Corredor Mediterrani
Re: Corredor Mediterrani
http://www.ara.cat/societat/Joan_Amoros ... 42614.html
Joan AmorĂłs: "SĂłn bones notĂcies a mitges"
El lobi Ferrmed critica el traçat final del Corredor Mediterrani
ARA Barcelona | Actualitzada el 19/10/2011 14:37
El secretari general de l'associaciĂł empresarial Ferrmed, que ha impulsat des del 2004 el projecte del Corredor Mediterrani, ha dit aquest migdia que la decisiĂł de la ComissiĂł Europea "sĂłn bones notĂcies a mitges". Joan AmorĂłs ha explicat que el recorregut que Ferrmed ha proposat per a tota Europa ha estat acceptat arreu excepte a Espanya. "El traçat del sud Ă©s un traçat que fa massa volta i amb rampes importants, i no ens acaba de fer el pes", ha argumentat en declaracions a RĂ dio Barcelona.
Amorós ha detallat que entre Almeria i Algesires el traçat fa una volta de 120 km, i entre València i Múrcia es desvia 150 km més. Un desviament que, com ja ha explicat en una entrevista que l'ARA publica en l'edició d'aquest dimecres, "suposarà un sobrecost important i ens farà perdre competitivitat". Amorós, però, confia que encara es pugui modificar: "És una cosa que es pot fer, i hem d'exigir que es faci". Ferrmed també té previst començar a pressionar perquè Foment acabi fent les inversions previstes.
Joan AmorĂłs: "SĂłn bones notĂcies a mitges"
El lobi Ferrmed critica el traçat final del Corredor Mediterrani
ARA Barcelona | Actualitzada el 19/10/2011 14:37
El secretari general de l'associaciĂł empresarial Ferrmed, que ha impulsat des del 2004 el projecte del Corredor Mediterrani, ha dit aquest migdia que la decisiĂł de la ComissiĂł Europea "sĂłn bones notĂcies a mitges". Joan AmorĂłs ha explicat que el recorregut que Ferrmed ha proposat per a tota Europa ha estat acceptat arreu excepte a Espanya. "El traçat del sud Ă©s un traçat que fa massa volta i amb rampes importants, i no ens acaba de fer el pes", ha argumentat en declaracions a RĂ dio Barcelona.
Amorós ha detallat que entre Almeria i Algesires el traçat fa una volta de 120 km, i entre València i Múrcia es desvia 150 km més. Un desviament que, com ja ha explicat en una entrevista que l'ARA publica en l'edició d'aquest dimecres, "suposarà un sobrecost important i ens farà perdre competitivitat". Amorós, però, confia que encara es pugui modificar: "És una cosa que es pot fer, i hem d'exigir que es faci". Ferrmed també té previst començar a pressionar perquè Foment acabi fent les inversions previstes.
Re: Corredor Mediterrani
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJ ... 0?id=51986
El conseller Recoder presenta l'agenda catalana per al Corredor Mediterrani
El conseller de Territori i Sostenibilitat, LluĂs Recoder, presentarĂ demĂ dijous, 20 d’octubre, la proposta del govern catalĂ sobre el traçat i les caracterĂstiques del Corredor Mediterrani a Catalunya.
L’acte tindrà lloc, a les 17.00 hores, a la sala d’actes del departament de Territori i Sostenibilitat (Av. Josep Tarradellas, 2-6. Barcelona).
20-10-2011 17.00 | Territori i Sostenibilitat (av. Josep Tarradellas, 2-6) | Barcelona (Barcelonès) | Barcelona
El conseller de Territori i Sostenibilitat, LluĂs Recoder, presentarĂ la proposta del govern catalĂ sobre el traçat i les caracterĂstiques del Corredor Mediterrani a Catalunya.
El conseller Recoder presenta l'agenda catalana per al Corredor Mediterrani
El conseller de Territori i Sostenibilitat, LluĂs Recoder, presentarĂ demĂ dijous, 20 d’octubre, la proposta del govern catalĂ sobre el traçat i les caracterĂstiques del Corredor Mediterrani a Catalunya.
L’acte tindrà lloc, a les 17.00 hores, a la sala d’actes del departament de Territori i Sostenibilitat (Av. Josep Tarradellas, 2-6. Barcelona).
20-10-2011 17.00 | Territori i Sostenibilitat (av. Josep Tarradellas, 2-6) | Barcelona (Barcelonès) | Barcelona
El conseller de Territori i Sostenibilitat, LluĂs Recoder, presentarĂ la proposta del govern catalĂ sobre el traçat i les caracterĂstiques del Corredor Mediterrani a Catalunya.
Re: Corredor Mediterrani
http://www.ara.cat/societat/Blanco-comp ... 42648.html
Blanco es compromet a tenir acabat el Corredor Mediterrani el 2020
Mas destaca que ara "ja no tot comença i acaba a Madrid" i defineix el pas d'avui com un "èxit col·lectiu"
AURI GARCIA Barcelona | Actualitzada el 19/10/2011 08:42
El ministre de Foment, José Blanco, ha valorat com a "molt positiva" la proposta de la Comissió Europea sobre el Corredor Mediterrani i ha assegurat que "al voltant de l'any 2020 -deu anys abans del que exigeix la Unió Europea– estaran finalitzades totes les infraestructures de la xarxa bà sica". En el marc de l'acte de celebració de l'èxit de la infraestructura que ha tingut lloc a la Llotja de Mar de Barcelona, Blanco ha destacat que "avui s'ha consagrat el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa, incorporant entre d'altres el Corredor Mediterrani". Un pas que, segons el ministre, suposa una "satisfacció i una responsabilitat, perquè ens exigirà realitzar un gran esforç perquè les infraestructures previstes estiguin a punt l'any 2030".
Blanco ha recordat que, des de la seva presa de possessiĂł com a ministre, "el Corredor Mediterrani ha estat una de les meves prioritats" i que "no nomĂ©s hem aconseguit que s'inclogui en la seva totalitat, sinĂł tambĂ© que es prolongui fins a Sevilla". A mĂ©s, ha remarcat que el Mediterrani Ă©s el corredor al qual s'ha destinat "mes inversiĂł, amb mes de 17.000 milions d'euros en el perĂode 2014-2020". I ha puntualitzat que Catalunya serĂ el primer lloc on entrarĂ en funcionament, de nord a sud, i que "el pas per Catalunya del corredor central tambĂ© la beneficiarĂ ".
El ministre de Foment ha assegurat sentir-se "orgullĂłs" d'haver "aconseguit demostrar que es poden defensar els interessos de tots". El president Mas, al seu torn, ha emfatitzat que el projectes Ă©s "una realitat que podem començar a tocar", però que cal encara "acabar de reblar el clau" i ha definit el pas d'avui com un "èxit col·lectiu" i no d'una administraciĂł o una altra. Mas ha remarcat que en un cas com aquest, quan es parla d'una inversiĂł de milions d'euros, "cal començar per als llocs on hi ha mĂ©s necessitats" prioritzant la indĂşstria, la indĂşstria exportadora i l'activitat logĂstica. Mas ha agraĂŻt a Blanco el treball intens per convèncer la comissiĂł de la prioritat del Corredor, tot i que li ha retret que aquesta actitud "no sempre ha estat aixĂ". El president ha sentenciat que hi haurĂ "un abans i un desprĂ©s" d'aquesta infraestructura perquè "ara ja no tot comença i acaba a Madrid".
Blanco es compromet a tenir acabat el Corredor Mediterrani el 2020
Mas destaca que ara "ja no tot comença i acaba a Madrid" i defineix el pas d'avui com un "èxit col·lectiu"
AURI GARCIA Barcelona | Actualitzada el 19/10/2011 08:42
El ministre de Foment, José Blanco, ha valorat com a "molt positiva" la proposta de la Comissió Europea sobre el Corredor Mediterrani i ha assegurat que "al voltant de l'any 2020 -deu anys abans del que exigeix la Unió Europea– estaran finalitzades totes les infraestructures de la xarxa bà sica". En el marc de l'acte de celebració de l'èxit de la infraestructura que ha tingut lloc a la Llotja de Mar de Barcelona, Blanco ha destacat que "avui s'ha consagrat el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa, incorporant entre d'altres el Corredor Mediterrani". Un pas que, segons el ministre, suposa una "satisfacció i una responsabilitat, perquè ens exigirà realitzar un gran esforç perquè les infraestructures previstes estiguin a punt l'any 2030".
Blanco ha recordat que, des de la seva presa de possessiĂł com a ministre, "el Corredor Mediterrani ha estat una de les meves prioritats" i que "no nomĂ©s hem aconseguit que s'inclogui en la seva totalitat, sinĂł tambĂ© que es prolongui fins a Sevilla". A mĂ©s, ha remarcat que el Mediterrani Ă©s el corredor al qual s'ha destinat "mes inversiĂł, amb mes de 17.000 milions d'euros en el perĂode 2014-2020". I ha puntualitzat que Catalunya serĂ el primer lloc on entrarĂ en funcionament, de nord a sud, i que "el pas per Catalunya del corredor central tambĂ© la beneficiarĂ ".
El ministre de Foment ha assegurat sentir-se "orgullĂłs" d'haver "aconseguit demostrar que es poden defensar els interessos de tots". El president Mas, al seu torn, ha emfatitzat que el projectes Ă©s "una realitat que podem començar a tocar", però que cal encara "acabar de reblar el clau" i ha definit el pas d'avui com un "èxit col·lectiu" i no d'una administraciĂł o una altra. Mas ha remarcat que en un cas com aquest, quan es parla d'una inversiĂł de milions d'euros, "cal començar per als llocs on hi ha mĂ©s necessitats" prioritzant la indĂşstria, la indĂşstria exportadora i l'activitat logĂstica. Mas ha agraĂŻt a Blanco el treball intens per convèncer la comissiĂł de la prioritat del Corredor, tot i que li ha retret que aquesta actitud "no sempre ha estat aixĂ". El president ha sentenciat que hi haurĂ "un abans i un desprĂ©s" d'aquesta infraestructura perquè "ara ja no tot comença i acaba a Madrid".
- gralla
- N5

- Entrades: 84
- Membre des de: 01 set. 2010, 12:10
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat FGC L8-SB1,2,3-L61-L75-L77-L79
Re: Corredor Mediterrani
Per cert,la noticia ja a desaparegut de les webs de bastants diaris espanyols.
Re: Corredor Mediterrani
¿Diarios españoles quiere decir diarios madrileños? Me parece que el CM se la refanfinfla a los madrileños, en general. Tienen otras preocupaciones ...gralla ha escrit:Per cert,la noticia ja a desaparegut de les webs de bastants diaris espanyols.
- gralla
- N5

- Entrades: 84
- Membre des de: 01 set. 2010, 12:10
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat FGC L8-SB1,2,3-L61-L75-L77-L79
Re: Corredor Mediterrani
gralla ha escrit:Per cert,la noticia ja a desaparegut de les webs de bastants diaris espanyols.
¿Diarios españoles quiere decir diarios madrileños?
No.Em refereixo a diaris espanyols i molt espanyols.
- genissimon
- N10

- Entrades: 3446
- Membre des de: 05 abr. 2006, 12:43
- UbicaciĂł: La Selva marĂtima i el BerguedĂ prepirinenc
Re: Corredor Mediterrani
Al final, més «café para todos» que vol dir aiguaxirri per a tothom que no servirà per a res.
Massa eixos que, al final, si tots sĂłn prioritaris vol dir que cap serĂ prioritari.
Salut !!
Massa eixos que, al final, si tots sĂłn prioritaris vol dir que cap serĂ prioritari.
Salut !!
ReposiciĂł del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
ActualitzaciĂł de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
ActualitzaciĂł de la C-26 entre Berga i Solsona.
- Santfeliuenc
- N10

- Entrades: 3520
- Membre des de: 24 abr. 2005, 23:41
- UbicaciĂł: Sant Andreu de la Barca, BL
Re: Corredor Mediterrani
Hola,
Hay elecciones generales en un mes. Lógicamente ninguno va a perder, todos los corredores se harán, todos son prioritarios, parece a tenor de las noticias en TV y radio que la UE finaniará todos y cada uno de los 500 corredores que al parecer se han declarado como urgentes, todo estaba previsto, lo que no haga Europa ya lo hago yo, etc.
¿Va a decir el ministro Blanco o alguien del gobierno alguna cosa diferente? lo que no encontramos en ninguna parte es qué es exactamente lo que va a ayudar a financiar la UE en España.
Y ahora la pregunta que nos podrĂamos hacer es... Âży por lo que toca a la parte francesa quĂ©? Âżlo van a vigilar bien vigilado? Âżhabrá retrasos? Âżvan a adecuar sus lĂneas para que no haya esperas y tiempos muertos para los convoys que vienen del sur? la gestiĂłn ferroviaria que hagan Âżserá transparente?
Saludos,
Sergio
Hay elecciones generales en un mes. Lógicamente ninguno va a perder, todos los corredores se harán, todos son prioritarios, parece a tenor de las noticias en TV y radio que la UE finaniará todos y cada uno de los 500 corredores que al parecer se han declarado como urgentes, todo estaba previsto, lo que no haga Europa ya lo hago yo, etc.
¿Va a decir el ministro Blanco o alguien del gobierno alguna cosa diferente? lo que no encontramos en ninguna parte es qué es exactamente lo que va a ayudar a financiar la UE en España.
Y ahora la pregunta que nos podrĂamos hacer es... Âży por lo que toca a la parte francesa quĂ©? Âżlo van a vigilar bien vigilado? Âżhabrá retrasos? Âżvan a adecuar sus lĂneas para que no haya esperas y tiempos muertos para los convoys que vienen del sur? la gestiĂłn ferroviaria que hagan Âżserá transparente?
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frĂo. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de Ă©xito, honor y reconocimiento"
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7421
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Re: Corredor Mediterrani
La resolució de la UE és paper mullat. El 70% de l'obra l'ha de pagar l'Estat espanyol, i d'aquà a un mes tindrem un govern, amb majoria absoluta, totalment hostil amb Catalunya que probablement aguantarà els propers 4 anys manant i del qual depèn tot.
Per tant, la cosa pinta feixuga ara mateix i podrĂem endur-nos la sorpresa de que al final acabem pagant una burrada per un corredor que no servirĂ per a res (el central) mentre nosaltres (i la indĂşstria de bona part d'Espanya) ens morim de fĂ stic. A veure si tenim sort i els valencians ens ajuden en aquest tema... però tambĂ© ho veig cru.
Per tant, la cosa pinta feixuga ara mateix i podrĂem endur-nos la sorpresa de que al final acabem pagant una burrada per un corredor que no servirĂ per a res (el central) mentre nosaltres (i la indĂşstria de bona part d'Espanya) ens morim de fĂ stic. A veure si tenim sort i els valencians ens ajuden en aquest tema... però tambĂ© ho veig cru.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
-
victorcasta
- N10

- Entrades: 4277
- Membre des de: 14 maig 2005, 11:32
- UbicaciĂł: Horta
Re: Corredor Mediterrani
SĂ, el 70% l'ha de pagar Espanya, però l'obra Ă©s d'obligat compliment.wefer ha escrit:La resoluciĂł de la UE Ă©s paper mullat. El 70% de l'obra l'ha de pagar l'Estat espanyol, i d'aquĂ a un mes tindrem un govern, amb majoria absoluta, totalment hostil amb Catalunya que probablement aguantarĂ els propers 4 anys manant i del qual depèn tot.
Per tant, la cosa pinta feixuga ara mateix i podrĂem endur-nos la sorpresa de que al final acabem pagant una burrada per un corredor que no servirĂ per a res (el central) mentre nosaltres (i la indĂşstria de bona part d'Espanya) ens morim de fĂ stic. A veure si tenim sort i els valencians ens ajuden en aquest tema... però tambĂ© ho veig cru.
Re: Corredor Mediterrani
Historicamente hi han hagut mes passatgers Barcelona Valencia que Valencia Madrid. Pero sorprenentment de Valencia a Madrid primer es desdobla i es reforma a 200km/h i despres a LAV, mentres que la que te mes viatges encara ni s'ha completat el desdoblament.
Actualment hi ha 2 vies dobles +1 via unica Madrid Valencia i una via doble amb trams de vĂa Ăşnica. Sense comentaris
Realment de Barcelona a Valencia queda molt poc per fer. El tram Camp de Tarragona Vandellos, pero incompresiblement es dilata la finalitzaciĂłn eternament. Recordo l'any 2006, quan l'AVE nomes arribava a Camp de Tarragona, ja hi havia el obres a Camp de Tarragonma, el tram entre Cambrils i Vandellos amb l'infraestructura acabada. Han passat 5 anys i tot segueix igual.
Amb aquest 40km finalitzat els Barcelona Valencia es pot fer 2:30 i descolapsant la R2 de rodalies Barcelona. Pero aixó queda massa lluny de Madrid, tant que fins tot sembla estarà acabat primer l'enllaç del costat Madrid, que el de Barcelona (no se per quins trens, com no siguin un Alvia Madrid- Zaragoza- Tarragona ciutat)
Actualment hi ha 2 vies dobles +1 via unica Madrid Valencia i una via doble amb trams de vĂa Ăşnica. Sense comentaris
Realment de Barcelona a Valencia queda molt poc per fer. El tram Camp de Tarragona Vandellos, pero incompresiblement es dilata la finalitzaciĂłn eternament. Recordo l'any 2006, quan l'AVE nomes arribava a Camp de Tarragona, ja hi havia el obres a Camp de Tarragonma, el tram entre Cambrils i Vandellos amb l'infraestructura acabada. Han passat 5 anys i tot segueix igual.
Amb aquest 40km finalitzat els Barcelona Valencia es pot fer 2:30 i descolapsant la R2 de rodalies Barcelona. Pero aixó queda massa lluny de Madrid, tant que fins tot sembla estarà acabat primer l'enllaç del costat Madrid, que el de Barcelona (no se per quins trens, com no siguin un Alvia Madrid- Zaragoza- Tarragona ciutat)
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
El que queda del corredor central
Però a tenor dels plans presentats i aprovats definitivament per la Comissió Europea, el que queda de corredor central ja no està fet, entès com la connexió entre Saragossa i el CM a Andalusia passant per Madrid?
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Re: Corredor Mediterrani
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/te ... diterrani/
Presentació de l’Agenda Catalana per al Corredor Mediterrani
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat l’Agenda Catalana per al Corredor Mediterrani, desprĂ©s que la ComissiĂł Europea l’hagi inclòs en la Xarxa BĂ sica Transeuropea de Transports. AixĂ, el document exposa la proposta del Govern sobre les infraestructures ferroviĂ ries, caracterĂstiques, traçat i programaciĂł per al desenvolupament d’aquest corredor per tal que garanteixi la capacitat i prestacions necessĂ ries per al transport de viatgers i mercaderies.
Mireu slideshare a l'enllaç.
Presentació de l’Agenda Catalana per al Corredor Mediterrani
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat l’Agenda Catalana per al Corredor Mediterrani, desprĂ©s que la ComissiĂł Europea l’hagi inclòs en la Xarxa BĂ sica Transeuropea de Transports. AixĂ, el document exposa la proposta del Govern sobre les infraestructures ferroviĂ ries, caracterĂstiques, traçat i programaciĂł per al desenvolupament d’aquest corredor per tal que garanteixi la capacitat i prestacions necessĂ ries per al transport de viatgers i mercaderies.
Mireu slideshare a l'enllaç.
Re: Corredor Mediterrani
Tras la inclusiĂłn del Corredor Mediterráneo como eje prioritario, he pensado en realizar una descripciĂłn de lo que es Ă©ste, o mejor dicho lo que puede llegar a ser desde una fotografĂa de lo que hay ahora mismo. He añadido un enorme diagrama cuya leyenda os adjunto para poder entender esta importante actuaciĂłn.
Os recomiendo la lectura de este post con un poco de paciencia… y sobre todo espero cualquier comentario !!
http://wp.me/p1igF3-gf

Os recomiendo la lectura de este post con un poco de paciencia… y sobre todo espero cualquier comentario !!
http://wp.me/p1igF3-gf

Re: Corredor Mediterrani
Genial aportació com sempre, pacopaco - mil mercès per la part que em toca! 
PlĂ nols dels metros de Barcelona i Madrid.
El mapa del metro de Barcelona de carto.metro: http://carto.metro.free.fr/metro-tram-barcelona/
El mapa del metro de Barcelona de carto.metro: http://carto.metro.free.fr/metro-tram-barcelona/
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Sainet electoral
http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... panya.html
El corredor, en campanya
L'eix mediterrani centra un debat entre el PSC, el PP i CiU
Chacón manté que Rajoy dubta de la infraestructura i Duran alerta que els socialistes no l'han defensat mai
23/10/11 02:00 - barcelona - RedacciĂł
Com es preveia, el corredor mediterrani ja ha començat a ser el focus de la precampanya de les eleccions espanyoles i ahir en vam tenir un exemple. Segurament el rà nquing de temes més comentats per al 20-N estarà encapçalat pel concert econòmic, però l'eix mediterrani també entrarà en el pòdium final.
El debat sobre aquesta infraestructura es va produir ahir a tres bandes. Amb dos clars protagonistes, CiU i el PSC, i un tercer, el PP, que també va participar indirectament en aquestes picabaralles dialèctiques. I, entremig, el govern va treure el cap per calmar els à nims a Lleida, on temen quedar fora d'aquest macroprojecte.
La candidata socialista, Carme ChacĂłn, va centrar les andanades contra el seu principal rival, el PP. La cap de llista va aprofitar que divendres Mariano Rajoy havia mostrat certs dubtes sobre la prioritat del corredor mediterrani per atacar-lo i intentar posar-lo en evidència. SĂłn les clĂ ssiques reaccions i contrareaccions de la polĂtica. ChacĂłn va recordar que aquesta setmana “hem tingut una magnĂfica notĂcia” de la UniĂł Europea i “ara ha vingut el senyor Rajoy a posar dubtes sobre la possibilitat que es faci”. És en aquest punt en què es va reivindicar com la millor opciĂł i va atiar la campanya de la por en cas que els populars arribin a La Moncloa. Una estratègia que el PSC i el PSOE intentaran portar fins al lĂmit, com ja han fet altres vegades. La socialista va destacar que Catalunya ha treballat molt els Ăşltims quatre anys per aconseguir aquest eix mediterrani i ara el PP vol desmuntar-ho. Com dèiem, la contĂnua amenaça de la por.
Aquest va ser un dels punts de tensiĂł del combat del corredor. L'altre es va centrar en les files de CiU, concretament en la figura del seu candidat, Josep Antoni Duran i Lleida. En aquest cas, el socialcristiĂ es va dedicar a llançar dards enverinats contra els socialistes. Va assegurar que el seu partit Ă©s l'Ăşnic que ha reivindicat del dret i del revĂ©s aquesta iniciativa i que el PSOE i el PSC no ho han fet mai. Per demostrar-ho, va rescatar dels arxius una esmena del PSOE al pressupost del 2003 en què es projectava la construcciĂł del tĂşnel de Vinyamala, que implica “foradar els Pirineus”. “Per tant, Madrid cap amunt amb 234 milions per defensar la construcciĂł d'un eix que no era el mediterrani.” TambĂ© va alertar que l'Estat no tĂ© prou diners per fer tots els corredors i que se n'haurĂ de prioritzar un. “L'Ăşnica aposta de CiU Ă©s fer el del Mediterrani”, va etzibar el cap de llista de CiU. Era la proclama polĂtica del dia, que va combinar amb un retret generalitzat cap a la resta de forces polĂtiques: “Ens han deixat sols defensant Catalunya.”
El quart actor
En aquesta discussiĂł a tres bandes s'ha d'afegir un quart actor, el govern, encara que va tenir un paper mĂ©s passiu, no tant d'enfrontament. L'executiu va garantir a la gent de les terres de Lleida que no quedaran fora d'aquesta gran obra. I ho va fer per partida doble: a travĂ©s de les declaracions d'Oriol Pujol i del conseller d'Agricultura, Josep Maria PelegrĂ. Pujol va recalcar que Lleida actuarĂ com a “port sec d'interior”, mentre que PelegrĂ va assenyalar que l'eix de mercaderies estarĂ connectat amb Lleida amb un ramal.
ContinuaciĂł de la notĂcia de http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 34#p198434:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... oport.html
El corredor, pel 2020
Del corredor mediterrani, Táboas es va comprometre a tenir-lo enllestit fins a Almeria el 2020. De fet, va dir que si l'Estat no tĂ© acabats tots els corredors el 2030 podria rebre sancions de la UniĂł Europea. Tot i la crisi econòmica, Táboas no va dubtar a assenyalar que el Ministeri de Foment pot afrontar una inversiĂł de 49.000 milions per acabar el corredor mediterrani el 2020 a raĂł d'uns 7.000 milions anuals. Això seria la meitat de la inversiĂł prevista per Foment, si bĂ© “es tracta d'una xifra raonable perquè Ă©s l'obra mĂ©s important” que hi ha per endavant, “que connecta la façana marĂtima amb els ports”.
El corredor, en campanya
L'eix mediterrani centra un debat entre el PSC, el PP i CiU
Chacón manté que Rajoy dubta de la infraestructura i Duran alerta que els socialistes no l'han defensat mai
23/10/11 02:00 - barcelona - RedacciĂł
Com es preveia, el corredor mediterrani ja ha començat a ser el focus de la precampanya de les eleccions espanyoles i ahir en vam tenir un exemple. Segurament el rà nquing de temes més comentats per al 20-N estarà encapçalat pel concert econòmic, però l'eix mediterrani també entrarà en el pòdium final.
El debat sobre aquesta infraestructura es va produir ahir a tres bandes. Amb dos clars protagonistes, CiU i el PSC, i un tercer, el PP, que també va participar indirectament en aquestes picabaralles dialèctiques. I, entremig, el govern va treure el cap per calmar els à nims a Lleida, on temen quedar fora d'aquest macroprojecte.
La candidata socialista, Carme ChacĂłn, va centrar les andanades contra el seu principal rival, el PP. La cap de llista va aprofitar que divendres Mariano Rajoy havia mostrat certs dubtes sobre la prioritat del corredor mediterrani per atacar-lo i intentar posar-lo en evidència. SĂłn les clĂ ssiques reaccions i contrareaccions de la polĂtica. ChacĂłn va recordar que aquesta setmana “hem tingut una magnĂfica notĂcia” de la UniĂł Europea i “ara ha vingut el senyor Rajoy a posar dubtes sobre la possibilitat que es faci”. És en aquest punt en què es va reivindicar com la millor opciĂł i va atiar la campanya de la por en cas que els populars arribin a La Moncloa. Una estratègia que el PSC i el PSOE intentaran portar fins al lĂmit, com ja han fet altres vegades. La socialista va destacar que Catalunya ha treballat molt els Ăşltims quatre anys per aconseguir aquest eix mediterrani i ara el PP vol desmuntar-ho. Com dèiem, la contĂnua amenaça de la por.
Aquest va ser un dels punts de tensiĂł del combat del corredor. L'altre es va centrar en les files de CiU, concretament en la figura del seu candidat, Josep Antoni Duran i Lleida. En aquest cas, el socialcristiĂ es va dedicar a llançar dards enverinats contra els socialistes. Va assegurar que el seu partit Ă©s l'Ăşnic que ha reivindicat del dret i del revĂ©s aquesta iniciativa i que el PSOE i el PSC no ho han fet mai. Per demostrar-ho, va rescatar dels arxius una esmena del PSOE al pressupost del 2003 en què es projectava la construcciĂł del tĂşnel de Vinyamala, que implica “foradar els Pirineus”. “Per tant, Madrid cap amunt amb 234 milions per defensar la construcciĂł d'un eix que no era el mediterrani.” TambĂ© va alertar que l'Estat no tĂ© prou diners per fer tots els corredors i que se n'haurĂ de prioritzar un. “L'Ăşnica aposta de CiU Ă©s fer el del Mediterrani”, va etzibar el cap de llista de CiU. Era la proclama polĂtica del dia, que va combinar amb un retret generalitzat cap a la resta de forces polĂtiques: “Ens han deixat sols defensant Catalunya.”
El quart actor
En aquesta discussiĂł a tres bandes s'ha d'afegir un quart actor, el govern, encara que va tenir un paper mĂ©s passiu, no tant d'enfrontament. L'executiu va garantir a la gent de les terres de Lleida que no quedaran fora d'aquesta gran obra. I ho va fer per partida doble: a travĂ©s de les declaracions d'Oriol Pujol i del conseller d'Agricultura, Josep Maria PelegrĂ. Pujol va recalcar que Lleida actuarĂ com a “port sec d'interior”, mentre que PelegrĂ va assenyalar que l'eix de mercaderies estarĂ connectat amb Lleida amb un ramal.
ContinuaciĂł de la notĂcia de http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 34#p198434:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... oport.html
El corredor, pel 2020
Del corredor mediterrani, Táboas es va comprometre a tenir-lo enllestit fins a Almeria el 2020. De fet, va dir que si l'Estat no tĂ© acabats tots els corredors el 2030 podria rebre sancions de la UniĂł Europea. Tot i la crisi econòmica, Táboas no va dubtar a assenyalar que el Ministeri de Foment pot afrontar una inversiĂł de 49.000 milions per acabar el corredor mediterrani el 2020 a raĂł d'uns 7.000 milions anuals. Això seria la meitat de la inversiĂł prevista per Foment, si bĂ© “es tracta d'una xifra raonable perquè Ă©s l'obra mĂ©s important” que hi ha per endavant, “que connecta la façana marĂtima amb els ports”.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
- JPlanas
- N6

- Entrades: 223
- Membre des de: 12 oct. 2010, 18:36
- Facebook: http://jordi.planas.cat/
- UbicaciĂł: Rodalies Llunyanes (Tarragona)
- Contacta:
Re: Corredor Mediterrani
http://pdfcamp.org/la-lletra-petita-de- ... ransports/
La lletra petita de la decisiĂł europea sobre la xarxa de transports
—25 de octubre de 2011
Corredors entre lĂnies
Foment presumeix que Brussel·les ha inclòs en la xarxa bĂ sica els cinc corredors que havia presentat, però ha perdut un parell de llençols pel camĂ, com ara la travessia pirinenca
Europa ha fixat dues velocitats, i l’únic eix de l’Estat que ajudarà a desenvolupar sencer en la primera, fins al 2020, és el mediterrani, diguin el que diguin a Madrid
Reportatge d’Òscar Palau publicat a El Punt Avui del 24.10.2011

Vet aquĂ, en el mapa adjunt, els cinc corredors ferroviaris que el govern espanyol ha aconseguit que la ComissiĂł Europea incloguĂ©s en la xarxa bĂ sica de transports, tant per a passatgers com per a mercaderies. És a dir, la que ha d’estar acabada a mitjĂ termini, abans del 2030, i la que dotarĂ amb ajuts del 20% de les obres, que poden pujar al 40% en els trams transfronterers i els colls d’ampolla i al 50% en la redacciĂł de projectes. La data final, aquest cop, no Ă©s orientativa, sinĂł un compromĂs ferm entre els estats i la UniĂł Europea que quedarĂ fixat en un reglament comunitari. I se sancionarĂ aquell que no compleixi, si bĂ© fins ara no s’ha aclarit com.
Fins aquĂ, el ministre de Foment, JosĂ© Blanco, sembla que ha aconseguit el que volia: mĂ©s cafè per a tothom, no fos cas que semblĂ©s que afavoria Catalunya. Tot i que, en època electoral, no se n’ha acabat de sortir, perquè igualment a Extremadura (no s’entĂ©n gaire per què), a CantĂ bria, a MĂ laga, a Aragó… se li han tirat a sobre per haver quedat fora del mapa. La qĂĽestiĂł Ă©s que Foment ha presumit als quatre vents que s’han acceptat tots els projectes que havia presentat, tot i que no Ă©s ben bĂ© aixĂ. Ha perdut un parell de llençols en la bugada. El mĂ©s dolorĂłs, la travessia central pirinenca, que el 2003 era en la llista de prioritats, i Europa l’ha esborrat per cara i ineficient. Tota una bufetada al centralisme, malgrat que Foment s’ha entossudit a dotar-la amb una partida de 110 milions (110!) en els pròxims anys, per fer-hi estudis previs. L’altra pèrdua Ă©s l’anomenada lĂnia del Quixot, que travessava la Manxa des de Portugal fins a València per territoris semideserts, contra tota lògica econòmica. Europa s’ha plantat, i en els dos casos ha dit a l’Estat espanyol que, si de cas, els inclou en la xarxa global (a llarg termini, amb l’horitzĂł del 2050). I ja es veurà …
Hi ha altres mitges mentides en el discurs oficial del ministeri, que a mĂ©s aprofita una presentaciĂł europea que dĂłna peu a la confusiĂł, començant per mapes d’interpretaciĂł equĂvoca. Per exemple, realment no Ă©s cert que Europa hagi inclòs el corredor central en la seva xarxa, sinĂł un corredor del Mediterrani bifurcat: el natural, que baixa fins a Almeria i des d’aquĂ trenca per l’interior fins a Sevilla, i un altre que es desdobla a Tarragona, per la lĂnia de MĂłra i Casp en el cas de les mercaderies (i no pas per Lleida; compte a la patinada de l’alcalde Ă€ngel Ros celebrant-ho dimecres passat) cap a Saragossa, Madrid i Algesires. Vaja, el que GermĂ Bel va batejar com a Madriterrani. A mĂ©s, les dues lĂnies que vĂ©nen de Portugal cap a Madrid i Valladolid i surten per Irun, la ComissiĂł les engloba realment en una de sola que anomena Lisboa-Estrasburg. Tots els altres trams inclosos en la xarxa bĂ sica, per Brussel·les sĂłn subsidiaris dels dos eixos citats.
Feta aquesta distinció, la proposta europea va una mica més enllà i, tal com li reclamava el lobby Ferrmed, explicita un seguit de projectes que encara rebran un tracte preferent. És a dir, dels 31.700 milions que invertirà en la xarxa bà sica els pròxims vuit anys, un 80% s’hi hauran de destinar per força, fins al punt que ja tenen partides reservades en el marc financer plurianual 2014-2020, en fase d’aprovació definitiva. La UE inclou en la llista actuacions horitzontals com ara implantació de sistemes de seguretat i de gestió ferrovià ria, i connexió als aeroports i ports (de fet, justament avui el ministeri ja hi signarà un conveni); i també inclou els deu corredors que considera més fonamentals, entre els quals hi ha els dos esmentats a l’Estat.
La UE fins i tot concreta quins trams cal prioritzar d’aquĂ al 2020, i posa dates en alguns casos. I nomĂ©s un eix a l’Estat apareix sencer en la llista: el corredor mediterrani costaner, tot i que Ă©s cert que en l’ampli tram de València a Sevilla nomĂ©s hi conceptua un ambigu “estudis i treballs”, sense data d’acabament. En el Madriterrani, la llista oblida –ajorna fins al 2030– el tram de Madrid a Tarragona. En l’atlĂ ntic, no hi apareix el de Valladolid al PaĂs Basc. I en el CantĂ bric-Mediterrani, hi falta el de Bilbao a Pamplona, ja que sĂ que hi surt el d’aquĂ a Sagunt, en l’apartat “altres seccions” (en què tambĂ© hi ha les lĂnies del nord-oest peninsular), que penja dels deu corredors principals. El tram Madrid-Albacete de l’AtlĂ ntic-Mediterrani tampoc hi surt com a prioritat.
Brussel·les ha fixat dues velocitats, doncs, tot i que Foment continuĂŻ dient que tots els eixos sĂłn iguals i que els desenvoluparĂ en paral·lel. Tampoc pot vendre com un favor, el ministeri, que el 2020 tindrĂ llest el mediterrani (almenys en el tram litoral): Ă©s que Europa l’hi obliga! Per això, el secretari d’estat de Transports, IsaĂas Táboas, va dir dissabte que l’eix serĂ realitat mani qui mani a Madrid. Ja es poden barallar tant com vulguin els polĂtics, que Europa ha parlat. Tot i que, vistos els precedents, no serĂ sobrer si des dels PaĂŻsos Catalans se’ls recorda.
Dos Ăşnics corredors.
La proposta europea prioritza deu corredors a desenvolupar fins al 2020, dels quals dos passen per l’Estat. Un Ă©s el mediterrani, inclosa una bifurcaciĂł des de Tarragona cap a Madrid i Algesires. L’altre Ă©s l’eix Lisboa-Estrasburg, amb dues lĂnies de Portugal a Madrid i Valladolid, i des d’aquĂ cap a Irun. SubsidiĂ riament, tambĂ© prioritza les lĂnies de GalĂcia i AstĂşries, i la de Sagunt a Pamplona.
La lletra petita de la decisiĂł europea sobre la xarxa de transports
—25 de octubre de 2011
Corredors entre lĂnies
Foment presumeix que Brussel·les ha inclòs en la xarxa bĂ sica els cinc corredors que havia presentat, però ha perdut un parell de llençols pel camĂ, com ara la travessia pirinenca
Europa ha fixat dues velocitats, i l’únic eix de l’Estat que ajudarà a desenvolupar sencer en la primera, fins al 2020, és el mediterrani, diguin el que diguin a Madrid
Reportatge d’Òscar Palau publicat a El Punt Avui del 24.10.2011

Vet aquĂ, en el mapa adjunt, els cinc corredors ferroviaris que el govern espanyol ha aconseguit que la ComissiĂł Europea incloguĂ©s en la xarxa bĂ sica de transports, tant per a passatgers com per a mercaderies. És a dir, la que ha d’estar acabada a mitjĂ termini, abans del 2030, i la que dotarĂ amb ajuts del 20% de les obres, que poden pujar al 40% en els trams transfronterers i els colls d’ampolla i al 50% en la redacciĂł de projectes. La data final, aquest cop, no Ă©s orientativa, sinĂł un compromĂs ferm entre els estats i la UniĂł Europea que quedarĂ fixat en un reglament comunitari. I se sancionarĂ aquell que no compleixi, si bĂ© fins ara no s’ha aclarit com.
Fins aquĂ, el ministre de Foment, JosĂ© Blanco, sembla que ha aconseguit el que volia: mĂ©s cafè per a tothom, no fos cas que semblĂ©s que afavoria Catalunya. Tot i que, en època electoral, no se n’ha acabat de sortir, perquè igualment a Extremadura (no s’entĂ©n gaire per què), a CantĂ bria, a MĂ laga, a Aragó… se li han tirat a sobre per haver quedat fora del mapa. La qĂĽestiĂł Ă©s que Foment ha presumit als quatre vents que s’han acceptat tots els projectes que havia presentat, tot i que no Ă©s ben bĂ© aixĂ. Ha perdut un parell de llençols en la bugada. El mĂ©s dolorĂłs, la travessia central pirinenca, que el 2003 era en la llista de prioritats, i Europa l’ha esborrat per cara i ineficient. Tota una bufetada al centralisme, malgrat que Foment s’ha entossudit a dotar-la amb una partida de 110 milions (110!) en els pròxims anys, per fer-hi estudis previs. L’altra pèrdua Ă©s l’anomenada lĂnia del Quixot, que travessava la Manxa des de Portugal fins a València per territoris semideserts, contra tota lògica econòmica. Europa s’ha plantat, i en els dos casos ha dit a l’Estat espanyol que, si de cas, els inclou en la xarxa global (a llarg termini, amb l’horitzĂł del 2050). I ja es veurà …
Hi ha altres mitges mentides en el discurs oficial del ministeri, que a mĂ©s aprofita una presentaciĂł europea que dĂłna peu a la confusiĂł, començant per mapes d’interpretaciĂł equĂvoca. Per exemple, realment no Ă©s cert que Europa hagi inclòs el corredor central en la seva xarxa, sinĂł un corredor del Mediterrani bifurcat: el natural, que baixa fins a Almeria i des d’aquĂ trenca per l’interior fins a Sevilla, i un altre que es desdobla a Tarragona, per la lĂnia de MĂłra i Casp en el cas de les mercaderies (i no pas per Lleida; compte a la patinada de l’alcalde Ă€ngel Ros celebrant-ho dimecres passat) cap a Saragossa, Madrid i Algesires. Vaja, el que GermĂ Bel va batejar com a Madriterrani. A mĂ©s, les dues lĂnies que vĂ©nen de Portugal cap a Madrid i Valladolid i surten per Irun, la ComissiĂł les engloba realment en una de sola que anomena Lisboa-Estrasburg. Tots els altres trams inclosos en la xarxa bĂ sica, per Brussel·les sĂłn subsidiaris dels dos eixos citats.
Feta aquesta distinció, la proposta europea va una mica més enllà i, tal com li reclamava el lobby Ferrmed, explicita un seguit de projectes que encara rebran un tracte preferent. És a dir, dels 31.700 milions que invertirà en la xarxa bà sica els pròxims vuit anys, un 80% s’hi hauran de destinar per força, fins al punt que ja tenen partides reservades en el marc financer plurianual 2014-2020, en fase d’aprovació definitiva. La UE inclou en la llista actuacions horitzontals com ara implantació de sistemes de seguretat i de gestió ferrovià ria, i connexió als aeroports i ports (de fet, justament avui el ministeri ja hi signarà un conveni); i també inclou els deu corredors que considera més fonamentals, entre els quals hi ha els dos esmentats a l’Estat.
La UE fins i tot concreta quins trams cal prioritzar d’aquĂ al 2020, i posa dates en alguns casos. I nomĂ©s un eix a l’Estat apareix sencer en la llista: el corredor mediterrani costaner, tot i que Ă©s cert que en l’ampli tram de València a Sevilla nomĂ©s hi conceptua un ambigu “estudis i treballs”, sense data d’acabament. En el Madriterrani, la llista oblida –ajorna fins al 2030– el tram de Madrid a Tarragona. En l’atlĂ ntic, no hi apareix el de Valladolid al PaĂs Basc. I en el CantĂ bric-Mediterrani, hi falta el de Bilbao a Pamplona, ja que sĂ que hi surt el d’aquĂ a Sagunt, en l’apartat “altres seccions” (en què tambĂ© hi ha les lĂnies del nord-oest peninsular), que penja dels deu corredors principals. El tram Madrid-Albacete de l’AtlĂ ntic-Mediterrani tampoc hi surt com a prioritat.
Brussel·les ha fixat dues velocitats, doncs, tot i que Foment continuĂŻ dient que tots els eixos sĂłn iguals i que els desenvoluparĂ en paral·lel. Tampoc pot vendre com un favor, el ministeri, que el 2020 tindrĂ llest el mediterrani (almenys en el tram litoral): Ă©s que Europa l’hi obliga! Per això, el secretari d’estat de Transports, IsaĂas Táboas, va dir dissabte que l’eix serĂ realitat mani qui mani a Madrid. Ja es poden barallar tant com vulguin els polĂtics, que Europa ha parlat. Tot i que, vistos els precedents, no serĂ sobrer si des dels PaĂŻsos Catalans se’ls recorda.
Dos Ăşnics corredors.
La proposta europea prioritza deu corredors a desenvolupar fins al 2020, dels quals dos passen per l’Estat. Un Ă©s el mediterrani, inclosa una bifurcaciĂł des de Tarragona cap a Madrid i Algesires. L’altre Ă©s l’eix Lisboa-Estrasburg, amb dues lĂnies de Portugal a Madrid i Valladolid, i des d’aquĂ cap a Irun. SubsidiĂ riament, tambĂ© prioritza les lĂnies de GalĂcia i AstĂşries, i la de Sagunt a Pamplona.
- trensmat
- N9

- Entrades: 1593
- Membre des de: 06 maig 2009, 17:10
- UbicaciĂł: MatarĂł(R1 Nord) Algimia ciudad (C5 Nord) Valencia pintor Sorolla
Re: Corredor Mediterrani
Presentada la Agenda Catalana para el Corredor Mediterráneo
El corredor supondrá dejar de emitir unas 90.000 toneladas de CO2 al año
La ConsejerĂa de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Cataluña presentĂł la Agenda Catalana para el Corredor Mediterráneo inmediatamente despuĂ©s de que la ComisiĂłn Europea la incluyera el pasado 19 de octubre en la Red Básica Transeuropea de Transportes.
AsĂ, la Generalitat expuso la propuesta del Govern incluida en la Agenda Catalana para el Corredor Mediterráneo que establece las infraestructuras ferroviarias a ejecutar y la programaciĂłn de los trabajos a corto, medio y largo plazo que garanticen las condiciones de capacidad y prestaciones necesarias para el transporte tanto de personas como de mercancĂas.
En este sentido, el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Lluis Recoder destacĂł que desde el Govern celebran que el corredor haya sido incluido como lĂnea prioritaria a nivel europeo, porque " pone fin a una anomalĂa histĂłrica ", aunque ha dejado claro que aĂşn queda mucho trabajo por hacer. "Si bien el Corredor Mediterráneo será destinatario de fondos europeos, hasta un 20 por ciento del presupuesto de las obras, del Estado depende la decisiĂłn crucial de priorizar determinados ejes por delante del resto", recordĂł el consejero.
El Corredor Mediterráneo, entendido como un conjunto de infraestructuras ferroviarias, constituye un eje estratĂ©gico del transporte para Cataluña y la competitividad de su economĂa, ya que conecta las principales áreas de actividad econĂłmica e infraestructuras aeroportuarias, portuarias y logĂsticas del paĂs con el resto del litoral peninsular y con Europa. En este sentido, el conseller ha subrayado que el corredor "es una infraestructura ferroviaria de altas prestaciones que nos abre al mundo y nos hace más competitivos".
Esta actuaciĂłn permite tambiĂ©n avanzar hacia una economĂa baja en carbono, menos dependiente de los combustibles fĂłsiles y menos vulnerable al aumento del precio del petrĂłleo, ya que contribuirá a reducir el tráfico de vehĂculos pesados en la red viaria. El consejero ha explicado que el corredor significará dejar de emitir unas 90.000 toneladas de CO2 al año, que representan el 6 por ciento de todas las emisiones generadas por el sector del transporte en Cataluña.
Sobre el Corredor Mediterráneo
El Corredor Mediterráneo, el más veterano en esa lucha por la inclusiĂłn en los ejes comunitarios, ha sido refrendado casi en su integridad, incorporando todo el itinerario desde la frontera de Portbou hasta Algeciras. Es un corredor de especial relevancia econĂłmica ya que liga algunas de las zonas con más actividad logĂstica y econĂłmica de España y que viene reclamando con espacial insistencia el lobby Ferrmed. Este corredor se desarrollará desde AlmerĂa hasta Málaga por Granada por un tramo interior. Como extensiones, formando parte de la red global, se contemplan prolongaciones a Sevilla, Cádiz y Huelva. Es la que se lleva la mayor parte de los gastos previstos, con 19.424 millones de euros previstos y, segĂşn Fomento, estarĂa plenamente operativo antes de 2020.
http://www.vialibre-ffe.com
El corredor supondrá dejar de emitir unas 90.000 toneladas de CO2 al año
La ConsejerĂa de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Cataluña presentĂł la Agenda Catalana para el Corredor Mediterráneo inmediatamente despuĂ©s de que la ComisiĂłn Europea la incluyera el pasado 19 de octubre en la Red Básica Transeuropea de Transportes.
AsĂ, la Generalitat expuso la propuesta del Govern incluida en la Agenda Catalana para el Corredor Mediterráneo que establece las infraestructuras ferroviarias a ejecutar y la programaciĂłn de los trabajos a corto, medio y largo plazo que garanticen las condiciones de capacidad y prestaciones necesarias para el transporte tanto de personas como de mercancĂas.
En este sentido, el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Lluis Recoder destacĂł que desde el Govern celebran que el corredor haya sido incluido como lĂnea prioritaria a nivel europeo, porque " pone fin a una anomalĂa histĂłrica ", aunque ha dejado claro que aĂşn queda mucho trabajo por hacer. "Si bien el Corredor Mediterráneo será destinatario de fondos europeos, hasta un 20 por ciento del presupuesto de las obras, del Estado depende la decisiĂłn crucial de priorizar determinados ejes por delante del resto", recordĂł el consejero.
El Corredor Mediterráneo, entendido como un conjunto de infraestructuras ferroviarias, constituye un eje estratĂ©gico del transporte para Cataluña y la competitividad de su economĂa, ya que conecta las principales áreas de actividad econĂłmica e infraestructuras aeroportuarias, portuarias y logĂsticas del paĂs con el resto del litoral peninsular y con Europa. En este sentido, el conseller ha subrayado que el corredor "es una infraestructura ferroviaria de altas prestaciones que nos abre al mundo y nos hace más competitivos".
Esta actuaciĂłn permite tambiĂ©n avanzar hacia una economĂa baja en carbono, menos dependiente de los combustibles fĂłsiles y menos vulnerable al aumento del precio del petrĂłleo, ya que contribuirá a reducir el tráfico de vehĂculos pesados en la red viaria. El consejero ha explicado que el corredor significará dejar de emitir unas 90.000 toneladas de CO2 al año, que representan el 6 por ciento de todas las emisiones generadas por el sector del transporte en Cataluña.
Sobre el Corredor Mediterráneo
El Corredor Mediterráneo, el más veterano en esa lucha por la inclusiĂłn en los ejes comunitarios, ha sido refrendado casi en su integridad, incorporando todo el itinerario desde la frontera de Portbou hasta Algeciras. Es un corredor de especial relevancia econĂłmica ya que liga algunas de las zonas con más actividad logĂstica y econĂłmica de España y que viene reclamando con espacial insistencia el lobby Ferrmed. Este corredor se desarrollará desde AlmerĂa hasta Málaga por Granada por un tramo interior. Como extensiones, formando parte de la red global, se contemplan prolongaciones a Sevilla, Cádiz y Huelva. Es la que se lleva la mayor parte de los gastos previstos, con 19.424 millones de euros previstos y, segĂşn Fomento, estarĂa plenamente operativo antes de 2020.
http://www.vialibre-ffe.com
- Fitxers adjunts
-
- 7868_plano_corr_medit.jpg (36.89 KiB) Visualitzat 11874 cops



