St. Gotard, el túnel més llarg del món
Publicat: 13 jul. 2009, 16:14
http://paper.avui.cat/article/societat/ ... g/mon.html
Foradant el túnel més llarg del món
DE RÈCORD · Suïssa entrarà al Guinness amb el túnel Sant Gotard, que tindrà 57 km de longitud FARAÒNIC · S'extraurà tanta terra de l'interior dels Alps que es podrien construir cinc vegades les piràmides d'Egipte
Quim Torrent
Entrar al llibre Guinness pot costar molt car. Sobretot si es tracta de construir el túnel més gran del món. Però la rica Suïssa està disposada a canviar unes quantes tones de les seves reserves d'or per travessar el subsòl del massís de Sant Gotard. Batre el rècord del túnel de Seikan, de 53 quilòmetres, entre les illes japoneses de Honshu i Hokkaido, costarà 15.000 milions de francs Suïssos al govern helvètic (uns 10.000 milions d'euros).
No és la primera vegada que es forada el massís helvètic, la principal barrera entre Milà i Zuric. A finals del segle XIX s'hi va excavar el primer túnel que, com el que s'està construint ara, serveix al ferrocarril. En aquella ocasió, 11 quilòmetres van costar 11 anys i la vida de 177 treballadors. Però el túnel inaugurat el 1882 es va fer vell i petit. Després de molts anys de pensar-s'ho, finalment el 1995 el govern federal suís va decidir tirar endavant un nou projecte, que a més del del Gotard necessitarà dos túnels més: a la banda italiana el de Ceneri, de 15 quilòmetres, i el de Zimmerberg, de 20 km, just abans d'arribar a Zuric. El projecte sencer acabarà superant els 20.000 milions.
Els enginyers suïssos tenien davant seu un dels desafiaments més grans de la història. A diferència del túnel del segle XIX, que viatjava a una cota de 1.100 metres, el d'ara amb prou feines arriba als 500 a la boca nord. Són 57 quilòmetres sota un massís les muntanyes del qual superen els 2.500 metres d'alçada. Per fer front a la llargària del túnel i a la complexitat geològica dels Alps, amb constants canvis de terreny, els enginyers van optar per dividir el projecte en cinc parts i atacar-los amb quatre tuneladores, que faran la major part del recorregut. Per entendre la magnitud de l'obra, cal explicar que de l'interior del massís alpí es traurà prou pedra per construir cinc vegades les tres grans piràmides d'Egipte.
Com la majoria de túnels moderns, el del Gotard tindrà dos tubs paral·lels separats per quaranta metres de distància. Cada 325 metres hi haurà galeries de connexió per, en cas de necessitar-ho, accedir o evacuar un dels túnels. Però per garantir la seguretat d'un túnel tan llarg per on els trens circularan a més de 250 km/h cal alguna cosa més que galeries de connexió.
Per fer front a qualsevol tipus d'incident, en paral·lel als túnels principals s'han construït dues estacions d'emergència a cadascun dels tubs del túnel, per poder evacuar ràpidament els passatgers d'un tren. Les dues estacions estan connectades amb l'exterior a través d'un complex sistema de galeries. La primera és una galeria de tres quilòmetres perpendicular al túnel que evacuaria als passatgers fins a la localitat de Faido, situada al vessant occidental del massís.
El segon punt d'evacuació encara és més espectacular ja que està situat uns 1.500 metres sobre el túnel, al petit poble de Sedrun. Dos pous connectaran aquesta localitat amb l'estació d'emergència, situada a 20 quilòmetres de la boca nord.
El túnel està pensat per fer front a totes les incidències. A diferència dels que tenen una llargada semblant, els trens podran canviar de via en dos punts diferents, situats també prop de les estacions d'emergència. D'aquesta manera, si un tren té una avaria i bloqueja la via només deixarà sense servei un petit tram de túnel.
Les previsions asseguren que el trànsit en el corredor ferroviari Zuric-Milà es doblarà el 2020, quatre anys després que s'inauguri el túnel. Vuit milions passatgers l'any deixaran d'utilitzar l'avió o el cotxe per desplaçar-se amb només dues hores i quaranta minuts entre les ciutats. Avui el viatge més ràpid dura una hora més. Encara més espectacular serà el salt amb mercaderies, que passarà als 40 milions de tones el 2020, gairebé quatre vegades més que el 1990. L'obertura d'aquesta connexió ferroviària, però, tindrà conseqüències més enllà de Suïssa i Itàlia, ja que connectarà els ports italians amb el centre i el nord d'Europa. És a dir, que serà un rival per al futur Corredor del Mediterrani, que hauria de començar a funcionar també a ple rendiment als voltants del 2020.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 13 de juliol del 2009
Foradant el túnel més llarg del món
DE RÈCORD · Suïssa entrarà al Guinness amb el túnel Sant Gotard, que tindrà 57 km de longitud FARAÒNIC · S'extraurà tanta terra de l'interior dels Alps que es podrien construir cinc vegades les piràmides d'Egipte
Quim Torrent
Entrar al llibre Guinness pot costar molt car. Sobretot si es tracta de construir el túnel més gran del món. Però la rica Suïssa està disposada a canviar unes quantes tones de les seves reserves d'or per travessar el subsòl del massís de Sant Gotard. Batre el rècord del túnel de Seikan, de 53 quilòmetres, entre les illes japoneses de Honshu i Hokkaido, costarà 15.000 milions de francs Suïssos al govern helvètic (uns 10.000 milions d'euros).
No és la primera vegada que es forada el massís helvètic, la principal barrera entre Milà i Zuric. A finals del segle XIX s'hi va excavar el primer túnel que, com el que s'està construint ara, serveix al ferrocarril. En aquella ocasió, 11 quilòmetres van costar 11 anys i la vida de 177 treballadors. Però el túnel inaugurat el 1882 es va fer vell i petit. Després de molts anys de pensar-s'ho, finalment el 1995 el govern federal suís va decidir tirar endavant un nou projecte, que a més del del Gotard necessitarà dos túnels més: a la banda italiana el de Ceneri, de 15 quilòmetres, i el de Zimmerberg, de 20 km, just abans d'arribar a Zuric. El projecte sencer acabarà superant els 20.000 milions.
Els enginyers suïssos tenien davant seu un dels desafiaments més grans de la història. A diferència del túnel del segle XIX, que viatjava a una cota de 1.100 metres, el d'ara amb prou feines arriba als 500 a la boca nord. Són 57 quilòmetres sota un massís les muntanyes del qual superen els 2.500 metres d'alçada. Per fer front a la llargària del túnel i a la complexitat geològica dels Alps, amb constants canvis de terreny, els enginyers van optar per dividir el projecte en cinc parts i atacar-los amb quatre tuneladores, que faran la major part del recorregut. Per entendre la magnitud de l'obra, cal explicar que de l'interior del massís alpí es traurà prou pedra per construir cinc vegades les tres grans piràmides d'Egipte.
Com la majoria de túnels moderns, el del Gotard tindrà dos tubs paral·lels separats per quaranta metres de distància. Cada 325 metres hi haurà galeries de connexió per, en cas de necessitar-ho, accedir o evacuar un dels túnels. Però per garantir la seguretat d'un túnel tan llarg per on els trens circularan a més de 250 km/h cal alguna cosa més que galeries de connexió.
Per fer front a qualsevol tipus d'incident, en paral·lel als túnels principals s'han construït dues estacions d'emergència a cadascun dels tubs del túnel, per poder evacuar ràpidament els passatgers d'un tren. Les dues estacions estan connectades amb l'exterior a través d'un complex sistema de galeries. La primera és una galeria de tres quilòmetres perpendicular al túnel que evacuaria als passatgers fins a la localitat de Faido, situada al vessant occidental del massís.
El segon punt d'evacuació encara és més espectacular ja que està situat uns 1.500 metres sobre el túnel, al petit poble de Sedrun. Dos pous connectaran aquesta localitat amb l'estació d'emergència, situada a 20 quilòmetres de la boca nord.
El túnel està pensat per fer front a totes les incidències. A diferència dels que tenen una llargada semblant, els trens podran canviar de via en dos punts diferents, situats també prop de les estacions d'emergència. D'aquesta manera, si un tren té una avaria i bloqueja la via només deixarà sense servei un petit tram de túnel.
Les previsions asseguren que el trànsit en el corredor ferroviari Zuric-Milà es doblarà el 2020, quatre anys després que s'inauguri el túnel. Vuit milions passatgers l'any deixaran d'utilitzar l'avió o el cotxe per desplaçar-se amb només dues hores i quaranta minuts entre les ciutats. Avui el viatge més ràpid dura una hora més. Encara més espectacular serà el salt amb mercaderies, que passarà als 40 milions de tones el 2020, gairebé quatre vegades més que el 1990. L'obertura d'aquesta connexió ferroviària, però, tindrà conseqüències més enllà de Suïssa i Itàlia, ja que connectarà els ports italians amb el centre i el nord d'Europa. És a dir, que serà un rival per al futur Corredor del Mediterrani, que hauria de començar a funcionar també a ple rendiment als voltants del 2020.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 13 de juliol del 2009
Però també et recordo que si es digues de fer alguna obra de semblants característiques aquí, diries que és una obra megalòmana i cinquanta mil coses més. A vegades aquest tipus d'obres s'han de fer.
