Hem actualitzat el fòrum a la última versió disponible, de 2024.
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
El nuevo ayuntamiento de BCN y el transporte público
- Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3718
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
Re: El nuevo ayuntamiento de BCN y el transporte público
Ja ho he editat perque no li puguis buscar els peus al gat tant fàcilment
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
- Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5766
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
Jo no li he buscat tres peus al gat. He respost a allò que hi havia escrit. I agrairia molt no canviar les opinions després que hagin estat replicades (si no és que es tracta d'errors o dades incorrectes), perquè és injust per qui ha replicat.
Evidentment ningú vol que hi hagi gent que no tingui diners per a cobrir necessitats bàsiques. Tant clar és això com que hi ha gent que es cola per motius que es poden englobar clarament dins de la paraula "caprici". I de l'alcaldessa espero moltes coses, sincerament, però em rebenta que llenci aquestes "màximes" que tothom que utilitzi el metro amb certa freqüència veu que no són certes, i que poden portar a gent que ara mateix paga "a regañadientes" a decidir sumar-se a l'excusa de la necessitat.
L'últim que es va colar al darrere meu "per necessitat", l'altre dia, anava parlant, mentre entrava, amb un iPhone.
Evidentment ningú vol que hi hagi gent que no tingui diners per a cobrir necessitats bàsiques. Tant clar és això com que hi ha gent que es cola per motius que es poden englobar clarament dins de la paraula "caprici". I de l'alcaldessa espero moltes coses, sincerament, però em rebenta que llenci aquestes "màximes" que tothom que utilitzi el metro amb certa freqüència veu que no són certes, i que poden portar a gent que ara mateix paga "a regañadientes" a decidir sumar-se a l'excusa de la necessitat.
L'últim que es va colar al darrere meu "per necessitat", l'altre dia, anava parlant, mentre entrava, amb un iPhone.
Fran-Ikarus l’ha editat per darrera vegada el dia: Dimecres 15/07/2015 9:34, en total s’ha editat 1 vegada.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Era per necessitat. Per la necessitat de pagar l'Iphone a terminis. Això si no era robat, que tothom sap que es roba també per necessitat... de tenir un Iphone.Fran-Ikarus ha escrit:L'últim que es va colar al darrere meu "per necessitat", l'altre dia, anava parlant, mentre entrava, amb un iPhone.
Si el nou ajuntament es dedica a defensar la classe treballadora i a fer una societat justa, anirem bé i s'hi poden estar una bona temporada. En canvi, si es perden en estupideses de cara a la galeria i bonrollismes que només beneficien als cara-dures de sempre (com li ha passat a ICV tantes vegades), van de cap al precipici. I jo em presentaré voluntari per donar-los la última empenta
Ells decideixen.
- Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3718
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
Es que era un error, crec que qualsevol que em conegui o que simplement vegi el context d'aquest missatge entendrà que "recórrer a la necessitat" no es el que en realitat volia dir, a més, he avisat de que havia editat i de per què (encara que ho hagi fer amb un to humorístic), per tant no li veig l'injust per enlloc.Fran-Ikarus ha escrit:Jo no li he buscat tres peus al gat. He respost a allò que hi havia escrit. I agrairia molt no canviar les opinions després que hagin estat replicades (si no és que es tracta d'errors o dades incorrectes), perquè és injust per qui ha replicat.
A part d'això, ja sabeu que en penso d'aquest tema, que no som robots i que a més de les necessitats vitals també en tenim d'altres com a persones, i que allà on no arriba un mateix hi ha d'arribar el conjunt de la societat. I que no entenc aquesta doble moral d'aplaudir quan un govern posa tarifes socials per qui ho necessita i en canvi criminalitzar quan un ho fa pel seu compte perque el govern no ho fa, per mi això es una ment completament menjada pel sistema. I parlant d'ICV, vaig estar a punt de mencionarlos però no ho vaig fer per no allargar molt el missatge ja que anava d'aquesta alcaldessa, però ja que ho comenteu, crec que la Inma Mayol ideològicament ja anava pel bon camí, només li va faltar més valentia, tot es quedava en tenues paraules, i ara aquesta ho està fent (encara que també caldria veure que hauria fet la Mayol sent alcaldessa o la Colau amb només 2 o 3 escons).
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
- Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5766
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
Tanmateix, error o no, l'havies encertada: l'argument de "és que no m'ho puc permetre" s'estén com bassa d'oli, de manera que ara sembla que n'hi hagi prou amb això per a justificar l'incompliment de l'obligació de pagament d'un servei. En resum, que s'ha convertit, segurament per a molts, en una còmoda excusa (i d'aquí "recòrrer a la necessitat [com a excusa]"), "bonrollista" per a més inri, que no fa cap favor a la gent que realment no s'ho pot pagar, que n'hi ha.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
I això és precisament el que acaba fent fracassar sempre l'esquerra, fent tornar la dreta al poder... fins que ens adonem que aquests últims només s'interessen per ells mateixos... i tornem a començar el cicle.Fran-Ikarus ha escrit:"bonrollista" per a més inri, que no fa cap favor a la gent que realment no s'ho pot pagar, que n'hi ha.
Entre l'esquerra defensant els cara-dures i la dreta defensant la seva butxaca, qui defensa la població normal? Ja us ho dic jo: ningú.
- Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5766
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
No és el govern municipal de Barcelona, sinó el "govern metropolità", però vaja...
http://horapunta.tmb.cat/seccio/actuali ... e=Facebook
Actualitat
Constituït el nou govern metropolità, estructurat en sis àrees
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietària de les empreses que formen TMB, ha renovat la seva composició i el seu organigrama executiu després de les eleccions locals del 25 de maig passat.
Redacció / 31.07.15 - 08:12h
Entre la setmana passada i aquesta ha quedat constituïda i estructurada la nova direcció de l'AMB, sorgida dels resultats de les eleccions municipals en els 36 municipis que la integren. El nou govern metropolità, encapçalat per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està format pels grups PSC-CP, Entesa i ERC-AM, que sumen la majoria dels 90 membres del Consell Metropolità.
En virtut del pacte subscrit per aquests tres grups, l'acció de govern de l'AMB aquest mandat estarà dividida en sis grans àrees, al capdavant de cadascuna de les quals hi haurà un vicepresident: Administració i Territori (Antonio Balmón, que continua com a vicepresident executiu), Mobilitat i Transport (Antoni Poveda), Medi Ambient (Janet Sanz), Desenvolupament Social i Econòmic (Jaume Collboni), Planificació Estratègica (Gerardo Pisarello) i Internacional i Cooperació (Alfred Bosch).
Després del ple extraordinari en què es va aprovar el cartipàs i l'estructura directiva de l'AMB, el Consell Metropolità es va constituir ahir en junta general d'accionistes de les empreses de Metro i Autobusos per designar els membres dels respectius consells d'administració, que es reuniran per primera vegada la setmana vinent.
http://horapunta.tmb.cat/seccio/actuali ... e=Facebook
Actualitat
Constituït el nou govern metropolità, estructurat en sis àrees
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietària de les empreses que formen TMB, ha renovat la seva composició i el seu organigrama executiu després de les eleccions locals del 25 de maig passat.
Redacció / 31.07.15 - 08:12h
Entre la setmana passada i aquesta ha quedat constituïda i estructurada la nova direcció de l'AMB, sorgida dels resultats de les eleccions municipals en els 36 municipis que la integren. El nou govern metropolità, encapçalat per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està format pels grups PSC-CP, Entesa i ERC-AM, que sumen la majoria dels 90 membres del Consell Metropolità.
En virtut del pacte subscrit per aquests tres grups, l'acció de govern de l'AMB aquest mandat estarà dividida en sis grans àrees, al capdavant de cadascuna de les quals hi haurà un vicepresident: Administració i Territori (Antonio Balmón, que continua com a vicepresident executiu), Mobilitat i Transport (Antoni Poveda), Medi Ambient (Janet Sanz), Desenvolupament Social i Econòmic (Jaume Collboni), Planificació Estratègica (Gerardo Pisarello) i Internacional i Cooperació (Alfred Bosch).
Després del ple extraordinari en què es va aprovar el cartipàs i l'estructura directiva de l'AMB, el Consell Metropolità es va constituir ahir en junta general d'accionistes de les empreses de Metro i Autobusos per designar els membres dels respectius consells d'administració, que es reuniran per primera vegada la setmana vinent.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5766
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
Entrevista a la regidora Mercedes Vidal:
http://www.elpuntavui.cat/territori/art ... etesr.html
“Deixem de fer competir vianants i bicicletes”
“No concretarem la negociació política sense tenir molt clar tècnicament què cal fer i com; és un tema seriós amb què s'ha fet molta mala política”
“Per reduir la contaminació, cal que hi hagi menys viatges en cotxe, i sols ho aconseguirem amb més transport públic i bicicleta”
“Amb aquest govern, no hi ha hagut ni un dia sense un carril bici en construcció”
Ivan Vila - barcelona
En el govern d'Ada Colau, a la regidora Mercedes Vidal li toca el repte d'afrontar la quadratura del cercle de les polítiques de mobilitat: una reducció significativa i sostinguda del pes del cotxe a Barcelona.
Tenim 2.000 km per a cotxes. Fer-ne 300 de carril bici és un salt, però no suposa una gran afectació viària
El febrer passat, la seva candidatura criticava que la velocitat comercial dels busos era de13 km/h. Ha millorat?
Necessitem que el transport públic en superfície tingui més prioritat, i això no serà un canvi immediat. El desplegament de la xarxa ortogonal de busos implica també donar-los l'espai perquè vagin a una velocitat suficient. Això val també per al tramvia. Anirem prioritzant els carrils bus a mesura que anem fent el desplegament, de la mateixa manera que identifiquem els punts sensibles on perd velocitat comercial i on se li haurà de donar pas exclusiu perquè no en perdi, o no en perdi tanta.
La previsió continua sent definir d'una tacada tot el que queda del desplegament de la xarxa ortogonal?
Sí. Si no, no s'entén. És molt
difícil dir al ciutadà que passi d'un esquema de línies a xarxa quan li ensenyes només una part d'aquesta xarxa. I haurem de veure com queda tota la xarxa nova, quines línies actuals s'han de mantenir de manera complementària i quina serà la xarxa de bus de barri. Amb la feina tècnica i la participació. La idea és que tot vagi seguit.
BComú preveia posar a licitació en els primers 100 dies el projecte executiu per unir el tramvia per la Diagonal, però el que han encarregat són els estudis previs.
Abans d'encarregar una obra, i més amb un tema aturat durant un mandat, cal revisar tot el que hi havia, i hi havia molta feina feta, però també actualitzar-ho, perquè, per exemple, la mobilitat en cotxe no és ni de bon tros la de fa 10 anys. El més important era prendre una decisió administrativa ferma en els 100 primers dies, i és el que vam fer. Però no volem concretar la negociació política sense tenir molt clar tècnicament què cal fer i com. Cal ser molt rigorosos, perquè és un tema molt seriós i amb el qual s'ha fet molta política, mala política, quan el que hauríem de tenir al cap és que tenim uns nivells de contaminació inacceptables i que el tramvia, i ho diu el pla director d'infraestructures de Catalunya, és l'obra que més viatgers aportaria al transport públic.
Amb dades a la mà, creu viable una reducció tarifària de tant abast com la que proposaven en el pla de xoc amb la T-Ambiental?
No d'avui per demà. És l'horitzó cap al qual hauríem de tendir, i és factible totalment, però caldrien molts més canvis, com una millora de Rodalies, que no està dins de les nostres competències, però que hem exigit des del primer dia. Si fem aquest canvi rotund del sistema, guanyaríem molts viatgers. Si ens volem situar en els nivells de contaminació legals i volem ser una ciutat més amable, hem de reduir el nombre de viatges en cotxe, i això només ho farem amb més viatges en transport públic i en bicicleta. Cal una aposta forta. Fins ara, s'ha avançat en una direcció que no era la correcta; s'han fet canvis que, tot i ser positius, no formaven part d'una aposta prou ferma.
L'anunci de triplicar els quilòmetres de carril bici en tres anys sembla una aposta forta.
Ara tenim 116 km, i no està malament, però està molt per sota de la potencialitat d'una ciutat com Barcelona. Necessitem definir una xarxa bàsica, coherent i ben connectada, que cobreixi tots els punts del municipi, de manera que tothom tingui un carril bici a prop, i en calçada. Deixem de fer competir el que més volem potenciar, que són els vianants i les bicicletes, i
donem-los més espai.
Les entitats ciclistes s'han mostrat escèptiques.
Passar de 116 a 300 km en un mandat és una xifra potent, però no és cap brindis al sol. Tenim els recursos per fer-ho. Són 32 milions d'euros en un mandat, i això és perfectament factible temporalitzant la inversió i les obres. Des que estem al govern, no hi ha hagut ni un sol dia sense un nou carril bici en construcció. Hem
de mantenir el ritme.
I l'afectació viària?
Ho estem estudiant més a fons, però tenim més de 2.000 km de carrils per a cotxes, de manera que no té cap gran afectació, tot i que és un salt. Però parlem d'això, de mesures valentes.
http://www.elpuntavui.cat/territori/art ... etesr.html
“Deixem de fer competir vianants i bicicletes”
“No concretarem la negociació política sense tenir molt clar tècnicament què cal fer i com; és un tema seriós amb què s'ha fet molta mala política”
“Per reduir la contaminació, cal que hi hagi menys viatges en cotxe, i sols ho aconseguirem amb més transport públic i bicicleta”
“Amb aquest govern, no hi ha hagut ni un dia sense un carril bici en construcció”
Ivan Vila - barcelona
En el govern d'Ada Colau, a la regidora Mercedes Vidal li toca el repte d'afrontar la quadratura del cercle de les polítiques de mobilitat: una reducció significativa i sostinguda del pes del cotxe a Barcelona.
Tenim 2.000 km per a cotxes. Fer-ne 300 de carril bici és un salt, però no suposa una gran afectació viària
El febrer passat, la seva candidatura criticava que la velocitat comercial dels busos era de13 km/h. Ha millorat?
Necessitem que el transport públic en superfície tingui més prioritat, i això no serà un canvi immediat. El desplegament de la xarxa ortogonal de busos implica també donar-los l'espai perquè vagin a una velocitat suficient. Això val també per al tramvia. Anirem prioritzant els carrils bus a mesura que anem fent el desplegament, de la mateixa manera que identifiquem els punts sensibles on perd velocitat comercial i on se li haurà de donar pas exclusiu perquè no en perdi, o no en perdi tanta.
La previsió continua sent definir d'una tacada tot el que queda del desplegament de la xarxa ortogonal?
Sí. Si no, no s'entén. És molt
difícil dir al ciutadà que passi d'un esquema de línies a xarxa quan li ensenyes només una part d'aquesta xarxa. I haurem de veure com queda tota la xarxa nova, quines línies actuals s'han de mantenir de manera complementària i quina serà la xarxa de bus de barri. Amb la feina tècnica i la participació. La idea és que tot vagi seguit.
BComú preveia posar a licitació en els primers 100 dies el projecte executiu per unir el tramvia per la Diagonal, però el que han encarregat són els estudis previs.
Abans d'encarregar una obra, i més amb un tema aturat durant un mandat, cal revisar tot el que hi havia, i hi havia molta feina feta, però també actualitzar-ho, perquè, per exemple, la mobilitat en cotxe no és ni de bon tros la de fa 10 anys. El més important era prendre una decisió administrativa ferma en els 100 primers dies, i és el que vam fer. Però no volem concretar la negociació política sense tenir molt clar tècnicament què cal fer i com. Cal ser molt rigorosos, perquè és un tema molt seriós i amb el qual s'ha fet molta política, mala política, quan el que hauríem de tenir al cap és que tenim uns nivells de contaminació inacceptables i que el tramvia, i ho diu el pla director d'infraestructures de Catalunya, és l'obra que més viatgers aportaria al transport públic.
Amb dades a la mà, creu viable una reducció tarifària de tant abast com la que proposaven en el pla de xoc amb la T-Ambiental?
No d'avui per demà. És l'horitzó cap al qual hauríem de tendir, i és factible totalment, però caldrien molts més canvis, com una millora de Rodalies, que no està dins de les nostres competències, però que hem exigit des del primer dia. Si fem aquest canvi rotund del sistema, guanyaríem molts viatgers. Si ens volem situar en els nivells de contaminació legals i volem ser una ciutat més amable, hem de reduir el nombre de viatges en cotxe, i això només ho farem amb més viatges en transport públic i en bicicleta. Cal una aposta forta. Fins ara, s'ha avançat en una direcció que no era la correcta; s'han fet canvis que, tot i ser positius, no formaven part d'una aposta prou ferma.
L'anunci de triplicar els quilòmetres de carril bici en tres anys sembla una aposta forta.
Ara tenim 116 km, i no està malament, però està molt per sota de la potencialitat d'una ciutat com Barcelona. Necessitem definir una xarxa bàsica, coherent i ben connectada, que cobreixi tots els punts del municipi, de manera que tothom tingui un carril bici a prop, i en calçada. Deixem de fer competir el que més volem potenciar, que són els vianants i les bicicletes, i
donem-los més espai.
Les entitats ciclistes s'han mostrat escèptiques.
Passar de 116 a 300 km en un mandat és una xifra potent, però no és cap brindis al sol. Tenim els recursos per fer-ho. Són 32 milions d'euros en un mandat, i això és perfectament factible temporalitzant la inversió i les obres. Des que estem al govern, no hi ha hagut ni un sol dia sense un nou carril bici en construcció. Hem
de mantenir el ritme.
I l'afectació viària?
Ho estem estudiant més a fons, però tenim més de 2.000 km de carrils per a cotxes, de manera que no té cap gran afectació, tot i que és un salt. Però parlem d'això, de mesures valentes.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5766
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
Una altra entrevista a la Mercedes Vidal, en aquest cas televisiva:
https://noticies.tmb.cat/empresa/video- ... nt-avui-tv
https://noticies.tmb.cat/empresa/video- ... nt-avui-tv
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
Coneixeu la web https://decidim.barcelona/proposals ? Els ciutadans de Barcelona poden afegir propostes relacionades amb els transports, i n'hi han unes quantes.
- Adolescent barceloní
- N9
- Entrades: 2381
- Ubicació: Entre el Barcelonès i Osona
- Contacta:
He trobat aquesta:
https://decidim.barcelona/proposals/imp ... a-diagonal
https://decidim.barcelona/proposals/imp ... a-diagonal
Juanjo Rubio. Software Engineer. Faig coses a ARCA, ACEMA, BusClàssicBCN i Jove de Barcelona. Aficionat al transport públic, a la fotografia i a les telecomunicacions. Diguéssim que el nom d'usuari fa (mooolt de) temps que se'm va quedar petit.
- Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5766
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
No sé si aquest tema és el més adient (tampoc n'he trobat cap sobre peatonalització, tret del de les superilles, que no és el cas de Consell de Cent), però sí que té a veure amb peatonalització, "pressió a l'olla" i... efectes contraproduents? (embussos en els carrers amb carrils retallats i en els que n'esdevenen alternativa):tituscat ha escrit: ↑Dilluns 01/06/2015 16:50 Pepe no ser dogmàtics, punt. Tenim en marxa la NXB i la peatonalització de la ciutat, si posem massa pressió a la olla, petarà, i sortiran els reaccionaris. Crec que hi ha una estratègia per part dels tècnics del ajuntament, crec que és molt bona, perquè a diferència de tu, crec que entenen que els canvis han de venir sense tensions excessives.
https://www.lavanguardia.com/local/barc ... acera.html
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- 122-042-132
- N9
- Entrades: 1691
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
El Malson de Cerdà
Catalunya Plural, per Cèsar Ochoa:
Hi ha creixements desitjables, com el de la ciutat del Pla Cerdà que, fora de la ciutat emmurallada, imaginava una ciutat saludable, amb habitatges ben ventilats i un espai públic amb milers d’arbres. Però, en lloc d’això, tenim una ciutat dominada pels cotxes que omplen les finestres de l’Eixample, no de llum, sinó de gasos contaminants.
Les ciutats són espais canviants, d’intercanvi, de creixement. Segons l’ONU, al 2014, el 54% de la població mundial habitava en àrees urbanes. La previsió és que el 2050 aquest percentatge hagi augmentat a un 66%.
Amb aquestes previsions podem dir que hi ha creixements que han de ser limitats, com ara el creixement econòmic a un ritme exponencial que esgota els recursos naturals i porta el planeta al col·lapse.
Hi ha creixements desitjables, com el de la ciutat del Pla Cerdà que, fora de la ciutat emmurallada, imaginava una ciutat saludable, amb habitatges ben ventilats que rebessin la llum del sol i menys vulnerables a les epidèmies que havien afectat la ciutat. Amb parcs i jardins interiors a les illes i un espai públic amb milers d’arbres i espais de trobada. També uns carrers amples i xamfrans que afavorissin la mobilitat. Un equilibri que definia amb la frase: “Ruralitzeu allò que és urbà, urbanitzeu allò que és rural”.
I hi ha creixements als quals s’ha de donar prioritat política, com ara el dels modes més sostenibles i saludables de transport a les ciutats. Que són, principalment, anar a peu, bicicleta i transport públic.
Fer créixer aquest tres modes requereix que gaudeixin, entre altres coses, d’infraestructures segures i ràpides. Amb això, s’aconsegueix una millor mobilitat global amb una mínima despesa energètica, contaminació i sinistralitat. Són modes de transport més eficients, saludables i segurs que el transport privat motoritzat, entorn al qual s’ha centrat el disseny de les nostres ciutats en les últimes dècades.
per lleguir més:
https://catalunyaplural.cat/ca/el-malson-de-cerda/
Catalunya Plural, per Cèsar Ochoa:
Hi ha creixements desitjables, com el de la ciutat del Pla Cerdà que, fora de la ciutat emmurallada, imaginava una ciutat saludable, amb habitatges ben ventilats i un espai públic amb milers d’arbres. Però, en lloc d’això, tenim una ciutat dominada pels cotxes que omplen les finestres de l’Eixample, no de llum, sinó de gasos contaminants.
Les ciutats són espais canviants, d’intercanvi, de creixement. Segons l’ONU, al 2014, el 54% de la població mundial habitava en àrees urbanes. La previsió és que el 2050 aquest percentatge hagi augmentat a un 66%.
Amb aquestes previsions podem dir que hi ha creixements que han de ser limitats, com ara el creixement econòmic a un ritme exponencial que esgota els recursos naturals i porta el planeta al col·lapse.
Hi ha creixements desitjables, com el de la ciutat del Pla Cerdà que, fora de la ciutat emmurallada, imaginava una ciutat saludable, amb habitatges ben ventilats que rebessin la llum del sol i menys vulnerables a les epidèmies que havien afectat la ciutat. Amb parcs i jardins interiors a les illes i un espai públic amb milers d’arbres i espais de trobada. També uns carrers amples i xamfrans que afavorissin la mobilitat. Un equilibri que definia amb la frase: “Ruralitzeu allò que és urbà, urbanitzeu allò que és rural”.
I hi ha creixements als quals s’ha de donar prioritat política, com ara el dels modes més sostenibles i saludables de transport a les ciutats. Que són, principalment, anar a peu, bicicleta i transport públic.
Fer créixer aquest tres modes requereix que gaudeixin, entre altres coses, d’infraestructures segures i ràpides. Amb això, s’aconsegueix una millor mobilitat global amb una mínima despesa energètica, contaminació i sinistralitat. Són modes de transport més eficients, saludables i segurs que el transport privat motoritzat, entorn al qual s’ha centrat el disseny de les nostres ciutats en les últimes dècades.
per lleguir més:
https://catalunyaplural.cat/ca/el-malson-de-cerda/
- Fitxers adjunts
-
- Pla de Barcelona
- bcn CERDÀ.jpg (110.24 KiB) Visualitzat 6039 cops