Transport.cat

Nota d'administració: fil provinent d'aquí: http://transport.cat/viewtopic.php?f=14&t=7402


En el meu cas, aeroports utilitzats: 0 (mai he viatjat en avió ; ara, tampoc ho vull, que em fan pànic, els avions)

(bé, al de Barcelona hi he entrat per acomiadar gent i això, però no compta)

Adolescent barceloní ha escrit: que em fan pànic, els avions

Com et poden fer pànic si mai n'has utilitzat cap?
I suposo que ja saps allò de que és el transport més segur i tal.

A més, les vistes que tens des d'un avió no les pots tenir més que allà (només quan vola baix, és clar, si no només veus núvols o directament res. Recordo per exemple haver entrat a BCN venint de Madrid, de nit, de manera que des de la meva finestreta veia tota Barcelona il·luminada amb els carrers ben definits, i és una imatge que no s'oblida.👍70

Barcelona - El Prat (Terminal B antiga i T1)
Asturies (Oviedo)
Valencia (només a fer fotos a la maqueta gegant del avió d'iberia/air nostrum)
Girona (només mirar)
Sabadell (vaig pujar a la torre de control i tot ... )

wefer ha escrit:

Adolescent barceloní ha escrit: que em fan pànic, els avions

Com et poden fer pànic si mai n'has utilitzat cap?
I suposo que ja saps allò de que és el transport més segur i tal.

A més, les vistes que tens des d'un avió no les pots tenir més que allà (només quan vola baix, és clar, si no només veus núvols o directament res. Recordo per exemple haver entrat a BCN venint de Madrid, de nit, de manera que des de la meva finestreta veia tota Barcelona il·luminada amb els carrers ben definits, i és una imatge que no s'oblida.

A mucha gente nos pasa que nos incomoda un poco la idea de tener diez mil metros de nada debajo del cigarro volador ese, y despues el suelo. Paranoias de esas...

Por cierto, si no se contabilizan los muertos por el tren pero que no eran viajeros, el tren es más seguro.

wefer ha escrit:Com et poden fer pànic si mai n'has utilitzat cap?

Aquí tens la resposta:

alf_ ha escrit:A mucha gente nos pasa que nos incomoda un poco la idea de tener diez mil metros de nada debajo del cigarro volador ese, y despues el suelo. Paranoias de esas...

A veure, jo en llocs molt alts (torre de Collserola i edificis alts) em marejo molt. Doncs imagina't en un avió, només de pensar-ho ja...
I després està el tema de que accelera molt ràpid. I això em passa inclús en el cotxe o el bus: si accelera d'imprevist o bruscament, o si hi ha una pujada/baixada gran i el cotxe va ràpid, em marejo. Imagina't en un avió... Dien que no es nota, però no me'n refio. Raó per la qual no m'atreveixo a pujar ni a la muntanya russa del Tibidabo. (disculpeu l'off-topic)

Adolescent barceloní el teu problema amb els llocs als es el vertígen i es pot arreglar (podem parlar-ho per privat).
El tema dels avions, no es vertígen, es simplement por a la ignorància.
L'acceleració de l'avió quan s'enlaira es nota, però tampoc es res de l'altre mon. En general sense les tipiques sotregades dels cotxes o autobusos.
Però si no vols pujar, no passa res.
Ànims.

wefer ha escrit:A més, les vistes que tens des d'un avió no les pots tenir més que allà (només quan vola baix, és clar, si no només veus núvols o directament res. Recordo per exemple haver entrat a BCN venint de Madrid, de nit, de manera que des de la meva finestreta veia tota Barcelona il·luminada amb els carrers ben definits, i és una imatge que no s'oblida.

Jo no oblidaré mai el perfil en penombra del Montseny, amb una Barcelona en primer pla ja a les fosques i amb tots els llums encesos. O les vegades que he sobrevolat el Pirineu (tornant de Toulouse crec que vaig fotografiar *tot* el trajecte). O el Montblanc, a baix a la dreta, quan l'avió començava a baixar cap a Ginebra després d'haver sobrevolat el mar i haver entrat a França per sobre mateix del port de Marsella. O una impressionant sortida de la lluna plena sobre un mar de núvols justament a la meva finestreta, tornant de Paris aquesta setmana santa...

Adolescent barceloní ha escrit:I després està el tema de que accelera molt ràpid. I això em passa inclús en el cotxe o el bus: si accelera d'imprevist o bruscament, o si hi ha una pujada/baixada gran i el cotxe va ràpid, em marejo. Imagina't en un avió... Dien que no es nota, però no me'n refio.

Sí que es nota, però creu-me que val la pena. Al cap i a la fi, algun cop en la teva vida et tocarà volar, i com més gran siguis més patiràs (aquestes coses, com el sarampió i les paperes, s'han de passar de petit).

Si voleu parlar de la por a volar, obriu un fil al respecte, però tornem a cenyir-nos al tema, si us plau.

Guigui ha escrit:Si voleu parlar de la por a volar, obriu un fil al respecte, però tornem a cenyir-nos al tema, si us plau.

Fet

alf_ ha escrit:A mucha gente nos pasa que nos incomoda un poco la idea de tener diez mil metros de nada debajo del cigarro volador ese, y despues el suelo. Paranoias de esas...

Home, vist així tampoc sembla massa bona idea anar dins d'una llauna llençada a 300 Km/h sobre unes vies i que triga diversos kilòmetres a frenar, no sembla bona idea anar a 100 Km/h dins una altra llauna creuant-se de cara amb altres llaunes a 100 Km/h o anar amb un enginy de dues rodes sense estabilitat enmig del tràfic rodat. Per no parlar d'anar sobre un tros de ferro enmig de l'oceà!!

Si ens posem a pensar, no fem res 👍70

wefer ha escrit:

Guigui ha escrit:Si voleu parlar de la por a volar, obriu un fil al respecte, però tornem a cenyir-nos al tema, si us plau.

Fet

alf_ ha escrit:A mucha gente nos pasa que nos incomoda un poco la idea de tener diez mil metros de nada debajo del cigarro volador ese, y despues el suelo. Paranoias de esas...

Home, vist així tampoc sembla massa bona idea anar dins d'una llauna llençada a 300 Km/h sobre unes vies i que triga diversos kilòmetres a frenar, no sembla bona idea anar a 100 Km/h dins una altra llauna creuant-se de cara amb altres llaunes a 100 Km/h o anar amb un enginy de dues rodes sense estabilitat enmig del tràfic rodat. Per no parlar d'anar sobre un tros de ferro enmig de l'oceà!!

Si ens posem a pensar, no fem res

Si, pero esa lata disparada a cientos de kilómetros hora tiene la diferencia de que va al ras del suelo. Piensa que tambien, si al piloto de avión le da un patatús (y de paso al copiloto idem) pues pasará lo que tiene que pasar, mientras que un tren simplemente se frena.
Exagero, lógicamente, en realidad es una cosa muy psicológica, siendo perfectamente conscientes de la seguridad de los aviones etc., nos pasa a mi y a tantos otros que simplemente no nos acomoda estar ahí en el aire, mientras que en un tren, al estar a nivel de suelo, esa preocupación no está. Yo sí he volado muchas veces, no llego al punto de tener fobia, pero siempre preferiré tomar un tren aunque tarde 10 horas a tomar un avión. Los problemas empiezan cuando no encuentras el regional exprés que cruce el atlántico

Hi ha molta gent que li ha funcionat be la hipnosi, igual que per moltes altres fobies.

No vulguis volar pel ramadà

Els atemptats de l’11 de setembre de 2011 van alterar el concepte de seguretat als aeroports. Dotze anys després, la psicosi continua. Avui us oferim l’esfereïdor testimoni de Aditya Mukerjee, un jove hindú que pretenia volar de Nova York a Los Angeles a finals d’agost amb la companyia aèria Bluejet i que va passar un autèntic calvari als controls de seguretat. Un testimoni que el mateix Mukerjee ha cedit a Núvol i que us oferim en traducció catalana de Caterina Fernández.

Continua aquí: http://www.nuvol.com/noticies/no-vulgui ... pel-ramada

Això no té res a veure amb la por de volar sinó amb la paranoia de la "seguretat". Dos temes ben diferents.

Per pensar en la seguretat d' un avió podem fer una mica de comptes. Cada dia es produeixen, al món, unes 15.000 operacions. Això vol dir que un any hi ha uns 5.475.000 vols en total. A l' any 2012, quants avions han caigut? Tants com notícies n' han sortit, 3 o 4. Els accidents d' avió són com les aturades de Valdés: tan infreqüents que quan n' hi ha un és portada a tots els mitjans.

Una altra cosa és que si formes part d'aquests 3 o 4 puguis sobreviure o no, però aquest ja és un altre tema que no té a veure amb la seguretat en sí, perquè la seguretat està orientada a evitar els accidents. És evident que un cop es produeixen hom es troba a mercè de les lleis de la física. Es pot argumentar que en cotxe o en tren, la probabilitat de sobreviure a un accident és major (però no tant com sembla, i el fet d'estar a prop de terra no em sembla tant decissiu) però aleshores ens hem de preguntar quina és la probabilitat de patir un accident en aquests mitjans.

Com que el que ens interessa és saber quina és la probabilitat de morir, ho farem fàcil (bé, cal saber dividir):

P(morir) = P(patir un accident de transport)·P(no sobreviure a l' accident).

Convenim que, en el cas dels avions, P(no sobreviure a l' accident) = 1, per tant, en un avió, P(morir) = P(patir un accident d' avió).

Ara bé, en un altre transport, convinguem que P(no sobvreviure a l' accident) = k < 1 (és a dir, que no ens morim segur). Aleshores,

P(morir) = P(patir un accident de transport)·k.

Si volem comparar, volem saber què cal per a que

P(patir un accident d' avió) > P(patir un accident de transport)·k => k < P(patir un accident d' avió)/P(patir un accident de transport).

Com que la probabilitat de patir un accident d' avió és molt petita* (ja ho hem vist a les comptes del principi, 3 de cada 5 milions), tenim que no importa molt com sigui la probabilitat de patir un accident en un altre transport, que la k serà sempre força petita. És a dir, que encara que la probabilitat de sobreviure a un accident que no sigui d' avió fos molt gran encara seria més segur volar en avió; però la realitat és que aquesta probabilitat no és pas petita, probablement rondi el 50% de mitjana.

*La raó de que la probabilitat de patir un accident d' avió sigui molt petita és deguda, sobretot, a que va pels aires. Això vol dir que es pot moure en tres graus de llibertat, és a dir, fa servir les tres dimensions de l' espai per desplaçar-se, la qual cosa minimitza fins a valors propers a zero les col.lisions. Això no passa amb el cotxe ni amb el tren, que encara que siguin objectes tridimensionals només es poden moure en 2D en el cas del cotxe (llargada i amplada) i en 1D en el cas del tren (només llargada, en tant que no pot sortir de la via).

De fet podriem dir que una de les maneres clàssiques de patir un accident es quan un tren, pel que sigui, es posa a circular en 2D.

Yo he viajado mucho en vuelos domesticos, ahora por desgracia hace tiempo que veo los aviones pasar por Barcelona, y la verdad, que nunca, nunca me llegue a acostumbrar. Los vuelos a Malaga se me hacian eternos y eran de una hora y cuarto escasa, pero en especial los que mas miedo me han dado han sido a las Baleares. Siempre vas con la psicosis, de que se cae, si hay una maleta bomba, por que se mueve tanto, vaya cara que lleva la azafata etc etc. Por eso creo que miedo a volar lo tenemos todo, lo expresemos de una forma u otra.

El comentario mio anterior, me refiero a la psicosis en general , no a los vuelos a Baleares. En los vuelos a Baleares, lo que mas me molestaba era la incomodidad de realizar trayectos tan cortos, con todos los protocolos de rigor ( esperas, controles, embarque, desembarque, maleta etc.. ) para vuelos de 1/2 hora de duración.

Derivat de http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 08#p244208, comentar que no sé per què tinc por a volar... Fa dos anys ja ho deia per aquí.

Sí, les altures em fan impressió (o mareig, depèn de com es digui), i les acceleracions fortes i de sobte també (un cotxe accelerant ràpid, per exemple); per tant, li sumes les dues coses i suposo que el resultat és aquest: por a volar.

No hi he anat mai, en avió, però és que veient els últims accidents (al fil enllaçat)... Ja sé que l'índex d'accidentalitat és molt baix (de fet ho demostreu), però tot i així continuo tenint-li por, segurament pel que comento.

Parlant de les impressions (el mareig amb acceleracions fortes, etc)... són efectes físics o psicològics?

Jo crec que ha de ser psicologic... deus pensar que al accelerar bruscament pots fer-te mal tenint un accident o qualsevol cosa similar.
Mira, jo fins el maig de l'any passat tenia molta por a volar. Molta por. A més, des de que tenia dos o tres anys que no pujava a un avió. Pero va ser entrar a l'avió, seure'm, relaxar-me amb la música que portava al mòbil i quan va començar a enlairar-se flipava. És impressionant veure el Mediterrani i Barcelona des de tant alt (i jo quan em pujo a una cadira o taula pateixo molt )
La part que pitjor ho vaig passar va ser quan començàvem a baixar per aterrar a l'aeroport de Southend de Londres, ja que se't tapona l'oïda, tot i què això es una cosa que em passa fins i tot quan vaig pels túnels del Garraf amb tren

Resumint: jo et recomano es que, si tens una por extrema, agafis un avió de curta distància (Barcelona-Valencia, Barcelona-Zaragoza...) perquè vegis que es completament segur. Ja veuràs que quan estiguis veient tot el paisatge voldràs repetir l'experiència.

Tot i així es una recomanació, cadascú es com és i té els seus pors i fòbies, algunes més normals i altres més diferents.

Salut!!!

Adolescent barceloní ha escrit:Derivat de http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 08#p244208, comentar que no sé per què tinc por a volar... Fa dos anys ja ho deia per aquí.

Sí, les altures em fan impressió (o mareig, depèn de com es digui), i les acceleracions fortes i de sobte també (un cotxe accelerant ràpid, per exemple); per tant, li sumes les dues coses i suposo que el resultat és aquest: por a volar.

No hi he anat mai, en avió, però és que veient els últims accidents (al fil enllaçat)... Ja sé que l'índex d'accidentalitat és molt baix (de fet ho demostreu), però tot i així continuo tenint-li por, segurament pel que comento.

Parlant de les impressions (el mareig amb acceleracions fortes, etc)... són efectes físics o psicològics?

És una barreja d'efectes fisiològics i psicològics, doncs els inputs fisiològics (acceleració, la sensació d'elevació, etc) són processats al cervell, on la teva part psicològica els associa a sentiments i sensacions i per això el cos aleshores reacciona d'una forma o altra.