Adaptació del transport al canvi climàtic
Publicat: 05 oct. 2026, 15:08
Jo poso en aquest fil, però és extrapolable a tot el transport i a totes les infraestructures. Merci!
Les pluges torrencials d’aquest setembre que han caigut a Barcelona han inundat carrers, línies de metro i infraestructures -com les rondes de Dalt i Litoral-, equipaments i aparcaments. Sense anar més lluny, dimarts passat l’aigua va col·lapsar la mobilitat de Barcelona, l’àrea metropolitana i bona part del país, i va afectar molts edificis. La ronda de Dalt va estar tallada dues hores, cinc línies de metro van patir interrupcions del servei bona part del dia i es va suspendre la circulació de trens de mitjana i llarga distància, entre moltes altres incidències. Aquest dissabte i la matinada de diumenge, la situació s’ha repetit, amb un temporal “excepcional”, amb registres de pluja per sobre dels 200 litres per metre quadrat, segons Protecció Civil. Barcelona es va paralitzar i aquest diumenge la ciutat s’ha despertat amb quatre línies de metro a mig gas, Rodalies i FGC sense servei i carreteres tallades. L’Hospital de Vall d’Hebron s’ha inundat, 2.000 abonats es van quedar sense llum i el riu Besòs ha pujat el cabal fins al seu límit a Sant Adrià.
El canvi climàtic obligarà a fer en anys vinents inversions milionàries per adaptar espai públic, transport, immobles, equipaments i instal·lacions als aiguats. El TOT Barcelona ha parlat amb dos experts sobre la situació que es viu i què cal fer. “La realitat supera qualsevol previsió”, diu l’arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, que també va ser regidor de l’Ajuntament. I l’enginyer de Camins, Canals i Ports Norbert Torres sosté que cal “canviar el criteri de manteniment i apostar per la gestió de riscos. Hem d’avançar-nos i no actuar després”.
Mòdol opina que caldrà fer un replantejament general, però reconeix que el temps de resposta serà llarg. “Un dels reptes polítics serà posar diners per abordar aquestes qüestions”. Una de les feines a Barcelona és augmentar el nombre de dipòsits per retenir les aigües pluvials, comenta Mòdol. Actualment, la ciutat disposa d’una quinzena de dipòsits, amb una capacitat de retenció d’aigua de 447.020 metres cúbics, que afavoreix el funcionament correcte de la xarxa de clavegueram de la ciutat. Els temporals d’aquest setembre han posat en evidència que no són suficients.
Nous dipòsits i col·lectors en marxa
De fet, el consistori té previst construir vint-i-nou dipòsits nous. Es tracta d’infraestructures necessàries per millorar el drenatge de la ciutat i evitar abocaments a les platges en episodis de pluja. Fonts municipals expliquen al TOT que la planificació de la construcció dels dipòsits va acompanyada del desenvolupament progressiu del Pla de Sistemes de Drenatges Sostenible, conegut com a pla de SUDS, “basat en la transformació de sòl actualment impermeable de l’espai urbà, en sòl permeable i filtrant”.
D’altra banda, l’Ajuntament afirma que s’estan executant obres prioritàries i de gran envergadura, “encaminades a assolir els objectius de seguretat i protecció ambiental”. Una de les millores és la renovació de 13 quilòmetres de la xarxa de clavegueram. També s’està construint el col·lector del carrer de Vila i Vilà, amb un cost de 24 milions. A més, prèviament a la connexió del tramvia per la Diagonal, està previst fer el desdoblament del col·lector entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià, amb un cost de 58 milions d’euros. La licitació es farà aquesta tardor. I, finalment, es construeix el dipòsit de la rambla de Prim, que tindrà una capacitat de 100.000 m³, amb un pressupost de 63 milions.
L’enginyer Norbert Torres, de l’empresa Dopec, opina que, amb el canvi climàtic, les afectacions a les infraestructures han empitjorat i “ens hem d’adaptar”. Però vol deixar clar que no es pot posar el focus a tot arreu sinó que s’ha de prioritzar perquè els diners són limitats. “Les pluges fan aflorar deficiències en les infraestructures. Hem de canviar el criteri de manteniment i apostar per la gestió de riscos. Cal avançar-nos i no actuar després”, defensa. A tall d’exemple, cita un projecte concret de Dopec dut a terme al sector de Llevant de Viladecans, al Baix Llobregat. La zona s’inundava recurrentment i, preventivament, van planificar la construcció d’un gran dipòsit de regulació soterrat que s’omple d’aigua durant els episodis de pluja intensa i la va alliberant de manera gradual.
Enllaç a l'article complert, que és força llarg:
https://www.totbarcelona.cat/urbanisme/ ... nt-743115/
Les pluges torrencials d’aquest setembre que han caigut a Barcelona han inundat carrers, línies de metro i infraestructures -com les rondes de Dalt i Litoral-, equipaments i aparcaments. Sense anar més lluny, dimarts passat l’aigua va col·lapsar la mobilitat de Barcelona, l’àrea metropolitana i bona part del país, i va afectar molts edificis. La ronda de Dalt va estar tallada dues hores, cinc línies de metro van patir interrupcions del servei bona part del dia i es va suspendre la circulació de trens de mitjana i llarga distància, entre moltes altres incidències. Aquest dissabte i la matinada de diumenge, la situació s’ha repetit, amb un temporal “excepcional”, amb registres de pluja per sobre dels 200 litres per metre quadrat, segons Protecció Civil. Barcelona es va paralitzar i aquest diumenge la ciutat s’ha despertat amb quatre línies de metro a mig gas, Rodalies i FGC sense servei i carreteres tallades. L’Hospital de Vall d’Hebron s’ha inundat, 2.000 abonats es van quedar sense llum i el riu Besòs ha pujat el cabal fins al seu límit a Sant Adrià.
El canvi climàtic obligarà a fer en anys vinents inversions milionàries per adaptar espai públic, transport, immobles, equipaments i instal·lacions als aiguats. El TOT Barcelona ha parlat amb dos experts sobre la situació que es viu i què cal fer. “La realitat supera qualsevol previsió”, diu l’arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, que també va ser regidor de l’Ajuntament. I l’enginyer de Camins, Canals i Ports Norbert Torres sosté que cal “canviar el criteri de manteniment i apostar per la gestió de riscos. Hem d’avançar-nos i no actuar després”.
Mòdol opina que caldrà fer un replantejament general, però reconeix que el temps de resposta serà llarg. “Un dels reptes polítics serà posar diners per abordar aquestes qüestions”. Una de les feines a Barcelona és augmentar el nombre de dipòsits per retenir les aigües pluvials, comenta Mòdol. Actualment, la ciutat disposa d’una quinzena de dipòsits, amb una capacitat de retenció d’aigua de 447.020 metres cúbics, que afavoreix el funcionament correcte de la xarxa de clavegueram de la ciutat. Els temporals d’aquest setembre han posat en evidència que no són suficients.
Nous dipòsits i col·lectors en marxa
De fet, el consistori té previst construir vint-i-nou dipòsits nous. Es tracta d’infraestructures necessàries per millorar el drenatge de la ciutat i evitar abocaments a les platges en episodis de pluja. Fonts municipals expliquen al TOT que la planificació de la construcció dels dipòsits va acompanyada del desenvolupament progressiu del Pla de Sistemes de Drenatges Sostenible, conegut com a pla de SUDS, “basat en la transformació de sòl actualment impermeable de l’espai urbà, en sòl permeable i filtrant”.
D’altra banda, l’Ajuntament afirma que s’estan executant obres prioritàries i de gran envergadura, “encaminades a assolir els objectius de seguretat i protecció ambiental”. Una de les millores és la renovació de 13 quilòmetres de la xarxa de clavegueram. També s’està construint el col·lector del carrer de Vila i Vilà, amb un cost de 24 milions. A més, prèviament a la connexió del tramvia per la Diagonal, està previst fer el desdoblament del col·lector entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià, amb un cost de 58 milions d’euros. La licitació es farà aquesta tardor. I, finalment, es construeix el dipòsit de la rambla de Prim, que tindrà una capacitat de 100.000 m³, amb un pressupost de 63 milions.
L’enginyer Norbert Torres, de l’empresa Dopec, opina que, amb el canvi climàtic, les afectacions a les infraestructures han empitjorat i “ens hem d’adaptar”. Però vol deixar clar que no es pot posar el focus a tot arreu sinó que s’ha de prioritzar perquè els diners són limitats. “Les pluges fan aflorar deficiències en les infraestructures. Hem de canviar el criteri de manteniment i apostar per la gestió de riscos. Cal avançar-nos i no actuar després”, defensa. A tall d’exemple, cita un projecte concret de Dopec dut a terme al sector de Llevant de Viladecans, al Baix Llobregat. La zona s’inundava recurrentment i, preventivament, van planificar la construcció d’un gran dipòsit de regulació soterrat que s’omple d’aigua durant els episodis de pluja intensa i la va alliberant de manera gradual.
Enllaç a l'article complert, que és força llarg:
https://www.totbarcelona.cat/urbanisme/ ... nt-743115/