Els llibres de transports tenen el mateix problema que els llibres en general, des del moment que ha sortit Internet, amb la diferència que es mouen en un públic molt més reduït. Això fa que els editors no es llancin a publicar-los si no tenen la rendibilitat garantida, o alguna administració pública disposada a comprar uns quants exemplars, cosa prou complicada en els temps que corren. I aquí és on arriba el peix que es mossega la cua : com que es vol publicar estalviant despeses, surten llibres que no són atractius, ni per les imatges ni pel contingut , i que per tant, no es compren. I aquí ve també el tema de les "pífies" : ningú es preocupa de vigilar que el que surt publicat no tingui errades.
No ha de ser difícil distingir un bon llibre d'un mal llibre. Tots els que participem a aquest fòrum tenim prou coneixement com per veure una errada, o que allò que surt al llibre ja ho ha dit algú altre cinquanta vegades. Jo crec que els millors llibres són aquells que es nota que reflecteixen una recerca feta durant anys, o que et mostren una perspectiva nova dins d'un tema determinat. I també valoro que estiguin ben redactats i ben estructurats. Aquests llibres, malauradament són molt escassos, i el que hi ha és molta còpia de dades que avui dia es troben a Internet .
Però ull amb Internet : no pot substituir el treball pacient que hi ha darrera d'un bon llibre, i també coneixem tots casos de llegendes urbanes que s'han propagat per la xarxa i són totalment falses...
Potser la millor solució seria promoure l'autoedició i/o que alguna associació o entitat es fes càrrec d'aquestes publicacions (evidentment, que ningú pensi en fer-se milionari...) . Cadascú fa el llibre sobre el tren, tramvia o sèrie de vagons que més li agradi, i n'edita uns pocs exemplars per vendre a Massadas... què me'n dieu?
👍0👎0
