Tots els grups atribueixen a un cúmul d'errors l'esfondrament del Carmel
CiU i el PSC intercanvien acusacions en les conclusions de la comissió d'investigació, que es tanca sense notícies del 3%
L. RAHOLA / I. VILA / A. SERRANO.
El desgavell en la planificació i execució de l'obra i el consegüent cúmul d'errors van culminar en l'esfondrament del Carmel. Fins aquí, tots d'acord. Els grups parlamentaris que integren la comissió que investiga l'accident i l'adjudicació d'obra pública ja han presentat les seves conclusions, i ara intentaran consensuar un text comú. Els cinc documents no ofereixen sorpreses, tampoc pel que fa a les discrepàncies, notables entre CiU i el PSC: els convergents defensen que les irregularitats comencen amb el tripartit, i els socialistes, tot i fer autocrítica, recorden que els mals vicis van arrencar amb l'anterior govern. La part dedicada al 3%, un «frau» pel PP, es tanca en fals: CiU nega l'existència de cobraments il·lícits i els partits del govern es limiten a constatar que no hi ha proves.
Hi va haver tot un seguit de factors que van provocar l'esvoranc. Els principals, la manca d'informació sobre les característiques i l'estabilitat del terreny, el desencontre entre la direcció d'obra i les constructores, la presència d'un accident geològic i l'excavació que es feia en el moment de l'accident, i que el va desencadenar, segons el parer de socialistes, convergents i republicans. ICV-EA parla d'un «context de deficiències». No estableix causes concretes però sí «responsabilitats concretes», que atribueix a la direcció de l'obra i a l'UTE constructora. Tampoc especifica causes el PP, que acusa el govern d'actuar amb poc rigor i de no exercir cap control sobre l'obra, crítica que fa extensiva a GISA. El PP també retreu l'emissió dels certificats que un dia abans del segon esvoranc garantien la seguretat, retret que també fa CiU. Els convergents s'eximeixen de culpa i reivindiquen la validesa del sistema utilitzat per fer el túnel, el nou mètode austríac. Per CiU, el projecte inicial comptava amb els estudis geològics i els paràmetres de seguretat exigibles. No així el modificat, autoritzat el maig del 2004, ja amb el tripartit. El PSC, per contra, considera que l'original tenia «febleses i imprecisions», i recorda que la tramitació del modificat respon a la voluntat de «regularitzar» tots els canvis fets sobre la marxa. La seguretat del mètode constructiu, que els socialistes consideren «insuficient», també és motiu de discrepància amb CiU. El PSC assumeix -i considera depurades- les responsabilitats de GISA i el govern, i reparteix també culpes en la direcció de l'obra i l'UTE constructora.
Les conclusions s'estenen a la segona part, que ha investigat l'adjudicació, el finançament i la gestió de l'obra pública entre el 1999 i el 2005 arran de les acusacions fetes per Pasqual Maragall que el govern de CiU cobrava comissions a les adjudicatàries, el famós 3%. El portaveu del PP, Daniel Sirera, va considerar «un frau als ciutadans» aquesta fase de la investigació. Sirera va assenyalar que «el quadripartit», les forces del govern i CiU «s'han sumat a un pacte de silenci».
La resta de partits van rebutjar les acusacions de Sirera, que van emmarcar en l'estratègia del PP de «tocar el govern i CiU». En les seves conclucions, la federació constata «que no existeixen irregularitats», i el PSC, ERC i ICV-EA comparteixen que no hi ha proves del suposat cobrament de comissions. Les tres formacions coincideixen en la necessitat d'impulsar la llei reguladora de l'obra pública i veuen la futura oficina antifrau com una garantia per evitar irregularitats. Republicans i ecosocialistes insisteixen a dir també que cal més transparència en els comptes dels partits i creuen necessari posar fi a les donacions anònimes perquè les veuen com una via de finançament irregular.
