Si al metro fessin trens que no paressin a totes...
- Santfeliuenc
- N10

- Entrades: 3520
- Membre des de: 24 abr. 2005, 23:41
- UbicaciĂł: Sant Andreu de la Barca, BL
Re:
Hola,
Una Diagonal y una Gran VĂa con un mĂnimo de 4 vĂas, permitirĂa utilizar dos de ellas para un servicio de metro que parase en todas las estaciones, otras dos para un servicio de cercanĂas que solamente pararĂa en las llamadas principales y todo ello acompañado con un servicio tranviario en superficie que pararĂa en todas las estaciones a modo de autobĂşs urbano e interurbano mejorado cumplimentarĂan el panorama que estais demandando por aquĂ en esta cadena de mensajes.
En BCN esto lo podrĂamos fácilmente apreciar en grandes ejes amplios y espaciosos donde se pudiese realizar tal cosa.
La L1 va casi en paralelo a las actuales lĂneas de cercanĂas, por lo que en la mayorĂa de su trazado se podrĂa hacer lo mismo, es verdad.
Y si se metiese el AVE por AragĂłn y se utilizase además este tĂşnel de AragĂłn para regionales, directos y semidirectos, pasarĂa exactamente lo mismo, es decir, que mientras los semidirectos, regionales, etc. pararĂan en las estaciones más importantes, la L1 pararĂa en todas las demás.
Como ejemplo podrĂamos poner un regional que viene de Sant Vicenç de Calders por el interior...
> Sant Vicenç de Calders
> El Vendrell
> Vilafranca del Penedés
> Sant SadurnĂ d'Anoia
> Martorell
> CornellĂ
(entrarĂa en el ramal urbano exclusivo para regionales, AVE, largo recorrido, etc. porque las cercanĂas irĂan ya por Diagonal y Gran VĂa)
> L'H Centre
> Sants EstaciĂł
> Pl. Catalunya / Pg. de GrĂ cia
> Sagrera
A ver, que me diga quien quiera que eso no se puede hacer parando la L1 en todas las estaciones y que las lĂneas de cercanĂas mientras tanto no pueden pasar por Diagonal y Gran VĂa de punta a punta haciendo algo parecido y en paralelo a unas vĂas de metro en cada una de estas dos avenidas inmensas donde para hacer un tĂşnel no hace falta tocar ni acercarse a los cimientos de nada.
Saludos,
Sergio
Una Diagonal y una Gran VĂa con un mĂnimo de 4 vĂas, permitirĂa utilizar dos de ellas para un servicio de metro que parase en todas las estaciones, otras dos para un servicio de cercanĂas que solamente pararĂa en las llamadas principales y todo ello acompañado con un servicio tranviario en superficie que pararĂa en todas las estaciones a modo de autobĂşs urbano e interurbano mejorado cumplimentarĂan el panorama que estais demandando por aquĂ en esta cadena de mensajes.
En BCN esto lo podrĂamos fácilmente apreciar en grandes ejes amplios y espaciosos donde se pudiese realizar tal cosa.
La L1 va casi en paralelo a las actuales lĂneas de cercanĂas, por lo que en la mayorĂa de su trazado se podrĂa hacer lo mismo, es verdad.
Y si se metiese el AVE por AragĂłn y se utilizase además este tĂşnel de AragĂłn para regionales, directos y semidirectos, pasarĂa exactamente lo mismo, es decir, que mientras los semidirectos, regionales, etc. pararĂan en las estaciones más importantes, la L1 pararĂa en todas las demás.
Como ejemplo podrĂamos poner un regional que viene de Sant Vicenç de Calders por el interior...
> Sant Vicenç de Calders
> El Vendrell
> Vilafranca del Penedés
> Sant SadurnĂ d'Anoia
> Martorell
> CornellĂ
(entrarĂa en el ramal urbano exclusivo para regionales, AVE, largo recorrido, etc. porque las cercanĂas irĂan ya por Diagonal y Gran VĂa)
> L'H Centre
> Sants EstaciĂł
> Pl. Catalunya / Pg. de GrĂ cia
> Sagrera
A ver, que me diga quien quiera que eso no se puede hacer parando la L1 en todas las estaciones y que las lĂneas de cercanĂas mientras tanto no pueden pasar por Diagonal y Gran VĂa de punta a punta haciendo algo parecido y en paralelo a unas vĂas de metro en cada una de estas dos avenidas inmensas donde para hacer un tĂşnel no hace falta tocar ni acercarse a los cimientos de nada.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frĂo. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de Ă©xito, honor y reconocimiento"
- Fran-Ikarus
- N11

- Entrades: 5816
- Membre des de: 21 maig 2005, 01:19
- UbicaciĂł: La Gran Barcelona
- Contacta:
He votat "No, aixà ja va bé". M'explico, de la pregunta dedueixo que parlem sobre fer serveis express utilitzant la infrastructura actual (estacions, trens, etc.) perquè si es tracta d'imaginar coses sobre una xarxa ideal que no tenim, evidentment tots apostarem per les més completes, complexes i sofisticades que siguem capaços d'imaginar (=somiar és gratis)
Ja s'ha comentat bastant en general la inutilitat de fer-ho, amb aquesta infrastructura. No m'hi estendré.
El que no veig enlloc és la necessitat de limitar l'accés a algunes estacions durant la nit (en l'hipotètic cas del Metro nocturn non-stop). Volem un transport que abasti cada cop més parts del dia, i després l'allunyem del domicili de la gent?
No sé què en penseu, però a mi a les 3 o 4 de la matinada és l'hora que menys de gust em ve haver de caminar 1 Km. pel carrer fins arribar a casa... I menys si penso que hi ha un tren que m'hi acostaria a 400 metres, per exemple, però per una simple decisió atzarosa la meva estació està tancada.
D'altra banda, el Metro de nit va molt rà pid. Els que hagueu tornat a casa algun cop en l'últim o penúltim Metro del dia podeu constatar-ho. Què es guanya fent que no pari en algunes estacions?
Ja s'ha comentat bastant en general la inutilitat de fer-ho, amb aquesta infrastructura. No m'hi estendré.
El que no veig enlloc és la necessitat de limitar l'accés a algunes estacions durant la nit (en l'hipotètic cas del Metro nocturn non-stop). Volem un transport que abasti cada cop més parts del dia, i després l'allunyem del domicili de la gent?
No sé què en penseu, però a mi a les 3 o 4 de la matinada és l'hora que menys de gust em ve haver de caminar 1 Km. pel carrer fins arribar a casa... I menys si penso que hi ha un tren que m'hi acostaria a 400 metres, per exemple, però per una simple decisió atzarosa la meva estació està tancada.
D'altra banda, el Metro de nit va molt rà pid. Els que hagueu tornat a casa algun cop en l'últim o penúltim Metro del dia podeu constatar-ho. Què es guanya fent que no pari en algunes estacions?
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- EUKibo
- N9

- Entrades: 1321
- Membre des de: 07 gen. 2007, 16:54
- UbicaciĂł: Badalona SantaColomaG Barcelona Castelldefels
on aneu!
a veure, la RENFe aplica aquest sistema a algunes linies i l'unic que fa es crear confusions, no lo costaria res parar (per exemple R2 El Prat de Llobregat per enllaçar amb R10 o pk baixi algun despistat que s'hagi equivocat de tren a Sants)
el sistema metro express a Barcelona es la RENFE (^^" el problema es que no funciona per raons obvies de estrategia de la companyia)
Les frequencies de pas de 2min30 no es poden mantenir amb metros express ja que si el metro de davant para a totes i tu no l'enxampes en no res.
En definitiva... XD com a molt que fagin express la L1 nomes a la parada de Baro de Viver que te una afluencia de 1 passatger/convoi
a veure, la RENFe aplica aquest sistema a algunes linies i l'unic que fa es crear confusions, no lo costaria res parar (per exemple R2 El Prat de Llobregat per enllaçar amb R10 o pk baixi algun despistat que s'hagi equivocat de tren a Sants)
el sistema metro express a Barcelona es la RENFE (^^" el problema es que no funciona per raons obvies de estrategia de la companyia)
Les frequencies de pas de 2min30 no es poden mantenir amb metros express ja que si el metro de davant para a totes i tu no l'enxampes en no res.
En definitiva... XD com a molt que fagin express la L1 nomes a la parada de Baro de Viver que te una afluencia de 1 passatger/convoi
Bones,
el metro semidirecte ja existeix, Ă©s paral.lel a la L1 i l'explota Renfe. A TMB, amb el sistema carrusel Ă©s impensable, i no m'agradaria saber que els meus calers es malgasten ampliant estacions per desdoblar vies perquè alguns ciutadans guanyin uns pocs minuts, mentre encara hi ha llocs de l'Area Metropolitana sense metro ni tren, relacions inexistents (CornellĂ -Sant Boi-Castelldefels) i grans vies plenes de cotxes en comptes de lĂnies de tramvia.
Per tant, descartant opcions, he triat "No, aixà ja va bé", perquè l'opció "Qui ho ha proposat és un heretge" no la trobo.
el metro semidirecte ja existeix, Ă©s paral.lel a la L1 i l'explota Renfe. A TMB, amb el sistema carrusel Ă©s impensable, i no m'agradaria saber que els meus calers es malgasten ampliant estacions per desdoblar vies perquè alguns ciutadans guanyin uns pocs minuts, mentre encara hi ha llocs de l'Area Metropolitana sense metro ni tren, relacions inexistents (CornellĂ -Sant Boi-Castelldefels) i grans vies plenes de cotxes en comptes de lĂnies de tramvia.
Per tant, descartant opcions, he triat "No, aixà ja va bé", perquè l'opció "Qui ho ha proposat és un heretge" no la trobo.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
Home, ni jo ni ningú ho ha proposat, simplement jo he fet una hipòtesi i trobava interessant copsar les vostres opinions mitjançant l'enquesta. Tampoc compto amb informació tècnica, només he mirat què fan altres companyies, i amb els vostres coneixements, saber si tècnicament és factible o no. A més, pensa en precedents del principi del metro, com el que he esmentat en un altre missatge, per tant, no parlo de coses que no s'haguessin fet mai abans (això si, amb una tercera via).platanito ha escrit:Bones,
el metro semidirecte ja existeix, Ă©s paral.lel a la L1 i l'explota Renfe. A TMB, amb el sistema carrusel Ă©s impensable, i no m'agradaria saber que els meus calers es malgasten ampliant estacions per desdoblar vies perquè alguns ciutadans guanyin uns pocs minuts, mentre encara hi ha llocs de l'Area Metropolitana sense metro ni tren, relacions inexistents (CornellĂ -Sant Boi-Castelldefels) i grans vies plenes de cotxes en comptes de lĂnies de tramvia.
Per tant, descartant opcions, he triat "No, aixà ja va bé", perquè l'opció "Qui ho ha proposat és un heretge" no la trobo.
Un altre punt a tenir en compte és que a Barcelona les estacions del metro, llevat d'algunes excepcions, estan a una distà ncia considerable una de l'altra. Si, per exemple, hi hagués una estació amb la freqüència de les parades d'autobús, tancar una de cada dues estacions no seria cap disbarat (el disbarat seria tenir tantes estacions).
Encara que suposi tirar pedres sobre el meu propi teulat, crec que una de les poques estacions que es podria permetre el luxe de tancar de nit Ă©s Encants perquè pot quedar relativament ben coberta per Clot, Sagrada FamĂlia i Hospital de Sant Pau.
Pel que fa a fer servir el tren de Rodalies com a metro exprés, el tema es massa delicat per tractar-lo banalment.
Encara que suposi tirar pedres sobre el meu propi teulat, crec que una de les poques estacions que es podria permetre el luxe de tancar de nit Ă©s Encants perquè pot quedar relativament ben coberta per Clot, Sagrada FamĂlia i Hospital de Sant Pau.
Pel que fa a fer servir el tren de Rodalies com a metro exprés, el tema es massa delicat per tractar-lo banalment.
- He2/2
- N4

- Entrades: 63
- Membre des de: 28 set. 2005, 23:00
- Ubicació: Viladecavalls (Vallès Occidental)
- Contacta:
Evidentment caldria que hi haguĂ©s algun apartador per poder gestionar els trens "exprĂ©s". Una altra cosa, que em sembla mĂ©s factible, seria fer trens limitats a la part central de la lĂnia (la de mĂ©s demanda) sobretot a lĂnies molt llargues, com la 1 i la 5. Això permetria augmentar la freqüència on hi ha mĂ©s demanda (potser segons hores punta/vall), sense necessitat de tant material i sense que els trens vagim mig buits als extrems de la lĂnia. Per a aquest servei, en molts casos no caldria quasi cap inverssiĂł.
- Santfeliuenc
- N10

- Entrades: 3520
- Membre des de: 24 abr. 2005, 23:41
- UbicaciĂł: Sant Andreu de la Barca, BL
Re: cercanĂas
Hola,
Hombre, veamos, yo estoy hablando de ejemplos como metro exprĂ©s de las cercanĂas, pero ojo, no gestionadas como se hace hoy ni tampoco en el estado actual ni en el rĂ©gimen actual.
Hablo de unas cercanĂas unificadas, hablo de una especie de nueva empresa en plan hibrido entre RENFE y FGC gestionado y tutelado por la administraciĂłn con un ente del estilo ATM o similar y donde los trenes vayan bien, haya un ancho de vĂa unificado y de un montĂłn de actuaciones que se tendrĂan que llevar a cabo para que esto fuese posible, ya que ahora mismo es de risa pensar siquiera en nada similar por razones obvias.
Pero si todo estuviese bien y las cosas funcionasen como deben no deberĂa de haber ningĂşn problema para que en el caso de la L1 y el tĂşnel actual de cercanĂas, la L1 hiciese de metro parando en todas partes y el tĂşnel actual de cercanĂas albergase circulaciones que solamente parasen en las paradas más importantes e intercambiadores más relevantes a mayor velocidad comercial.
El resultado serĂa que los servicios estarĂan bien disgregados e independizados, las cercanĂas irĂan de parada en parada pero a distancias mayores, el metro pararĂa a distancias algo más regulares ofreciendo un servicio de mayor proximidad y del resto se deberĂan ocupar la red de bus urbano y los tranvĂas allá donde los hubiese.
En BCN este tipo de servicios que estais renombrando ahora como de "metro exprĂ©s" quien los debe de hacer serĂan las cercanĂas, ni más ni menos. No veo ahora mismo ni una sola lĂnea en la que debamos implantar 4 vĂas o apartaderos en las estaciones para generar los semidirectos o los expresos que pueda haber en Nueva York donde las distancias son muchĂsimo mayores y donde un pequeño pedacito de ciudad ya es más grande que toda BCN entera.
Saludos,
Sergio
Hombre, veamos, yo estoy hablando de ejemplos como metro exprĂ©s de las cercanĂas, pero ojo, no gestionadas como se hace hoy ni tampoco en el estado actual ni en el rĂ©gimen actual.
Hablo de unas cercanĂas unificadas, hablo de una especie de nueva empresa en plan hibrido entre RENFE y FGC gestionado y tutelado por la administraciĂłn con un ente del estilo ATM o similar y donde los trenes vayan bien, haya un ancho de vĂa unificado y de un montĂłn de actuaciones que se tendrĂan que llevar a cabo para que esto fuese posible, ya que ahora mismo es de risa pensar siquiera en nada similar por razones obvias.
Pero si todo estuviese bien y las cosas funcionasen como deben no deberĂa de haber ningĂşn problema para que en el caso de la L1 y el tĂşnel actual de cercanĂas, la L1 hiciese de metro parando en todas partes y el tĂşnel actual de cercanĂas albergase circulaciones que solamente parasen en las paradas más importantes e intercambiadores más relevantes a mayor velocidad comercial.
El resultado serĂa que los servicios estarĂan bien disgregados e independizados, las cercanĂas irĂan de parada en parada pero a distancias mayores, el metro pararĂa a distancias algo más regulares ofreciendo un servicio de mayor proximidad y del resto se deberĂan ocupar la red de bus urbano y los tranvĂas allá donde los hubiese.
En BCN este tipo de servicios que estais renombrando ahora como de "metro exprĂ©s" quien los debe de hacer serĂan las cercanĂas, ni más ni menos. No veo ahora mismo ni una sola lĂnea en la que debamos implantar 4 vĂas o apartaderos en las estaciones para generar los semidirectos o los expresos que pueda haber en Nueva York donde las distancias son muchĂsimo mayores y donde un pequeño pedacito de ciudad ya es más grande que toda BCN entera.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frĂo. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de Ă©xito, honor y reconocimiento"
... tal i com ja es fa a la L3 entre Espanya i Zona UniversitĂ ria a la hora punta del matĂ. Això sempre Ă©s positiu quan no afecti a la freqüència de la resta de la lĂnia i en trams on realment es necessiti (com per exemple, els que has citat). Es podrien destinar un parell de trens al tram en concret i que per exemple, en hora punta, s'hi dediquin nomĂ©s a aquest tram.He2/2 ha escrit:Una altra cosa, que em sembla mĂ©s factible, seria fer trens limitats a la part central de la lĂnia (la de mĂ©s demanda) sobretot a lĂnies molt llargues, com la 1 i la 5. Això permetria augmentar la freqüència on hi ha mĂ©s demanda (potser segons hores punta/vall), sense necessitat de tant material i sense que els trens vagim mig buits als extrems de la lĂnia. Per a aquest servei, en molts casos no caldria quasi cap inverssiĂł.
- EUKibo
- N9

- Entrades: 1321
- Membre des de: 07 gen. 2007, 16:54
- UbicaciĂł: Badalona SantaColomaG Barcelona Castelldefels
Al cosstat Llobregat no se com estarà la cosa però a L1 Fondo ja surt sobresaturat el metro, aixà que de res serveix a la L1 reforçat el tram central, en canvi a la L2 s'arriba a la saturació a Artigues|Sant Adrià , per tres parades ja no importa fer la linia sencera, a més no va buida, simplement no va saturada.
Millor que el sistema de metro es quedi com estĂ , aquest sistema potser no es el mes optim pero es el mes simple i el que te menys problemes, imagineuvos amb endareriments el que passaria o en el cas d'averia, mireu la RENFE que aplica aixo dels Regionals i Regionals Express com li va, es colapsa un tren i es colapsa tota la linia i sovint totes les linies.
Temps pel canvi d'agulles, temps de separacio amb el tren de davant que va mes lent. Jo veig molta més complexitat
A més el sistema del metro permet actualment en cas d'averia fer serveis parcials
Millor que el sistema de metro es quedi com estĂ , aquest sistema potser no es el mes optim pero es el mes simple i el que te menys problemes, imagineuvos amb endareriments el que passaria o en el cas d'averia, mireu la RENFE que aplica aixo dels Regionals i Regionals Express com li va, es colapsa un tren i es colapsa tota la linia i sovint totes les linies.
Temps pel canvi d'agulles, temps de separacio amb el tren de davant que va mes lent. Jo veig molta més complexitat
A més el sistema del metro permet actualment en cas d'averia fer serveis parcials
- BCN Término
- N5

- Entrades: 128
- Membre des de: 09 abr. 2006, 23:44
- UbicaciĂł: AllĂ Ăłn ja no hi queda cap 1000
Més trens -> menor distà ncia entre trens-> més probabilitat d'haver d'esperar que el tren del davant avanci -> Més temps de viatge,BCN Término ha escrit:Més trens=més freqüencia=menys temps de espera=menys aglomeracions+mateix temps de viatje=millor servei=major satisfacció per el viatger.
I això Ă©s fĂ cil de comprovar. Els caps de setmana, on la freqüència Ă©s mĂ©s baixa (Ă©s a dir, menys trens circulant), els recorreguts es fan mĂ©s rĂ pid perque molt difiĂcilment un tren s'acostarĂ prou al segĂĽent com per a trobar un semĂ for tancat,
Per a poder fer que més trens no impliqui més temps de trajecte, cal assegurar abans que podem mantenir la velocitat amb inversions en la via, senyalització, ...
- BCN Término
- N5

- Entrades: 128
- Membre des de: 09 abr. 2006, 23:44
- UbicaciĂł: AllĂ Ăłn ja no hi queda cap 1000
Efectivament, però es que la senyalització actual ( L5 per posar un exemple ) es força trista, es a dir:cal assegurar abans que podem mantenir la velocitat amb inversions en la via, senyalització,
Hi ha moltes estacions que tan sols tenen dos aspectes a la senyal de sortida, verd i vermell ( via lliure i parada ), no tenen el groc ( avançar amb precaució ) i aixó vol dir que un tren aturat devant d´una senyal en parada no es podrá moure fins que el que té al devant no hagi sortit de la colateral de la seva colateral.
Per posar un exemple, ( no feu cas dels noms de les estacions ) si un tren està aturat a Hospital clinic amb un senyal de parada, no tindrá via lliure fins que el tren que el precedeix hagi sortit de Verdaguer. Aixó es aixà perqué un tren ha de estar protegit per cua per dues senyals, però si aquestes dues son vermelles ( parada ) el que fas es distanciar els trens més enllà del necessari ( ja que si els trens està n en servei paren a totes les estacions ), en detriment del servei. Es per aixó que es va inventar el aspecte precaució, per una banda per anunciar una senyal de parada, i per l´altre per agilitzar la circulació, i aixó no s´aplica amb eficà cia al metro de Barcelona.
D´acord que hi ha ATO i ATP i CTC (que pot autoritzar rebassar un senyal vermell), però. No seria més sencill per tots plegats aplicar un sistema i arribar al limit de la explotació, per després anar modernitzant-lo segons les necessitats i la quantitat de trens a treure a la linia?
Amb freqüencies de 3 a 5 minuts es absolutament innecesari cap ATO i cap historia d´aquestes, amb un Block System ben muntat ( i motoristes atents a la seva feina) n´hi ha més que suficient.
Heu fet servir el metro de Madrid? els que ho hagin fet i s´hagin fixat en que hi ha freqüencies d´un minut en hora punta em compendrán perfectament, amb sistemes supermoderns es clar, pero es que allà es nota.
Salutacions.
BCN Término.
Alex Reyes.
En cap de setmana tambĂ© influeix moltĂssim el temps de cĂ rrega. No hi ha el mateix nombre de passatgers a l'andana un diumenge a les quatre de la tarda que un dilluns a les vuit del matĂ.Albert ha escrit:MĂ©s trens -> menor distĂ ncia entre trens-> mĂ©s probabilitat d'haver d'esperar que el tren del davant avanci -> MĂ©s temps de viatge,BCN TĂ©rmino ha escrit:MĂ©s trens=mĂ©s freqĂĽencia=menys temps de espera=menys aglomeracions+mateix temps de viatje=millor servei=major satisfacciĂł per el viatger.
I això Ă©s fĂ cil de comprovar. Els caps de setmana, on la freqüència Ă©s mĂ©s baixa (Ă©s a dir, menys trens circulant), els recorreguts es fan mĂ©s rĂ pid perque molt difiĂcilment un tren s'acostarĂ prou al segĂĽent com per a trobar un semĂ for tancat,
Per a poder fer que més trens no impliqui més temps de trajecte, cal assegurar abans que podem mantenir la velocitat amb inversions en la via, senyalització, ...
Tot i això, el fet que mĂ©s trens en circulaciĂł suposen una major propensiĂł al col·lapse s'ha de tenir tambĂ© en consideraciĂł. Actualment, si es posen en circulaciĂł tants combois com andanes hi ha en una lĂnia, aquesta restaria aturada indefinidament ja no es permet que un tren marxi amb viatgers d'una estaciĂł si la segĂĽent no estĂ lliure. Si totes les andanes estan ocupades, no n'hi ha cap de lliure i cap tren pot avançar a la segĂĽent.
Si bĂ© aquest supòsit Ă©s exagerat (a la lĂnia 5, per exemple, suposa tenir 46 trens circulant alhora), tambĂ© Ă©s cert que com mĂ©s ens acostem a aquesta xifra lĂmit el risc de col·lapse s'augmenta:
Amb 45 trens en lĂnia, el temps mitjĂ de recorregut entre estacions Ă©s el temps que esmerçaria un tren sol en fer una volta sencera amb parades.
Amb 44 trens en lĂnia, el temps mitĂ de recorregut entre estacions Ă©s el temps que esmerçaria un tren sol en fer mitja volta amb parades (per exemple, recĂłrrer-la d'Horta a CornellĂ amb una de les dues inversions).
Tampoc cal obviar l'efecte xiclet que existeix entre la part central i els extrems de la lĂnia: els trens tenen tendència a perdre mĂ©s temps al centre de la ciutat, cosa que irònicament beneficia a la freqüència de pas on mĂ©s fa falta.
Sigui com sigui, la logĂstica de circulacions Ă©s un tema complex i apassionant el qual encara no he treballat en profunditat.
Això és cert. Dóna una molt mala imatge de cara a l'usuari quedar-se aturat fora de les estacions, i encara més al metro on tot és túnel. De totes potser sà que es podria aconseguir una solució intermitja que permetés esgarrapar una mica de temps amb un senyal d'advertència (no verd ni vermell) que permetés a un tren sortir d'una estació encara que el següent tren encara sigui a l'altra estació.EUKibo ha escrit:El sistema de no avançar fins que l'estació del davant es buida crec que no s'hauria de modificar perque evita el tipic caos RENFE en el que els trens es queden desenes de minuts parats en mig d'un tunel sense possiblilitat de sortirne
De totes maneres, almenys en el meu cas, només "especulo" sobre una sèrie d'aspectes que segur que el ATC té perfectament considerats.
No s'hi acumula la mateixa gent a l'andana en dos minuts d'espera a Sagrada FamĂlia un dilluns a les vuit del matĂ que en nou minuts d'espera d'un diumenge a primera hora de la tarda. Ni tampoc estan igual de plens els combois.Albert ha escrit:entfe001, tot i que Ă©s cert que hi ha menys gent al metro els caps de setmana, la disminuciĂł de freqüències contribueix a fer que les andanes s'omplin mĂ©s i per tant la cĂ rrega/descĂ rrega tambĂ© s'allargui una mica tambĂ© ...
El temps de cà rrega és notablement inferior en cap de setmana que en feiner.
Home,la baixada de freqüència no compensa el fet que sigui cap de setmana, però contribueix bastant a disminuir la diferència. De totes maneres, en alguns moments del cap de setmana, la L1 i la L3 al seu pas per Catalunya porten els trens tan plens com en hora punta d'un dia laborable ...entfe001 ha escrit:No s'hi acumula la mateixa gent a l'andana en dos minuts d'espera a Sagrada FamĂlia un dilluns a les vuit del matĂ que en nou minuts d'espera d'un diumenge a primera hora de la tarda. Ni tampoc estan igual de plens els combois.Albert ha escrit:entfe001, tot i que Ă©s cert que hi ha menys gent al metro els caps de setmana, la disminuciĂł de freqüències contribueix a fer que les andanes s'omplin mĂ©s i per tant la cĂ rrega/descĂ rrega tambĂ© s'allargui una mica tambĂ© ...
El temps de cà rrega és notablement inferior en cap de setmana que en feiner.
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7425
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
A veure... no sĂłc gaire entès en aquests tems, però diria que un tren, a Hospital ClĂnic, tĂ© verd des del moment que tot el tren que tĂ© davant ha sortit de Diagonal. És a dir, tĂ© verd quan el tren de davant ha sortit de la seva colateral, no pas de la segĂĽent.BCN TĂ©rmino ha escrit:aixĂł vol dir que un tren aturat devant d´una senyal en parada no es podrá moure fins que el que tĂ© al devant no hagi sortit de la colateral de la seva colateral.
Per posar un exemple, ( no feu cas dels noms de les estacions ) si un tren està aturat a Hospital clinic amb un senyal de parada, no tindrá via lliure fins que el tren que el precedeix hagi sortit de Verdaguer.
La regla de deixar dos cantons lliures pel darrera, es compleix igual perquè normalment cada tunel està dividit en dos, és a dir, hi ha una senyal a mig tunel.
Tornant al tema inicial, jo estic completament d'acord (de fet, ja ho vaig proposar fa temps) en fer trens parcials a les lĂnies, en hora punta. Però que siguin trens parcials REALS, Ă©s a dir, que per exemple vagin de Sants-EstaciĂł a Sagrera, per posar un exemple, i que portin un rètol en el frontal que ho indiqui (i tambĂ© a les pantalles) i no com es fa ara a la L3.
El que passa és que per poder fer això ben fet, cal més infraestructura. concretament, cadria fer cues de maniobres entre les vies actuals perquè els trens parcials poguéssin intercalar-se fà cilment amb els totals. Tal com està la cosa actualment, seria massa complicat que la cosa funcionés correctament.
El poder fer aquests trens parcials, podria donar fĂ cilment freqüències de 1 minut o 1,5 minuts al tram central, deixant en 3 minuts els extrems. farien falta menys trens per tota la lĂnia i, en canvi, s'aprofitaria millor l'espai.
Fora de les hores punta, ja està bé el sistema actual.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona

