Bona voluntat, pura impotència
13 novembre 2009 per Carles Gorini
David Pavón s’ha queixat a la Renfe. El problema que l’ha empès a queixar-se ha estat una modificació d’horaris de Renfe-Media Distancia, que li ha desmanegat el transbordament que realitzava a Maçanet per anar a treballar. Els cinc minuts que havia d’esperar han passat a ser-ne quaranta-cinc. Com que l’experiència li deia que ell no era l’únic que cada dia feia aquella combinació, per anar i venir de Girona des del Maresme, va decidir recollir signatures entre els altres viatgers. En va recollir tres-centes vuitanta-nou de vàlides. Pel febrer de 2009, amb signatures i educació, Pavón va exposar la seva queixa a la Renfe. En la contestació, si fa o no fa, la companyia del ferrocarril li aclaria que la pluja, a Sevilla, és una meravella. Va escriure, també, al senyor Miguel Ángel Remacha, director de Cercanías Renfe a Barcelona que, segurament, estava massa enfeinat per contestar-lo. Com també devia tenir problemes més importants per resoldre Juán Rangel, delegat del govern central a Catalunya, que tampoc va fer cap cas de la carta ni de les signatures que l’acompanyaven.
En canvi, el Síndic de Greuges de Catalunya sí que va contestar, tot i que només per dir que aquesta dels horaris és una competència del govern de l’estat i que, si ho volia, li facilitava l’adreça del senyor Mújica. Una darrera carta enviada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha estat resposta, a finals de setembre, per Manel Nadal. La transcric:
David Pavón explica que, aquesta tardor, es veu molt poca gent a l’estació de Maçanet. La bona voluntat expressada des de certes instàncies no ha pogut evitar la deserció dels viatgers que intueixen que, al darrere de les bones paraules, només hi ha la pura impotència.




