Vagons castellanoparlants
Lluís-Anton Baulenas
En aquesta mateixa secció barcelonina,
aquesta setmana un amable lector comunicava la seva estranyesa pel fet que els nous metros comprats per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per a la línia 2 anunciïn les parades en castellà i a les pantalles interiors es pugui llegir només "próxima estación". Cal dir que a l'administració municipal de Barcelona hi han conviscut des de sempre diversos graus de conscienciació pel que fa al problema de la llengua (situació no pas gaire diferent del que s'ha donat al govern de la Generalitat).
Els polítics s'omplen la boca dient que defensen la llengua. Després, a l'hora de la veritat, se'n desentenen i les decisions cauen en mans de tècnics als quals ni els va ni els ve. Són els que a TMB compren els nous vagons de metro i l'últim que se'ls ocorre és pensar que, el més probable, és que siguin "castellanoparlants". I són els mateixos que programen una festa major del Cap i Casal de Catalunya sense presència significativa de catalans i del català. O que omplen la ciutat de cartells indicadors de les obres que s'estan fent per carrers i avingudes, plens d'humiliants faltes d'ortografia.
Aquests tècnics, simplement, no hi pensen. No és part del seu negociat. Opinen que la cançoneta de la llengua catalana, com afirma una coneguda exeditora de Barcelona, és cosa dels de la ceba.
S'imaginen, per un instant, l'enrenou que es produiria a Madrid si es veiessin cartells com ara: ¿"Aceso a plaza Mayor, cortao" o "Desbio a Labapies, zien metros" o "Fiestas de san Hisidro, patrón de Madriz"? A Barcelona, per vergonya nostra, sovint ens hi trobem. De vegades, quan se n'adonen, els corregeixen, però d'altres vegades, no. Es queden plantats al carrer, mesos i mesos.
El problema del metro s'arreglarà, n'estem segurs. Però sempre és el mateix: primer cal queixar-se. I això és molt cansat. La feina del ciutadà no és protestar sinó, al contrari, gaudir de l'eficiència i de la sensibilitat municipals.
I atenció, dèiem al principi d'aquest article que la consciència lingüística de l'Ajuntament és diversa. I, sobretot, els apartats que funcionen automàticament (emissió de rebuts, catalanització de rètols interiors de les dependències, etc.) o que no depenen estrictament dels funcionaris o dels polítics de la Casa Gran (les escoles municipals, per exemple) són de factura impecable.
A l'última festa de la Mercè hi havia cartells només en castellà perquè anunciaven recitals o festes caribenyes. Per la mateixa raó, mai que vingui la cantant Björk a actuar a Barcelona, tota la propaganda hauria de ser en islandès. Seríem els més originals -i els més idiotes- del món.
I que consti, això no té res a veure amb el fet que els pregoners convidats a la festa major s'expressin lliurement en la seva llengua.
AVUI.cat
👍0👎0
cometo un montón de ellos.
. Suposo que no ha estat cap al·lucinació pre-examen
