En primer lloc, vull demanar disculpes per haver tardat tant en publicar el meu relat del viatge. Dit això, començo.
Com cada vegada que s'organitza un viatge a França, es puja amb el primer tren Barcelona - Cervera de la Marenda del matí. I com cada vegada, servidor hi puja a Girona estalviant-se una hora i mitja de 440R a més de gaudir de marxa d'exprés a partir d'aquí. És cruel pels altres que pugen de Barcelona, però la veritat és que em fa certa gràcia. Ara bé, en aquest cas el fet de viure a Girona em passarà factura al final del viatge. Però no ens precipitem.
Amb l'únic contratemps d'estar parats un quart d'hora a l'estació de Girona per un tren avariat a Figueres (o això se'ns va dir), arribem sense res més destacat a territori francès. Val a dir que la doble composició de 440R arriba bastant plena a Cervera, baixant-ne una gentada que no havia vist mai en aquesta estació. Tot i que tenim marge de temps suficient per treure els bitllets, avancem tota la gent que podem per guanyar posicions a les lentes cues de bitllets de la SNCF. La propera vegada que fem un viatge a França via Portbou hauríem de col·locar-nos a cua de tren.
La presència d'última hora de l'usuari "davida" d'aquest fòrum fa que improvisem la forma de treure els bitllets, ja que aquesta persona té la targeta de descomptes de la regió del Llenguadoc que permet treure el seu bitllet i el de tres acompanyants més a meitat de preu pel trajecte entre Cervera i Tolosa de Llenguadoc. Hauríem pogut intentar treure un altre bitllet d'aquest tipus fins a Tarbes ja que també posseeix la targeta de reducció de la regió dels Pirineus Centrals (em nego a anomenar-la Migdia - Pirineus
), però al final ho vam deixar córrer. Així doncs, i comptant que un altre aficionat de nom Eloi feia el viatge Barcelona - Portbou - Tolosa - Puigcerdà - Barcelona, treiem sis bitllets a Tolosa (quatre amb la reducció d'en davida i dos més a tarifa Découverte) i cinc bitllets pel Corail de Tolosa a Hendaia, quatre Découvertes i un a tarifa general. Tot això no sense haver abans atabalat a la taquillera de mala manera.
Aprofitem el temps que ens sobra per prendre uns refrigeris al bar de l'estació. Finalment, quan s'acosta l'hora de sortida del tren ens dirigim a l'andana on ja es troba estacionat una branca reversible de quatre cotxes de la regió de Tolosa que ja té els seus anys a sobre, i pel que es va comentar sembla que havia començat a prestar servei a les rodalies de París. Poc abans de marxar arriba el Costa Brava, el qual té ara un enllaç justíssim amb aquest TER després de la supressió del TrenHotel Barcelona - Madrid i que el Costa Brava hagi assimilat l'horari del TH. Fem una sortida en fals amb parada immediata per deixar pujar a la gent que ha arribat amb el nocturn espanyol i, tot seguit, ara sí iniciem el viatge.
Com que el tren regional espanyol ja venia carregat, ens veiem mig obligats a desplaçar-nos fins a la cua del tren, al costat on tenim la màquina, en lloc de posar-nos al davant per tenir vistes més "panoràmiques". Per mi rai, puix que el trajecte entre Cervera i Narbona el tinc bastant conegut (a Narbona fem inversió de marxa). A més, aprofitant que al Llenguadoc ja no hi ha distinció, als trens regionals, entre primera i segona classe assaltem literalment la secció de primera. Com que molta gent no s'ho sap, podem gaudir més estona d'espai. Però poc durarà, perquè fins a Perpinyà el tren no farà altra cosa que omplir-se, i a diferència d'altres viatges que he fet amb aquest tren, l'ocupació no aniria a la baixa a partir d'aquest punt. Veiem molta gent amb maletes grosses, cosa que ens fa sospitar que coincidim amb una operació retorn francesa. Això se'ns confirma a Narbona, on l'andana es troba plena a vessar de gent que prendrà el nostre tren cap a Tolosa.
Amb les parades més llargues del normal per la gentada, no podem guanyar temps tot i el coixí que tenen els trens francesos. A més, abans d'arribar a Carcassona hem d'afluixar la marxa pressumiblement per haver-nos enganxat a un altre tren circulant davant nostre, la qual cosa ens fa circular amb alguns minuts a sobre (ara no tinc a mà el registre, quan el trobi ja posaré les dades concretes).
Finalment, arribem a Tolosa. Aquí ens dividim on cadascú va al seu aire: l'altre Eloi té menys temps i rondarà per les proximitats per fer temps pel tren a la Tor de Querol (pel qual haurà de transbordar en autocar a Foix). En davida i un servidor buscaríem un lloc per dinar amb calma, una altra persona no registrada al fòrum passejaria pel seu compte i finalment josep_serre i jordilar se n'anirinen fins a Colomers per provar la línia C del "metro" de Tolosa que no és altra cosa que una línia SNCF amb trens SNCF suposadament pagats per la Tisséo, el sistema de transport públic de la regió metropolitana. Jo desisteixo d'anar-hi per la més aviat dolenta combinació horària.
Després de fer un bon dinar, ens dirigim a prendre el metro fins a Arenès, el lloc de trobada convingut. Però nosaltres anem tard i aviso via SMS a josep_serre per trobar-nos a Basso Cambo, extrem de la línia A. Quan ens reunim allí, recorrem tota la línia fins a l'altre extrem, Balma Gramont, per tot seguit tornar a Marengo SNCF i preparar-nos per la propera etapa.
Potser perquè ja l'havia vist abans, aquest cop el metro de Tolosa no em va semblar tan "cutre" com la primera vegada. Això sí, els cotxes són estretíssims i amb no molta gent ja queden saturats. A més, tot i ser primera hora de la tarda hi havia una afluència de viatgers gens menyspreable. La novetat d'avui seria fer els trajectes a l'aire lliure ja que en l'altra ocasió, en què només vaig fer el trajecte Marengo - Arenès, tot el trajecte fou sota terra. El fet que circuli amb neumàtics en lloc de rodes de ferro fa que les acceleracions i frenades siguin més brusques, així com permetre pendents més pronunciats en les sortides a l'exterior. Per cert, m'hauria agradat fer alguna fotografia des de fora de l'estació de Basso Cambo, final de línia en estació elevada com sembla serà la L9, però l'ajustat marge de temps de què disposàvem i un inoportú xàfec m'ho impediren. Però em van fer una foto a l'interior 8)
Una cosa similar al TER a Cervera ens passa amb el Corail d'Irun: arribem una mica justos de temps i mig tren ja està ple. En els Corail la gràcia està en posar-se al final, per la qual cosa tampoc ens afecta gaire. En aquest sentit tornem a tenir sort gràcies a la primera classe: l'últim cotxe és mixt de primera i segona, però molta gent creia que era tot de primera i per tant no s'hi posava. Només tindríem una persona al cotxe entre Tolosa i Tarbes, després faríem la resta del viatge completament sols al nostre mig cotxe.
Abans d'emprendre la marxa, l'interventor remarca per megafonia que aquest tren es dirigia cap a Baiona, Hendaia i Irun, ja que molta gent s'hi enfilava pensant-se que es tractava d'un altre Corail (a Marsella? No me'n recordo) que marxaria de la mateixa via pocs minuts després del nostre. Veiem no pas poca gent baixar del tren a l'últim moment, i no descarto que algun viatger despistat s'hagi quedat veient-se obligat a baixar a la primera parada del tren, que no seria fins al cap d'una hora i mitja de trajecte. Dóna goig fer tan poques parades, i és que el nostre tren només en faria sis entre Tolosa i Hendaia. Només marxar de Tolosa passem per una zona devastada: es tracta de l'antiga refineria de la zona que va explotar fa un temps i que, en plena febrada d'atemptats, es va creure que es tractava d'un atemptat. Al final va resultar ser només un "mer" accident. Com a curiositat la deflagració va destruir, entre altres coses, les cotxeres d'autobusos municipals, fet pel qual no és estrany veure a Tolosa vehicles procedents d'altres ciutats. Sembla ser que vora la meitat de la flota de vehicles fou destruida en l'explosió.
Hmmm, em sembla que ja n'hi ha prou per avui. Ja seguiré més tard.
I això de traduir "Midi" per "Migdia", no sé, no m'acaba de fer el pes... Trobo més escaient la denominació "central", "del mig". Perpunyetes que és un 
