L'última pubilla
Fa dos anys, Josep Mitjana Berdié, enginyer tècnic agrícola jubilat fill de Biscarbó, municipi de Valls d'Aguilar, ens va sorprendre gratament amb Maleïda terbolina, un llibre editat per Pagès en què evocava el món feréstec i recòndit del seu poble natal durant la seva infantesa i primera joventut, marcada per unes condicions de vida molt dures i un clima inclement, sota la maledicció de la terbolina o trebolina, un temible vent de neu.
Animat pels lectors, Mitjana ens ofereix ara, a la mateixa editorial, una segona part d'aquella obra iniciàtica, Beneïda terbolina, ampliant el focus d'atenció als vilatges confrontants amb el seu, en la desavinent contrada del port del Cantó, a cavall de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà: Freixa, Junyent, la Torre, Castellàs, Vila-rubla i Solans. Amb un treball minuciós, de cadascun d'ells n'ha investigat i en relaciona les diverses cases i habitants, així com la seva descendència actual escampada arreu, una autèntica diàspora entre 1960 i 1980, fins quedar pràcticament despoblats, llevat de l'estiu, quan alguns dels antics veïns hi tornen per passar les vacances. La impressionant recopilació de dades, que adquireix la qualitat d'un cadastre o acta notarial d'un temps perdut, es desgrana amb tota classe de detalls família per família, generació rere generació, des dels repadrins als besnéts, com aquella Judith de cal Manuel de Junyent, elegida miss Cartagena el 1996, o aquella Saturnina de cal Franquet de Freixa, resident avui dia a Mataró, l'última pubilla nascuda al poble, el 1955, quan hi havia encara cinc cases obertes, però a l'escola local ja només hi assitien ella i el seu germà,
on tenien de mestra una noia de Zamora arribada amb el camió de la llet que pujava des de la Seu, únic transport públic en un rodal per on fins poc abans no hi circulaven ni les tartanes, per falta de camins, només els animals de bast.
A Freixa mateix hi havia un capellà, mossèn Bartomeu, que quan el convidaven a vi, en bevia uns bons tragos mentre deia que "quan penso que è sang de Crist, me'n beuria un bot". Sovint anava xiroi. I què havia de fer, pobre home, en la seva situació? Una de tantes gracioses anècdotes d'un volum, escrit en bona part en dialecte pallarès, que es completa amb un recull de vivències personals de l'autor, aficionat a la botànica i als viatges, tan microlocalista i alhora cosmopolita.
http://www.segre.com/dia-de-reg/browse/ ... billa/328/👍0👎0
