------------------------------
L’autobús i la parada adaptats.. La ciutat perd barreres
Barcelona culminarà a final d’any el pla d’accessibilitat, que posarà fi a molts dels obstacles de la via pública
S. PÉREZ. Barcelona
Sobre el paper, els carrers de Barcelona seran més accessibles a final d’any. S’acabarà el pla d’accessibilitat aprovat per l’Ajuntament el desembre de l’any 1995. Hi haurà més de 33.000 guals repartits entre 857 quilòmetres de via pública, 1.060 autobusos adaptats i 459 edificis municipals accessibles. El punt feble: el metro. No es complirà el termini i només un 40% de les estacions estaran adaptades. La ciutat de les pedres, com denominen les entitats de discapacitats físics les barreres arquitectòniques, serà més habitable. Encara quedaran, però, molts serrells pendents, com ara garantir la participació dels discapacitats en la vida de la ciutat i l’accés als serveis i la sanitat. A Barcelona hi ha més de 90.000 persones amb alguna disminució sensorial, física o psíquica.
El pla d’accessibilitat fa només referència a l’eliminació de barreres arquitectòniques a la via pública, als edificis municipals i al transport públic. Quan s’acabi, Barcelona no estarà totalment adaptada a les necessitats de tots els col·lectius de persones, que ja parlen d’una segona fase d’accessibilitat. «No només volem traslladar-nos sense dificultats per la ciutat sinó també participar amb llibertat en la vida de Barcelona», explica Maria Josep Arias, presidenta de la federació Ecom, que aplega 44 entitats de disminuïts físics.
Tot i els múltiples serrells que encara queden pendents, amb el desenvolupament del pla en els darrers deu anys «Barcelona s’ha convertit en la ciutat més accessible d’Europa», segons el regidor de Serveis Urbans i Manteniment, Francesc Narváez. Fins ara ja s’han adaptat 819 quilòmetres de carrers dels 1.287 que existeixen. N’hi ha 250 que no són accessibles i 180 sense possibilitat d’adaptació perquè són massa estrets o estan en pendent. Les obres a les voreres suposen la creació de guals per facilitar el pas de persones amb mobilitat reduïda. Dels 33.849 que es van preveure, en manquen 2.810 per construir. A final d’any restaran els que es troben a la zona d’obres del 22@ i els que corresponen a barris en rehabilitació, com ara el de Bon Pastor. Segons Narváez, a Barcelona hi ha un miler de guals que no es podran fer mai perquè la fesomia dels carrers no ho permet. Un altre punt del pla és l’accés als edificis municipals que ofereixen atenció al públic. Ja se n’han habilitat 456 dels 459 que hi ha.
EL TRANSPORT
Segons Narváez, «abans que s’acabi l’any tota la flota d’autobusos estarà adaptada». Ja ho són 861 dels 1.060 que existeixen en total. El metro és el gran tema pendent. L’empresa pública GISA s’encarrega de les obres d’adaptació, com ara la instal·lació d’ascensors i la creació de les rampes de desnivell entre el carrer i el vestíbul. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) són els operadors del metro i fan les rehabilitacions de les estacions. De les 121 estacions de metro que existeixen, només 48 tenen ascensors i en 52 més s’hi estan fent obres per posar-los.
A través de la regidoria de Benestar Social s’han posat en marxa altres projectes, com ara el servei de suport al bany, l’any 2004, a les platges de Barcelona. A través d’un conveni amb Creu Roja, 234 persones amb problemes de mobilitat es van poder banyar l’any passat a la Barceloneta i Nova Icària.
A més, 9.136 van ser ateses al servei d’informació per a persones discapacitades i prop de 400 infants, als equips d’atenció precoç.
Barcelona ha adaptat la xarxa pública d’autobusos amb nous models que tenen pis baix accessible. El que encara queda pendent és la renovació de les parades perquè tinguin plataformes i s’hi pugui accedir amb facilitat, com succeeix a la parada situada a Paral·lel davant del carrer Nou de la Rambla. Les associacions de discapacitats reclamen un pla de parades global que eviti problemes com ara haver d’esquivar un cotxe, una moto o un arbre per accedir a la plataforma de l’autobús. Reclamen a l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona que faci el manteniment de les plataformes. També fan una crida al civisme i la solidaritat dels ciutadans de Barcelona. Tot i que hi ha un espai reservat per a les persones amb cadires de rodes, en molts casos els usuaris ocupen l’espai i no el cedeixen al col·lectiu amb mobilitat reduïda. / Ll. CRUSET És un bon exemple d’accessibilitat. Té dos ascensors, una rampa i escales i, així, les persones discapacitades tenen dues maneres d’accedir-hi. Per Rita Granada, presidenta de l’Associació de Disminuïts de Sants-Montjuïc, l’adaptació de tota la zona s’ha aconseguit gràcies a la col·laboració de tot el moviment veïnal, no només de les entitats directament afectades. Recorda que les millores no només beneficien els discapacitats físics sinó altres grups, com ara la gent gran. Granada ha participat en l’elaboració del pla d’accessibilitat al petit comerç que ha posat en marxa l’Ajuntament amb motiu de l’Any del Comerç. Es donaran subvencions perquè les botigues de barri que ara no estan obligades per llei a ser accessibles millorin les seves instal·lacions i les persones discapacitades no hagin de ser ateses fora. / G. MASSANA
Punt i a part. Porta a porta
L’any 2005, més de 2.200 persones amb discapacitat van utilitzar el programa porta a porta de l’Ajuntament, un servei de taxis i autobusos adaptats que es destina al col·lectiu amb alta dependència o que no disposa de transport públic regular al costat de casa. En total es van fer 189.270 viatges. L’usuari només paga un euro per cada desplaçament perquè es considera un servei de transport públic. L’any passat es va renovar i gairebé doblar la flota d’autobusos adaptats. Es va passar de 10 a 19 vehicles. El servei també es va ampliar a cinc municipis de l’àrea metropolitana: l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Esplugues, Sant Adrià i Santa Coloma. Segons el regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, «en el darrer any s’ha consolidat el servei, un dels més sol·licitats pels usuaris».
Un altre servei destacat per Gomà és el d’inserció laboral. Segons el regidor, el 2005 van tramitar 300 contractes. Hi treballa un equip d’11 educadors socials. «No hi ha llista d’espera per accedir-hi», afegeix Gomà.


