Accidents greus d'alta velocitat a Espanya
Publicat: 18 gen. 2026, 21:16
Fòrum del transport català
https://transport.cat/
Regió-7, 23 de gener de 2026 ha escrit:
La marca a una de les rodes de l'Iryo / Ministeri de Transports
La fractura prèvia del carril, principal hipòtesi de la comissió d’investigació de l’accident d’Adamuz
Els investigadors apunten que la fractura va fer que la via s’enfonsés fins provocar el descarrilament
ACN
Madrid
23 GEN 2026 12:55
Actualitzada 23 GEN 2026 13:13
La comissió d’investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz situa com a principal hipòtesi que el carril esquerre de la via es va trencar abans que passés el tren Iryo, cosa que el va fer descarrilar i va provocar, després, el xoc amb l’Alvia que venia en direcció contrària. En un document de sis pàgines, la comissió sosté que les marques trobades a les rodes i la deformació del carril “són compatibles amb el fet que el carril estigués fracturat”. Segons la investigació, la fractura va fer que el carril s’enfonsés lleugerament pel pes de la roda. Primer va provocar les marques a les rodes dels cotxes 2, 3, 4 i 5 del mateix Iryo, i finalment “el cotxe 6 va descarrilar per una falta completa de continuïtat de la rodadura”.
Segons el document, les marques presenten un patró uniforme als cotxes 2, 3 i 4 de l’Iryo i “són compatibles amb l’impacte del cap del carril”. “La comparació visual entre les marques de les rodes i la secció del carril trencat de la zona zero del descarrilament presenten resultats coincidents”.
A més, segons la investigació, el fet que les marques només estiguin presents a les rodes dels eixos imparells “és compatible amb el fet que la primera roda de cada bogie rebés l’impacte del cap del carril fracturat”. Fruit de cada impacte, “el carril també es deforma i s’enfonsa”.
En tot cas, la comissió destaca que es tracta d’una “hipòtesi” que explica les marques a les rodes i al carril que “haurà de ser corroborada per càlculs i anàlisis detallades posteriors”.
Les marques del cotxe 5, a les rodes de la dreta, “tenen un patró diferent de les de la resta dels cotxes”, però són “compatibles amb l’impacte contra el cap del carril en una posició de no continuïtat amb la zona prèvia a la fractura”.
El fet que aquestes marques es trobin al cotxe 5 i que el cotxe 6 fos el primer descarrilat “és compatible amb el fet que el carril s’estigués bolcant cap a l’exterior durant el pas del cotxe 5, de manera que el cotxe 6 va descarrilar per una manca de continuïtat de la rodadura”.
Els investigadors han trobat les mateixes marques en tres trens que havien passat per la mateixa zona: un Renfe que va circular pel lloc a les 19:09, un Iryo a les 19:01 i un altre Iryo a les 17:21. D’aquesta manera, segons el document, “es pot plantejar la hipòtesi que la fractura del carril es va produir amb anterioritat al pas del tren Iryo sinistrat, i per tant del descarrilament”.
Amb aquesta base sobre la taula, les rodes i el carril s’enviaran a un laboratori metal·logràfic “per determinar les possibles causes de la ruptura”, sobre les quals ara per ara “no hi ha cap hipòtesi”. A més, en les pròximes setmanes s’analitzaran les caixes negres dels dos trens, i un cop es determinin les causes de la ruptura “es podran establir noves línies d’investigació”.
Res d'això ha d'estranyar en un país on des dels tribunals filtren als periodistes les sentències de judicis de caire polític abans de fer-les públiques.genissimon ha escrit: 23 gen. 2026, 13:53No entenc com es poden filtrar aquestes informacions, com la foto que encapçala aquest article o l'àudio de la conversa entre el maquinista de l'Iryo i el PM d'Atocha.
https://elpais.com/espana/2026-01-30/la ... lcompartirEl País ha escrit: La muerte de una mujer ingresada en la UCI eleva a 46 los fallecidos del accidente de Adamuz
No vull passar-me de llest, però em recorda a l'accident de Castellgalí, on un tren anava per la via contrària, i el CTC no se'n va adonar perquè es pensava que era una falsa alarma que passava de tant en tant (documentat a l'informe de la CIAF: https://www.transportes.gob.es/recursos ... n_ciaf.pdf )Guigui ha escrit: 09 abr. 2026, 15:34 Un informe confirma que la via es va trencar vint-i-dues hores abans del descarrilament mortal a Adamuz
La investigació revela que el sistema va detectar una anomalia hores abans, però no es va activar cap avís
(...)
Segons la documentació, el Sistema de Suport al Manteniment (SAM) va registrar la nit anterior una caiguda brusca de tensió en els circuits de via de la zona, un senyal tècnic compatible amb un trencament. Tanmateix, l’alteració no va activar cap alarma ni va ser comunicada als sistemes de control ni al personal de manteniment d’ADIF. L’informe diu que es va detectar la caiguda de la tensió, però els valors es van mantenir per damunt del límit que activa l’avís automàtic.
A més, l’informe subratlla que, tot i que les especificacions tècniques d’ADIF preveuen la detecció de fractures de via, aquest requisit no s’hauria implementat de manera efectiva en el tram afectat.
(...)
https://www.vilaweb.cat/noticies/inform ... al-adamuz/
Totalmente, y en el mundo de la medicina, la informática, etc... Es un concepto general. Pero que para trabajar con calidad hay que ser muy cuidadoso de limpiar el sistema de falsas alarmas. Y cuando tienes una medida de seguridad, no pensar que será infalible, mejor que sobre que no que falte.França451 ha escrit: 09 abr. 2026, 21:10 Aquí también se trata el tema de los aviones. En la aviación ha habido ya unos cuantos accidentes por tema de que en determinadas circunstancias, se activaban falsas alarmas, que los pilotos acababan desactivando alguna función para que no saltarán, y es entonces cuando se producían accidentes. No sabría decir casos concretos, pero ha habido unos cuantos. O sea que no es cosa sólo de transporte ferroviario, en aviación por ejemplo también pasa.
El maquinista inicialmente se piensa que es un enganchón de catenaria y que por eso ha perdido tensión, de modo que llama al centro de control. Al salir, ve que su tren ha descarrilado, y cuida de ello. Es perfectamente posible que no vea al Alvia porque su propio tren se lo tape, porque los últimos vagones del Alvia tapen a los del frente (que ha quedado en un terraplén a varios cientos de metros de distancia), y porque ni tan siquiera pasa por su imaginación que ahí pueda haber un desastre, no es la expectativa de nadie que un tren choque catastróficamente en una recta. Él está concentrado en que tiene el incidente más grande que se puede imaginar (su propio tren ha descarrilado, hay vagones tumbados, su trabajo como profesional es "hay heridos y muertos? tengo que pedir emergencias, pedir que se bloquee la via, evacuar el tren de manera segura, seguir mi checklist"), si le preguntan por el otro tren te diría "qué otro tren?".A las 19:43:41 se produce la pulsación de la seta de emergencia por parte del maquinista. Entonces el Iryo circulaba a una velocidad de 180 kilómetros por hora. Su velocidad, dice el informe, ha disminuido por las alarmas de temperatura en las cajas reductoras y el efecto ancla de los coches descarrilados. A las 19:43:41 se observan las luces frontales del tren Alvia a través de las ventanas del Iryo a la mitad del coche cuatro y coche cinco.
Si et refereixes al missatge següent (és l'únic que he trobat al fil relacionat amb el que dius), no s'afirma que hagi sigut el cas de l'accident d'Adamuz, sinó que s'estableixen paral·lelismes amb un altre cas, però amb reserves:França451 ha escrit: 29 abr. 2026, 21:01Respecto al centro de control, como dices tenía que tener un aviso bien gordo rojo, pero se dijo en un post anterior que había una serie de alarmas "molestas" que saltaban cuando no había emergencias y que por ese motivo se desactivaron, que yo también sobre ese punto puse la comparativa con la aviación ya que en aviación también ha pasado, y que a causa de eso unos cuantos aviones se estrellaron.
Un cop més, molt de compte amb quina mena d'informació s'escampa. Cal ser molt precisos abans de llançar determinades acusacions.jgomezs ha escrit: 09 abr. 2026, 17:50No vull passar-me de llest, però em recorda a l'accident de Castellgalí, on un tren anava per la via contrària, i el CTC no se'n va adonar perquè es pensava que era una falsa alarma que passava de tant en tant (documentat a l'informe de la CIAF: https://www.transportes.gob.es/recursos ... n_ciaf.pdf )
Això té un nom, es diu "false alarm fatigue", i ja pots tenir mesures de seguretat molt bones, que si les ignores perquè tens massa falses alarmes, deixen de ser útils. Moltes capes del model del formatge suís cauen per això: https://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_del_queso_suizo
En el post anterior, la falsa alarma feia referència a que hi havia una notícia que deia que s'havia detectat la nit abans que es podia haver trencat el carril per un sistema que detectava canvis de tensió. Pel que han publicat des de l'accident, sembla que el trencament de carril és una cosa que passa un parell de cops a la setmana en algun punt d'Espanya, així que tenim un risc al que ens hem "acostumat" de manera que acabem ignorant-lo quan no tocaria.Guigui ha escrit: 29 abr. 2026, 21:23Si et refereixes al missatge següent (és l'únic que he trobat al fil relacionat amb el que dius), no s'afirma que hagi sigut el cas de l'accident d'Adamuz, sinó que s'estableixen paral·lelismes amb un altre cas, però amb reserves:França451 ha escrit: 29 abr. 2026, 21:01Respecto al centro de control, como dices tenía que tener un aviso bien gordo rojo, pero se dijo en un post anterior que había una serie de alarmas "molestas" que saltaban cuando no había emergencias y que por ese motivo se desactivaron, que yo también sobre ese punto puse la comparativa con la aviación ya que en aviación también ha pasado, y que a causa de eso unos cuantos aviones se estrellaron.Un cop més, molt de compte amb quina mena d'informació s'escampa. Cal ser molt precisos abans de llançar determinades acusacions.jgomezs ha escrit: 09 abr. 2026, 17:50No vull passar-me de llest, però em recorda a l'accident de Castellgalí, on un tren anava per la via contrària, i el CTC no se'n va adonar perquè es pensava que era una falsa alarma que passava de tant en tant (documentat a l'informe de la CIAF: https://www.transportes.gob.es/recursos ... n_ciaf.pdf )
Això té un nom, es diu "false alarm fatigue", i ja pots tenir mesures de seguretat molt bones, que si les ignores perquè tens massa falses alarmes, deixen de ser útils. Moltes capes del model del formatge suís cauen per això: https://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_del_queso_suizo
En el caso del Spanair la anulación del sistema de seguridad fue accidental. Un sistema de calefacción no funcionaba, y se desactivó la alarma porque esa calefacción no era necesaria para ese vuelo. El caso es que el panel electrónico de control del avión estaba diseñado de tal manera rara que el relé que desactivaba la alarma de esa calefacción también desactivaba la alarma de que los flaps no estaban levantados. Son los problemas de los sistemas complejos (eso es lo que se publicó en su momento, aunque el informe dice que la alarma de flaps debería haber funcionado igualmente, así que tampoco está claro del todo).oscar440 ha escrit: 30 abr. 2026, 09:55 En cuanto a los accidentes aeronáuticos provocados por anulación de los sistemas de seguridad, se me ocurre el accidente de Spanair del vuelo JK5022, ocurrido el 20 de agosto de 2.008, cuando uno de los sistemas de seguridad del avión, desaconseja despegar a los pilotos, por calentamiento de la sonda de temperatura, y a los mecánicos de turno, ya en tierra, no se les ocurre otra chapuza, que bajar la temperatura de la sonda mediante cubitos de hielo y anular el sistema de seguridad. A los pilotos, que tenían mucha prisa en volver a despegar, por eso de cumplir el horario, se les olvida así mismo, desplegar los "flaps" y los "slats" durante el nuevo despegue, que son los elementos básicos para que el avión pueda tomar vuelo, y el sistema de seguridad no detecta ni avisa de esta anomalía a los pilotos, porque había quedado anulado, tras la intervención manual de manipulación chapucera de la sonda de temperatura, provocando la caída del avión en el despegue, y estrellamiento en un campo colindante a Barajas.