Transport.cat

Em permeto una petita anècdota: En les últimes dues setmanes, dos persones m'han mencionat alguna cosa sobre CO2 o ecologisme:
Una persona em va dir que li feia pensar la "huella de CO2" d'unes gambes que vaig menjar.
L'altre em va parlar que es bo que més gent treballi des-de casa per no desplaçar-se tant.
La primera d'aquestes persones venia de lluny en avió, i ha estat a dos llocs d'europa, movent-se en avió entre aquests dos també. La segona persona es mou a tot arreu en cotxe i no habitua mai a fer servir el transport public.
Jo, personalment, no vaig en cotxe (ni me'l puc permetre) i fa uns tres anys que vaig agafar un avió (per visitar familia).
Ahí lo dejo.

Aquest senyor de l'article fa un raonament en la meva opinió encertat, encara que no explicita la conclusió lògica (de fet, no em sembla que sabria concretar-la). Devant una observació racional, les mesures entorn a la mobilitat sostenible son completament incoherents. Això s'intenta relativitzar amb tota mena d'arguments (que si hem de donar exemple, que si això es prescindible i allò no, etc.), pèro finalment a mi lo que em val es que estem aconseguint realment, que es una gota al oceà, pèro amb una conciència neta. I nem a pagar el suplement aquest per compensar el CO2, perque un pagament segur que arregla el medi ambient i el clima.

La societat occidental es troba en un Zeitgeist, un esperit de l'època a on preval més l'apariència que el fet, i ens quedem satisfets amb l'imatge d'allò que volem aconseguir, sense que passem per un procés de qüestionament crític de si realmente estem aconseguint-lo. I qui es posa en contra d'aquest dogma es víctima de l'inquisició de la moralitat.

Estic dient amb això que no hem de fer res? No, tot lo contrari. Amb aquest rentat de cara justament no sentim la pressió de fer res, l'ímpetu de fer una cosa per resoldre un problema que percibim queda satisfet. I amb això al final no ens posem seriosament amb el problema.
Clar que per realment començar a resoldre aquesta situació cal fer mes que posar una taxa aquí i un impost enllà. Si realment interessés això, la gent agafaria voluntàriament el transport públic, tot i plorar de que es tan dolent i terrible. I no aniria en megacreuers. I farien vacançes a Sitges i no a República Dominicana. Etc., etc.. Pèro la veritat es que la majoria tot això s'ho passa per l'arc de triomf. El que volen es fer tot com ara, pèro comprant-se la conciència neta. O millor encara, obligant els altres a comprar-lis aquesta. Aquesta es la veritat incòmoda. Lo qual pot fer pensar que tota la verborrea del clima i del CO2 no es més que un gran negoci per vendre conciències netes, sense realment aportar res per resoldre el suposat problema.

betevé, 21 d'agost de 2025 ha escrit: Volar pot ser fins a 26 vegades més barat que anar amb tren, segons denuncia Greenpeace
El cas més extrem és el de Barcelona-Londres amb vols que poden costar 15 euros i trens que s’acosten als 400 euros
[...]
Segons Greenpeace, aquests preus “només existeixen gràcies als combustibles i als bitllets exempts d’impostos”, mentre que els trens han de pagar l’IVA, els costos energètics i les tarifes de circulació.
[...]

Una mica de dejà vu. Parlem de sostenibilitat però, com diuen en anglès, "no tenim el diner al mateix lloc que la boca"

Els polítics s'omplen la boca de sostenibilitat i paraules boniques. Ja se sap, allò que estan a favor de totes les coses bones i en contra de les dolentes.
Però quan arriba l'hora d'actuar, ho fan només pels seus propis interessos: manipular la gent per conservar el poder mentre s'omplen les butxaques.

El sistema europeu de transport és un absolut DESASTRE quan parlem de connexions internacionals. Les fronteres són molt difícils de passar ja que no existeixen serveis transfonterers i els pocs que hi ha són dolents i cars.
Espanya és un exemple perfecte. Les connexions ferroviàries amb França són patètiques. I ep!, no estic parlant de la infraestructura, que no és res de l'altre món, PERÒ EXISTEIX! El problema és que les vies estan plenes de teranyines, infrautilitzades, amb serveis penosos o inexistents.
Podeu anar de París a Cervera de la Marenda sense gaire problemes, i de Sevilla a Portbou de manera més o menys acceptable... però per travessar els escassos 1000 metres del túnel internacional... que tingueu sort! Segons a quina hora arribes acabes abans pujant la muntanya a peu i baixant-la per l'altre costat, perquè no hi ha correspondències.
Diuen que no hi ha demanda. Però l'AP7 està colapsada dia sí i dia també i l'aeroport no dóna l'abast. Quines coses...
Les connexions per La Tor de Querol, millor ni en parlem.

I les connexions amb Portugal? Doncs encara pitjor, gairebé sense trens.

No és qüestió d'infraestructura. És qüestió que els polítics facin la feina, és a dir, posar-se d'acord per fer funcionar el país en comptes de parlar d'estupideses irrellevants. I tots sabem que la probabilitat de que això passi és propera a zero.

Que la ciutat de Barcelona tingui una mobilitat efectiva que acontenti tothom és, amb tota probabilitat, un repte inassolible, a causa del munt de perspectives diferents i fins i tot, interessos creuats a l’hora de definir les receptes per aconseguir que totes aquelles persones que es mouen per la capital de Catalunya, sigui quin sigui el seu mitjà de locomoció, sigui tan fluida com sigui possible, i alhora sostenible. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), han confrontat aquest dilluns les seves propostes, amb punts de convergència clars, com la necessitat de millorar la mobilitat de connexió entre Barcelona l’Àrea Metropolitana, però també divergències, com els carrils bici i les superilles.

La dimensió metropolitana, primera qüestió a tenir en compte
Els dos participants en el debat han coincidit en que la mobilitat a Barcelona ha millorat en els últims temps, i també en la necessitat de tenir una visió metropolitana, ja que, com ha indicat Mateu, “tenim un problema de fluïdesa, sobretot per tota la gent que entra i surt cada dia de la ciutat”, que ha insistit que “la gran problemàtica que tenim son les entrades i sortides”, tenint en compte que gran part de la mobilitat en vehicle privat és protagonitzada, precisament, per gent que no viu a la ciutat. Al seu torn, Bonet ha afirmat que cal tenir en compte “la mobilitat de connexió”, és a dir, la de “les persones que venen de fora”.

Article complert:

https://share.google/9WWjsIQEM5YlPJ8XN