Us explico el poc que he pogut esbrinar parlant amb gen t que va viure aquella època:
Es tractava de persones (per definir-les d'alguna manera) que es trobaven a totes les entrades de Barcelona: carreteres, estacions de tren, etc. Es distingien simplement per portar una gorra. La seva "feina" era senzilla: escorcollaven a la gent i es quedaven tot el que els agradava o tenia valor. És a dir, eren lladres, però totalment "legals" i patrocinats pel govern.
Com que a Barcelona hi havia escassedat d'aliments, era normal que la gent anés a les poblacions del voltant a comprar fruita, verdura, pa, carn, etc. Quan arribaven a Barcelona (per exemple a l'estació de Sants o Pl. Catalunya) als vestíbuls els esperaven els burots, els quals entre tota la gent que baixava del tren escollien uns quants i es quedaven tot el que portaven de valor. El mateix passava a les entrades per carretera on escorcollaven cotxes, camions, bicicletes, carros i gent a peu.
Els burots, evidentment, vivien com reis.
Vist des d'avui dia sembla increïble, però es veu que això va durar forces anys durant la dictadura, i la gent va arribar a considerar-ho normal, encara que van aprendre a amagar-se les coses que portava per no cridar l'atenció.



