1.- A Espanya (inclòs Catalunya) la gran potencialitat pel que fa a rendibilitat del tren són les mercaderies. Problema: hi ha una xarxa saturada a l'àmbit dels nuclis de rodalies que no permet la circulació de trens de mercaderies. Caldrien més infraestructures (més vies i apartadors llargs) per dotar de més capacitat. Si ens cenyim a l'àmbit català, un tren de mercaderies te moltes dificultats per circular de Tarragona i Sant Vicenç de Calders a Barcelona i de Barcelona a Maçanet. A més, el Ministerio, renfe i ADIF, tot i que s'omplen la boca de mercaderies, les abandonen a la seva sort. Agreuja la situació el tancament d'infinitat d'estacions amb apartadors on poder fer creuaments o avançaments en tota la xarxa de via única. Ja no diguem si, per incidències, els trens van fora de la seva malla de circulació. Parlo, evidentment de la xarxa clàssica d'ample ibèric. La circulació de mercaderies per la línia de Girona cap a Perpinyà en ample estàndard es podria qualificar gairebé com anecdòtica.
2.- Els trens del dia a dia de la gent (
commuters) que s'ha de desplaçar diàriament per estudis o per feina estan fora de l'objectiu de l'atenció dels responsables del
trio calavera: Ministerio, renfe i ADIF. Malgrat que ara hi ha un esforç inversor important a Catalunya que encara pertorba més la prestació del servei, costarà molts esforços recuperar tants anys d'abandó de la xarxa d'ample ibèric i el servei de rodalies i regionals.
3.- La xarxa d'alta velocitat i els serveis de llarga distància no són subvencionables. La xarxa d'ample ibèric hauria d'estar amortitzada, però hauríem de convenir si els serveis d'alta velocitat han de pagar l'amortització de la infraestructura o una part o només el seu manteniment. Ara mateix, crec que amb els peatges d'AV només es cobreix (i justet) el cost de manteniment de la infraestructura. No vull que s'entengui com que els serveis d'AV obligatòriament han de retornar la inversió en la construcció de les línies. Només m'interessa que es faci una reflexió important sobre quines línies d'AV val la pena construir i en quines altres es pot suplir amb una reforma i millora de la línia d'ample ibèric. I, també, sobre quin ha de ser l'ample de via de les línies ferroviàries d'Espanya i si és més rendible una falsa doble, triple o quàdruple via (amb una via de cada ample) o comencem a estendre tres carrils i doble ample a tot arreu o no. I aquesta reflexió també hauria d'incloure els trens de mercaderies en ample estàndard internacional.
Segur que em deixo coses, com la intermodalitat tren-avió i tren-autobús. L'autopista rodant (camions sencers sobre trens) és ciència ficció. I altres que ara mateix no tinc al cap. Però en aquest país som massa d'inaugurar aeroports sense vols (Lleida - Alguaire, Castelló, Ciudad Real, etc...), vies sense trens (Baeza - Saint Girons, Túnel de la Engaña, ...), o el cas més absurd com és la modernització del FC de la Loma a Linares que, quan només faltava inaugurar-lo per entrar en servei, es va clausurar el 1966. O la catenària a 3000 Vcc entre Tardienta i Osca (Huesca). I no som capaços de mantenir en servei i que siguin útils al territori que serveixen línies com la de Tarancón a Cuenca i Utiel.
Som massa de guerra de campanars entre pobles veïns i massa poc de planificar, projectar i construir bé les infraestructures que el país necessita avui i d'aquí a 10, 25 i 50 anys. Amb el cost que tenen les inversions en línies ferroviàries i el temps que es necessita fins que entren en servei cal planificar-les, projectar-les i construir-les molt bé. I evitar que passin coses com les dels túnels de Pajares, tant pel que fa a sobrecost, com a retard en la construcció com a afectació als aqüífers de la Meseta Nord.
Salut.
👍0👎0