I entrem al tercer dia d'aplicació del sistema, amb el resum del funcionament del segon:
El Periódico:
----------------
Nous sabotatges i menys places lliures el segon dia d'àrea verda
• La jornada se salda amb 50 parquímetres danyats, la meitat que dilluns, tot i que molts amb silicona
• L'absència de multes en els primers dies anima conductors no residents a aparcar sense pagar
La segona jornada d'implantació de l'àrea verda a Barcelona es va saldar ahir amb nous casos de sabotatge als parquímetres, tot i que menys que dilluns, i amb un descens del nombre de places d'aparcament lliures o, el que és el mateix, amb un augment d'infraccions.
La sensació era clara: davant la constatació que l'ajuntament no multarà fins d'aquí a uns dies, les places que dilluns no van ser ocupades pels veïns i que ahir de bon matí estaven buides van ser progressivament ocupades per no residents, que en la majoria dels casos no es van molestar a pagar un tiquet que encara no és imprescindible.
El regidor de Mobilitat, Jordi Hereu, va assegurar que el funcionament de l'àrea verda és bo i va advertir que se seguirà primant la informació a l'usuari. La de l'edil no va ser l'única visió positiva: el president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, Pau Noy, va qualificar l'àrea verda d'"èxit", però va reclamar més transport públic.
Hereu també va elogiar el civisme ciutadà, cosa que no deixa de ser sorprenent: en la segona jornada de pàrquing de pagament per a residents 50 parquímetres més van ser objecte d'accions vandàliques, un 4% del total. La vigília havien estat sabotejades 109 de les 1.207 màquines instal.lades, és a dir, el 9%. Però si dilluns predominava la modalitat de tapar les pantalles amb adhesius o tinta (fàcilment solucionable), ahir els incívics van segellar bastants parquímetres amb silicona. L'ajuntament insistia ahir a qualificar d'"habitual" aquesta proporció de sabotatges en dies d'estrena.
PLAQUES SOLARS
Els serveis de manteniment van tenir una altra jornada atrafegada. Entre les diferents accions vandàliques es va estrenar la del robatori de la placa solar de la part superior de les màquines, que serveix de font alternativa d'energia. Gairebé una desena van ser extretes, va informar Efe. Cada parquímetre costa 6.000 euros.
En el cas de les màquines inutilitzades amb silicona, l'ajuntament enviava operaris per desmuntar el parquímetre i retirar el material, una operació laboriosa. Hi va haver atacs d'aquest tipus en diverses zones de Barcelona, i de forma sistemàtica a l'àrea compresa entre les avingudes de Josep Tarradellas i de Roma, i entre la Model i el Clínic.
Un comunicant anònim va trucar ahir a EL PERIÓDICO per anunciar que havia inutilitzat totes les màquines d'aquella àrea de l'Eixample. "I si les arreglen, ho tornaré a fer", va amenaçar abans de penjar. En efecte, almenys una desena de parquí- metres del sector estaven sabotejats, com va comprovar aquest diari.
El sabotejador va tapar amb silicona la ranura de les monedes i la de les targetes dels residents. Aquestes últimes deixaran de ser operatives a finals d'any i en principi no se seguiran utilitzant com a sistema de pagament. Els vigilants van col.locar en diversos parquímetres inutilitzats adhesius que alertaven l'usuari perquè anés a la màquina més pròxima. Els atacs amb silicona no es van limitar a la zona descrita pel vàndal anònim. Al carrer de Girona, els vigilants havien retirat la silicona d'una màquina, però no funcionava. "S'empassa les monedes", va explicar un comerciant.
MANIFESTACIÓ
Les queixes contra l'àrea verda es traduiran aviat en una acció de protesta convocada per la Plataforma Veïnal de Comerciants de Ciutat Vella i l'Eixample, que ahir va celebrar la seva primera assemblea. El col.lectiu va convocar per demà a la tarda una cassolada a la plaça de Gaudí.
-------------------------------
Cafè per a tothom
• Els col.lectius professionals tornen a demanar tarifes especials després de l'estrena del sistema
• Els residents valoren que hi hagi més places, però dubten de l'ús que se'n farà
L'obertura de l'àrea verda està afectant de forma desigual els ciutadans. Els residents valoren que hi hagi més places, però dubten de l'ús que se'n farà, i els professionals demanen tarifes especials.
VEÏNS
Els residents aposten pels pàrquings privats
"El 80% dels habitants del centre tenen plaça de pàrquing de lloguer o en propietat, i no la canviaran per l'àrea verda". La frase és d'Antonio Lafuente, veí de l'Eixample. Ja té la seva targeta de resident i la combinarà amb la seva plaça de pàrquing subterrani per a les visites de "familiars o amics".
Isabel Latorre, que viu al carrer de Sicília, encara recorda els problemes per aparcar que tenia el seu marit quan van arribar a Barcelona. "Cada dia era igual, i per això vam acabar tirant la tovallola i llogant una plaça". Latorre reconeix que, des de dilluns, hi ha més espais lliures al carrer, però prefereix no canviar: "La gent diu que utilitzarà transports públics, però d'aquí a uns dies es cansaran i tornarà a ser difícil aparcar".
José Angel Pérez és de la mateixa opinió. "Dilluns havia de pujar uns mobles a casa i no vaig trobar lloc, vaig haver d'aparcar a sobre de la vorera. Com sempre", sentencia aquest veí.
COMERCIANTS
Els propietaris de botigues se senten discriminats
Per tradició, bona part dels comerciants del centre de la ciutat viuen a altres barris, i això els converteix en un dels sectors més perjudicats per l'àrea verda.
"Sóc de l'Hospitalet i estic més a la botiga que a casa. El meu sou no dóna per a un pàrquing o per pagar deu hores d'àrea verda", assegura Carmen Ruiz, propietària d'una fruiteria al Centre Comercial Gran Via, entre Roger de Flor i Nàpols.
"Abans havies de donar voltes, però trobaves lloc. Ara m'obliguen a venir en metro a les cinc del matí i passar-me tot el dia aquí sense poder-me moure", denuncia. "Fa 23 anys que treballo en aquest barri, més que alguns veïns, i per això exigeixo el mateix tracte", reclama durant una tensa conversa amb altres botiguers al bar del centre. El propietari de l'establiment, José Vivancos, diu que se senten "ignorats per la llei". Segons la seva opinió, "l'ajuntament no ha tingut en compte que el comerç és el que dóna vida al carrer".
TREBALLADORS
El problema diari de viure a l'àrea metropolitana
Un 78% dels desplaçaments des de l'àrea metropolitana es realitzen en cotxe. Aquest sector és el que més reivindica una millora dels transports públics paral.lela a l'àrea verda. "Treballo en un bar i trigo dues hores a tornar cada matinada per culpa del bus nocturn", indica César García, un cambrer que treballa a prop de la plaça de Tetuan.
Agustín Pascual, treballador d'una ETT, té un horari més normal, però qualifica d'"aventura" el seu viatge diari des de Viladecans: "L'estació de Renfe està fora del casc urbà i he d'agafar el cotxe, però el pàrquing està saturat i trigues una estona a aparcar. Després he d'esperar al tren, poc puntual, arribar a Sants i connectar amb el metro".
CORREDORS
Divisió d'opinions en els agents comercials
Els agents comercials estan dividits a l'hora de valorar l'impacte de l'àrea verda. El Col.legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona (COACB) ha criticat la implantació del nou sistema "sense contemplar la possibilitat d'introduir mesures específiques per a certs col.lectius professionals". No obstant, un dels seus membres, Javier Cela, mostra una opinió diferent: "Els clients t'obliguen a moure't ràpid, i per això recorrem als pàrquings privats". La seva queixa va més dirigida a "la poca efectivitat que tindrà per descongestionar el trànsit, tal com ja s'està demostrant".
TRANSPORTISTES
Dubtes sobre el futur de la càrrega i descàrrega
Els transportistes estan "a l'expectativa" davant les conseqüències de l'àrea verda en la seva feina, segons assegura Francisco Ruiz, que porta fruites i verdures cada matí fins al centre. La redistribució d'algunes àrees de càrrega i descàrrega els fa témer "una reducció d'aquestes". "Un dels carrers on acostumo a aparcar té el senyal tapat amb una bossa, i per això estem a l'espera de saber què hi passa", revela un altre professional. Els taxistes s'hi mantenen al marge, encara que un d'ells assegura que l'existència de "més places lliures per aparcar al carrer" no coincideix amb una disminució de la densitat del trànsit. "Això segueix igual de malament", certifica.
--------------------------------
Madrid va al davant
• La capital d'Espanya ampliarà el nombre d'àrees verdes a causa de l'èxit assolit per les 70.000 places existents
• El PP va implantar la mesura el novembre del 2002 amb l'aplaudiment de l'oposició
Ni protestes ciutadanes ni campanyes polítiques en contra. L'àrea verda d'aparcament es va implantar a Madrid a partir del novembre del 2002 sense cap soroll i amb el consens de l'oposició socialista. Dos anys després, el balanç és tan positiu que l'alcalde Alberto Ruiz- Gallardón (PP) ha anunciat la intenció d'estendre-la més enllà del centre de la ciutat, a l'altre costat de la M-30, sense que ningú amb representativitat hi hagi alçat la veu en contra. I això que ja compten amb unes 70.000 places, set vegades més que les estrenades dilluns a Barcelona.
El contrast amb la polèmica que està desfermant la implantació de l'aparcament de pagament a Barcelona obliga a interrogar-se sobre si hi ha diferències que puguin explicar reaccions tan oposades. La principal és l'experiència prèvia que tenien els madrilenys. Als barris més cèntrics de la capital d'Espanya funcionava des de fa anys l'ORA (Ordenança Reguladora d'Aparcaments), que donava dret als residents a aparcar gratuïtament i obligava la resta a pagar una quantitat molt mòdica.
El sistema era molt rudimentari. Les targetes, per exemple, es compraven als estancs i als quioscos. Però va conscienciar els veïns del privilegi que suposa poder aparcar al carrer a prop de casa. La implantació de l'àrea verda va ser acollida com una millora addicional. A canvi de pagar una quantitat simbòlica --avui són 24 euros a l'any--, van veure augmentar el nombre de places disponibles.
"Hem comprovat que al llarg del dia l'àrea verda disposa d'una mitjana d'un 10% de les places lliures", explica Javier Conde, director general de Mobilitat de l'Ajuntament de Madrid.
El final de la doble fila
Els veïns han pogut constatar tam- bé que la mesura ha servit per lluitar contra dos dels mals endèmics de la capital d'Espanya: la doble fila i els aparcacotxes. L'augment de vigilància que suposa la implantació de les àrees de pagament ha acabat amb els dos problemes. Encara que sembli una figura anacrònica, el gorreta que cobra per indicar on hi ha una plaça lliure és una figura que encara existeix a Madrid i que només el pàrquing de pagament està aconseguint eradicar.
L'impacte en la densitat del trànsit és més difícil de mesurar, sobretot ara que la meitat dels carrers de Madrid estan en obres. Conde assegura que poc després de la implantació del pàrquing de pagament "els embussos van disminuir" en les entrades a la ciutat.
L'oposició municipal coincideix amb aquesta apreciació. "Ha sigut una manera de dissuadir la gent de venir a Madrid en cotxe", segons la presidenta del grup municipal socialista, Trinidad Jiménez, que creu que les queixes poden ser fruit del desconeixement.
------------------------
👍70👍0👎0