inseguretat que té més d'un responsable ciutadà que, després de pagar religiosament el seu bitllet, veu com un subjecte se li enganxa al cos per aprofitar el pas del torniquet.
MAMPARES DE PLÀSTIC / La meitat de la inversió, dos milions d'euros, se l'emporta la instal·lació, aquest estiu, de portes antiretorn en 10 noves estacions del metro. De moment, està confirmada la seva implantació a Hostafrancs, la Florida, Navas i segurament a Rambla Just Oliveras, totes a la L-1, Poble-sec (L-3) i Besòs Mar (L-4).
En l'actualitat, 62 de les 134 estacions ja compten amb aquests tancaments.
Les portes antiretorn són aquelles mampares de doble fulla de plàstic transparent que llisquen des dels costats. Només s'obren en una direcció, indicada mitjançant senyals lluminosos, cosa que ja limita l'acció dels més presumptament llestos. El temps d'obertura d'aquestes portes es pot regular, i en l'actualitat estan programades, sobretot, per evitar accidents i no tant per evitar que es colin sense bitllets adossats als viatgers.
També al metro es reforçarà amb personal auxiliar aquelles estacions (fins a 36) on els estudis de l'empresa han detectat un nivell més alt de frau. El cost setmanal del reforç és de 35.220 euros, cosa que a l'any, és a dir, en 52 setmanes, significa gairebé dos milions més d'euros, en concret 1,81 milions d'euros.
EFECTE PEDAGÒGIC / Finalment, pel que fa referència al suburbà s'intensificarà la realització d'«intervencions massives», petits atacs llampec en què els interventors demanen el bitllet a la gran majoria de viatgers i que ja s'han realitzat entre el gener i el maig en diverses estacions de la xarxa. L'efecte, segons TMB, és doble. L'immediat efecte dissuasori i el pedagògic a mitjà termini en gran part del passatge.
Aquestes accions massives també es realitzaran als autobusos de la companyia. I, com al metro, el lloc on es realitzaran aquestes ràtzies vindrà determinat en funció del frau detectat.
MILLORA TECNOLÒGICA / TMB també invertirà 50.000 euros en la millora tecnològica, ja durant aquest mes de juliol, dels equips encarregats de la intervenció i la gestió de les multes imposades.
Aquesta actuació es realitzarà conjuntament en els dos mitjans de transport i implicarà personal tant del metro com del bus.






