Demanen soterrar el ferrocarril del Maresme al Garraf
Publicat: 27 juny 2005, 10:10
De El Punt:
---------------------
Els municipis del litoral es posen d'acord per demanar el cobriment de les vies del tren
La proposta, que també planteja desviar l'N-II al Maresme, es recull en el pla estratègic per al litoral
Els municipis del litoral metropolità preparen una proposta conjunta per treure la via del tren de la costa i fer-la subterrània als nuclis urbans. El projecte inclou l'eliminació d'una altra barrera arran de mar, l'N-II, així com la millora del transport públic i la mobilitat a la regió metropolitana, des del Maresme fins al Garraf. Tot plegat queda recollit en el pla estratègic per al litoral metropolità, que promouen ajuntaments, consells comarcals i Generalitat. Cobrir el pas del tren és una reivindicació històrica dels municipis costaners, però aquesta és la primera vegada que es posen d'acord per reclamar una solució.
Cobrir el pas del tren al Maresme i el Garraf, les dues comarques de la regió metropolitana on la via encara passa en superfície pels nuclis urbans, és una de les propostes destacades del pla estratègic per al litoral que ara es redacta i que ha d'estar acabat després de l'estiu. Aquest pla es coordina des del consorci El Far, en què participen les institucions locals i el govern català. El president d'aquest organisme, Andor Serra, destaca que «cobrir la via, que ara és una barrera en alguns municipis del litoral, és una demanda històrica dels ajuntaments, però no es pot abordar de manera aïllada». Per això, el pla estratègic permetrà, segons Serra, «tenir una visió global d'aquest problema i proposar una solució conjunta».
La proposta que recollirà el pla estratègic no es limita a fer subterrània la via, sinó que inclou tot un estudi sobre les infraestructures de transport, les connexions viàries i la mobilitat, tant per carretera com amb transport públic.
L'estudi per la proposta el fa l'agència Barcelona Regional, i preveu un traçat subterrani nou de la línia de Renfe que ara segueix la costa i que es desplaçaria cap al nord. En el cas del Maresme, la proposta preveu treure també l'N-II dels nuclis urbans, i construir un nou vial, que en la proposta s'ha batejat com a «avinguda del mig», i que seguiria un traçat similar al de l'autopista A-19, pel sud. L'enginyer de Barcelona Regional, Jordi Fuster, explica que la proposta, a més d'eliminar barreres i col·lapses circulatoris als nuclis urbans, «fa un replantejament de la mobilitat, potenciant el transport públic i facilitant l'accés a les estacions». Amb el desplaçament del traçat del tren, les estacions quedaran més centrades dins els nuclis urbans, i també es preveu ampliar el nombre de parades per municipi.
Els municipis per on s'hauria de cobrir el pas del tren són tots els del Maresme: Montgat, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró, i també els trams de Caldes d'Estrac, Arenys de Mar i Canet de Mar. Per la proposta del Maresme s'ha recuperat un estudi que ja va elaborar Barcelona Regional per encàrrec del Consell Comarcal i que ara s'inclourà en el pla estratègic litoral.
Al Garraf, l'estudi està menys definit. Es preveu fer subterrània la via a Sitges i Vilanova, tot i que «falta decidir el traçat i la solució a Vilanova, on el tren passa molt arran dels habitatges», explica Ferrer. En aquest cas no hi ha el problema de l'N-II, però la proposta inclourà la millora de la connexió viària entre Vilanova, Vilafranca i Sitges.
--------
Mobilització ciutadana
A Sitges, el pas de la via del tren pel nucli urbà i arran de costa ha provocat la mobilització ciutadana. El col·lectiu Salvem Sitges ha recollit més de 7.000 signatures per reclamar el cobriment de la línia de Renfe. L'alcalde de Sitges, Jordi Baijet, reconeix que el cobriment de la via és «un dels grans projectes que ha d'afrontar els propers anys el municipi». El problema, com en la resta de poblacions, és que no n'hi ha prou amb la voluntat de l'Ajuntament, perquè és el Ministeri de Foment qui ha d'aprovar el cobriment i finançar les obres. Per això, Baijet creu que l'eliminació d'aquesta barrera serà possible «en un termini d'uns deu anys», però que «cal començar a treballar ara i fer-ho de manera coordinada». L'alcalde destaca que el cobriment és «essencial» per als veïns de Sitges, però «també per al turisme».
--------
Les vies de tren, on hi ha la gent
El cas del Maresme és paradigmàtic. El front litoral, que és un dels seus principals actius -especialment a la turística zona de l'Alt Maresme- té el pas barrat per la carretera N-II i per la via del tren. El debat per demanar que les vies siguin subterrànies o es traslladin és antic i s'ha plantejat infinitat de vegades. El cas de Mataró és exemplificador: una ciutat metropolitana, amb una única estació col·locada arran de mar. No és més lògic posar més estacions a la trama urbana de la capital del Maresme i fer circular les vies subterrànies pel centre de la ciutat? Això és el que han corroborat des de fa anys els estudis. Es tracta, en definitiva, de posar les vies del ferrocarril allà on hi ha la gent. Es calcula que es podria multiplicar per tres el volum d'usuaris del transport públic. La inversió és milionària però Jordi Julià, exdirector general de Ports i Transports -cessat pel cas Carmel-, va defensar aferrisadament la proposta quan va liderar un estudi de Barcelona Regional encarregat pel Consell Comarcal del Maresme. Aquest estudi s'ha incorporat ara en el pla estratègic per al litoral. En una comarca amb un territori escàs, si cal tocar alguna cosa no és per fer carreteres, sinó per posar vies de tren. Més vies, però a prop de la gent.
---------------------
Els municipis del litoral es posen d'acord per demanar el cobriment de les vies del tren
La proposta, que també planteja desviar l'N-II al Maresme, es recull en el pla estratègic per al litoral
Els municipis del litoral metropolità preparen una proposta conjunta per treure la via del tren de la costa i fer-la subterrània als nuclis urbans. El projecte inclou l'eliminació d'una altra barrera arran de mar, l'N-II, així com la millora del transport públic i la mobilitat a la regió metropolitana, des del Maresme fins al Garraf. Tot plegat queda recollit en el pla estratègic per al litoral metropolità, que promouen ajuntaments, consells comarcals i Generalitat. Cobrir el pas del tren és una reivindicació històrica dels municipis costaners, però aquesta és la primera vegada que es posen d'acord per reclamar una solució.
Cobrir el pas del tren al Maresme i el Garraf, les dues comarques de la regió metropolitana on la via encara passa en superfície pels nuclis urbans, és una de les propostes destacades del pla estratègic per al litoral que ara es redacta i que ha d'estar acabat després de l'estiu. Aquest pla es coordina des del consorci El Far, en què participen les institucions locals i el govern català. El president d'aquest organisme, Andor Serra, destaca que «cobrir la via, que ara és una barrera en alguns municipis del litoral, és una demanda històrica dels ajuntaments, però no es pot abordar de manera aïllada». Per això, el pla estratègic permetrà, segons Serra, «tenir una visió global d'aquest problema i proposar una solució conjunta».
La proposta que recollirà el pla estratègic no es limita a fer subterrània la via, sinó que inclou tot un estudi sobre les infraestructures de transport, les connexions viàries i la mobilitat, tant per carretera com amb transport públic.
L'estudi per la proposta el fa l'agència Barcelona Regional, i preveu un traçat subterrani nou de la línia de Renfe que ara segueix la costa i que es desplaçaria cap al nord. En el cas del Maresme, la proposta preveu treure també l'N-II dels nuclis urbans, i construir un nou vial, que en la proposta s'ha batejat com a «avinguda del mig», i que seguiria un traçat similar al de l'autopista A-19, pel sud. L'enginyer de Barcelona Regional, Jordi Fuster, explica que la proposta, a més d'eliminar barreres i col·lapses circulatoris als nuclis urbans, «fa un replantejament de la mobilitat, potenciant el transport públic i facilitant l'accés a les estacions». Amb el desplaçament del traçat del tren, les estacions quedaran més centrades dins els nuclis urbans, i també es preveu ampliar el nombre de parades per municipi.
Els municipis per on s'hauria de cobrir el pas del tren són tots els del Maresme: Montgat, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró, i també els trams de Caldes d'Estrac, Arenys de Mar i Canet de Mar. Per la proposta del Maresme s'ha recuperat un estudi que ja va elaborar Barcelona Regional per encàrrec del Consell Comarcal i que ara s'inclourà en el pla estratègic litoral.
Al Garraf, l'estudi està menys definit. Es preveu fer subterrània la via a Sitges i Vilanova, tot i que «falta decidir el traçat i la solució a Vilanova, on el tren passa molt arran dels habitatges», explica Ferrer. En aquest cas no hi ha el problema de l'N-II, però la proposta inclourà la millora de la connexió viària entre Vilanova, Vilafranca i Sitges.
--------
Mobilització ciutadana
A Sitges, el pas de la via del tren pel nucli urbà i arran de costa ha provocat la mobilització ciutadana. El col·lectiu Salvem Sitges ha recollit més de 7.000 signatures per reclamar el cobriment de la línia de Renfe. L'alcalde de Sitges, Jordi Baijet, reconeix que el cobriment de la via és «un dels grans projectes que ha d'afrontar els propers anys el municipi». El problema, com en la resta de poblacions, és que no n'hi ha prou amb la voluntat de l'Ajuntament, perquè és el Ministeri de Foment qui ha d'aprovar el cobriment i finançar les obres. Per això, Baijet creu que l'eliminació d'aquesta barrera serà possible «en un termini d'uns deu anys», però que «cal començar a treballar ara i fer-ho de manera coordinada». L'alcalde destaca que el cobriment és «essencial» per als veïns de Sitges, però «també per al turisme».
--------
Les vies de tren, on hi ha la gent
El cas del Maresme és paradigmàtic. El front litoral, que és un dels seus principals actius -especialment a la turística zona de l'Alt Maresme- té el pas barrat per la carretera N-II i per la via del tren. El debat per demanar que les vies siguin subterrànies o es traslladin és antic i s'ha plantejat infinitat de vegades. El cas de Mataró és exemplificador: una ciutat metropolitana, amb una única estació col·locada arran de mar. No és més lògic posar més estacions a la trama urbana de la capital del Maresme i fer circular les vies subterrànies pel centre de la ciutat? Això és el que han corroborat des de fa anys els estudis. Es tracta, en definitiva, de posar les vies del ferrocarril allà on hi ha la gent. Es calcula que es podria multiplicar per tres el volum d'usuaris del transport públic. La inversió és milionària però Jordi Julià, exdirector general de Ports i Transports -cessat pel cas Carmel-, va defensar aferrisadament la proposta quan va liderar un estudi de Barcelona Regional encarregat pel Consell Comarcal del Maresme. Aquest estudi s'ha incorporat ara en el pla estratègic per al litoral. En una comarca amb un territori escàs, si cal tocar alguna cosa no és per fer carreteres, sinó per posar vies de tren. Més vies, però a prop de la gent.