Pregunta i resposta d'un diputat del Catalunya en Comú a Damià Calvet i posterior resposta a varies preguntes relacionades amb el retard en la posada en Servei de la T-Mobilitat, publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya :
BOPC 701
9 d’octubre de 2020
1.25.15. Preguntes per escrit 64
Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre el motiu del retard
en la implantació de la T-Mobilitat
314-08886/12
Proponent: David Cid Colomer, del GP CatECP
RESPOSTA DEL GOVERN
Reg. 77915 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 06.10.2020
A la Mesa del Parlament
D’acord amb el que disposa l’article 166 del Reglament del Parlament de Catalunya, dono resposta a la pregunta a respondre per escrit amb número de tramitació
314-08886/12, conjuntament amb les número de tramitació 314-08887/12 a 314-
08893/12.
Atès que les preguntes més amunt fan totes referència a un mateix assumpte i,
per consegüent, a informacions estretament relacionades, fet que és objectivament
constatable, s’ha considerat convenient de respondre-les de manera conjunta, per
afavorir-ne la seva comprensió i anàlisi.
El retard en la implantació del projecte T-mobilitat és, en primer lloc, com a conseqüència d’un retard en l’execució contractual per part de la societat contractista
amb caràcter previ a la declaració de l’estat d’alarma a causa de la crisi sanitària
com a motiu de la Covid-19 i, en segon lloc, com a conseqüència de la demora produïda pel mateix estat d’alarma establert en el Reial decret 465/2020, de 17 de març,
pel qual es modifica el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara
l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, així com el Reial decret 476/2020, de 27 de març, el Reial decret 487/2020,
de 10 d’abril, el Reial decret 492/2020, de 24 d’abril, el Reial decret 514/2020, de
8 de maig, el Reial decret 537/2020, de 22 de maig i el Reial decret 555/2020, de 5
de juny, mitjançant els quals prorroguen l’estat d’alarma decretat pel Reial decret
463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la
situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, així com la Resolució de 9
d’abril, 22 d’abril, 6 de maig, 20 de maig i de 3 de juny de 2020 del Congrés dels
Diputats, mitjançant les quals ordenen la publicació de l’Acord de l’autorització de
les respectives pròrrogues de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de
14 de març, així com l’article 2 del Decret 63/2020, de 18 de juny, de la nova governança de l’emergència sanitària provocada per la Covid-19 i d’inici de l’etapa de la
represa al territori de Catalunya.
Pel que fa al calendari de posada en marxa del Projecte T-mobilitat, aquest s’ha
hagut de refer íntegrament per tal de considerar tant l’afectació directa del període
de l’estat d’alarma sobre la planificació del projecte com les afectacions derivades de
les mesures de prevenció a aplicar durant l’etapa de represa com a conseqüència
de la Covid-19.
Les principals activitats que conformen el projecte, instal·lacions, desenvolupament de programari i formació del personal, han de prosseguir adequant-se a les
mesures de prevenció i higiene, la qual cosa implica que no es puguin desenvolupar
de la mateixa manera i en algun cas, amb el mateix calendari previ a l’inici de la
crisi sanitària.
En aquest nou context, la previsió és efectuar una primera prova pilot del sistema abans de la finalització de l’any. Concretament, s’està treballant amb la societat
contractista per planificar totes les tasques necessàries per poder iniciar una primera prova de validació, venda i processos d’atenció al client del sistema T-mobilitat a
Barcelona abans de la finalització del present any 2020.
Així mateix, s’està avaluant la possibilitat que aquesta prova pilot pugui incloure
dins del seu abast possible diferents operadors de transport, tant de l’entorn de bus
BOPC 701
9 d’octubre de 2020
1.25.15. Preguntes per escrit 65
com de l’entorn ferroviari. En qualsevol cas, la realització d’aquesta prova estarà
supeditada al fet que les solucions a provar tinguin la qualitat exigida per l’ATM.
Al mateix temps, el contingut d’aquestes proves s’anirà ampliant de manera progressiva per aportar fiabilitat a la solució, com a pas previ a la posada en servei comercial de la mateixa. La posada en servei comercial del sistema T-mobilitat en tots
els operadors dins l’àmbit dels municipis integrats dintre de la Tarifa Metropolitana es produirà durant el primer trimestre de 2021, habilitant-se d’aquesta manera
la validació sense contacte per una primera gama de títols. Durant l’any 2021, es
procedirà al desplegament progressiu de la resta de funcionalitats, títols del sistema
tarifari integrat i expansió a tot el territori integrat, assegurant en tot moment la disponibilitat del sistema de bitlletatge i la mínima afectació operativa als operadors
de transport.
Quant a la gestió de la T-mobilitat, aquesta no correspon al Govern sinó a l’ATM,
un consorci integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB. Totes
tres administracions participen col·legiadament en la presa de decisions relacionades
amb la T-mobilitat.
En aquest sentit, si hi hagués alguna responsabilitat pública pel nou retard de la
posada en marxa de la T-mobilitat, hauria de ser assumida per l’organisme que se’n
fa càrrec, l’ATM, un consorci integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona
i l’AMB. Totes tres administracions participen col·legiadament en la presa de decisions relacionades amb la T-mobilitat.
Pel que fa a l’entrada en vigor del nou sistema tarifari per quilometratge de la
T-mobilitat cal dir que aquest té unes necessitats superiors d’aportacions públiques
i, per tant, l’altre condicionant és l’increment de les capacitats pressupostàries per a
fer-hi front, aspecte en què també s’està treballant.
Sobre si és sostenible i just mantenir el sistema tarifari per zones, cal situar la
pregunta en context, el sistema tarifari per zones ha suposat disminucions de preus
del voltant del 20 % (i fins i tot de més del 45% si es fan viatges amb combinacions de 3 modes de transport per exemple) en els desplaçaments entre municipis de
fora de la primera corona amb destinació la primera corona (com podria ser anar a
Barcelona) i viceversa.
Ara bé, és un model d’uns 20 anys que s’ha de reconsiderar i redissenyar atenent
a les reivindicacions dels usuaris del transport que fan aquests desplaçaments i que
hi ha consens sobre la necessitat d’ajustar preus en comparació a d’altres amb distàncies similars.
El model que es considera per consens que evitaria aquests desajustos seria un
model amb trams quilomètrics.
En aquest sentit es necessiten com a mínim 3 coses:
1) Consens polític, que sembla si es dona respecte aquest canvi.
2) Que la T-mobilitat, que en breu estarà a la primera corona, funcioni amb garanties per escalar la tecnologia a la resta de corones. No podem sortir sense un sistema robust que garanteixi el nou model.
3) La necessitat d’un finançament per desenvolupar aquest model, ja que representa uns ajustos del voltant de 40 milions d’euros en tarifes
Sobre el punt 2, l’ATM ja està treballant en un model (en paral·lel s’ha entrevistat
a alguns actors del sistema perquè facin aportacions) i també s’està treballant en les
necessitats tecnològiques.
Sobre el punt 3 hi ha igualment un grup de finançament del transport coordinat
per l’ATM per tractar no només aquesta necessitat de finançament si no totes les necessitats del sistema de transport i estudiant noves vies de finançament d’un sistema
en el que les aportacions dels usuaris via tarifes representen el 41% del cost i les administracions aporten el 59% restant del cost.
BOPC 701
9 d’octubre de 2020
1.25.15. Preguntes per escrit 66
El canvi tarifari quilomètric sense tenir en compte les necessitats tecnològiques
suposaria al voltant de 40 M€ que haurien d’aportar addicionalment les administracions.
Pel que fa a compensacions a l’empresa contractista, seria perquè ha obert aquesta porta el govern espanyol mitjançant el Reial decret-llei 8/2020, de 17 de març,
de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la
Covid-19 i la posterior modificació mitjançant el Reial decret-llei 11/2020, de 31 de
març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front a la Covid-19. En qualsevol cas, la societat contractista haurà
d’acreditar l’eventual cost del retard i l’ATM, valorar-lo i aprovar-lo d’acord amb els
criteris del reial decret-llei esmentat i les previsions que el contracte preveu en matèria de possibles reequilibris contractuals.
Barcelona, 28 de setembre de 2020
Damià Calvet i Valera, conseller de Territori i Sostenibilitat