No sé si col·locar-ho aquí, però, crec que aquesta notícia dona molt de pensar, sobre el dèficit d'infraestructures que patim al nostre païs.
http://paper.avui.cat/article/politica/ ... tures.html
Infraestructures
Treballadors a l'atur, projectes al calaix
PROBLEMA · El dèficit estructural que acumula el país continua sent un llast econòmic HERÈNCIA · A excepció del TGV, durant el mandat del PSOE no s'ha realitzat cap gran actuació a Catalunya
Q.T.
Obres paralitzades del desdoblament de la N-II des de Maçanet a Sils
TONI VILCHES/CLICK ART PHOTO
Com els treballadors a la cua de l'Inem, els projectes d'obra pública a Catalunya esperen el seu torn als calaixos del ministeri de Foment i el departament de Política Territorial i Obres Públiques. Tot i que la licitació d'obres ha crescut en els últims anys, el dèficit estructural que acumula el país des de fa anys continua sent un llast per a l'economia catalana.
Ni tan sols el reconeixement per part de l'Estat d'aquest dèficit, via Estatut, ha servit perquè Foment es vegi obligat a complir les promeses de José Luis Rodríguez Zapatero. Des que Magdalena Álvarez és al capdavant de Foment, l'única gran inversió que s'ha fet a Catalunya és la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Igual que el seu predecessor, Francisco Álvarez Cascos, Maleni serà recordada més per la seva insensibilitat amb les reivindicacions catalanes que no pas per les grans obres que Foment haurà dut a terme a Catalunya.
Si fa o no fa, el mapa de carreteres de l'Estat continua sent el mateix que fa cinc anys, quan el PSOE va tornar a la Moncloa. La construcció de l'autovia A-7, que ha de resseguir el litoral mediterrani des la Jonquera fins a Algesires ha començat, no podia ser d'una altra manera, per Andalusia. En aquest cinc anys el desdoblament de la N-340 i la N-II, les vies que s'han de convertit en A-7, s'han hagut de conformar amb uns minúsculs deu quilòmetres entre Riudellots i Sils. Durant el mandat d'Álvarez tampoc es pot dir que hagi avançat gaire la construcció del Quart Cinturó. És clar que, en aquest cas, la responsabilitat es compartida amb el govern, que segueix dividit sobre el traçat i les característiques de la via.
No només estan encallades les obres de carreteres. A excepció de l'alta velocitat, les inversions de l'Estat són més aviat escasses. La manca de planificació, d'estudis i de projectes fan que moltes de les inversions que avui són necessàries no es puguin executar encara. Un dels exemples més clars és el desdoblament de la línia de ferrocarril convencional entre Montcada i Vic. Tot i ser un desdoblament reivindicat des dels 90, van haver de passar quatre anys perquè Foment tingués llest l'estudi informatiu de la línia, que no es va presentar fins a finals del 2008. Si es continuen allargant els terminis, aquesta línia, amb un cost de 700 milions d'euros, podria començar-se a construir quan la disposició addicional tercera de l'Estatut ja hagi caducat i l'Estat no tingui cap obligació legal d'invertir a Catalunya una xifra determinada.
A l'estafa quantitativa que suposa l'incompliment de les inversions, també cal sumar-hi el fet que els projectes que acaba executant l'Estat no són els més necessaris per a Catalunya. Exemples clars de tot plegat són els accessos ferroviaris a l'aeroport, que ni tan sols estaran a punt quan s'inauguri la nova terminal, o els accessos viaris al port, col·lapsats pels milers de camions que cada dia entren i surten de les instal·lacions portuàries. També estan acumulant excessiu retard l'habilitació d'una via exclusiva per a mercaderies d'ample europeu per la línia de ferrocarril convencional fins a la frontera francesa.
De l'altra possibilitat que preveu l'Estatut, la creació d'un fons de rescat de peatges, el més calent és a l'aigüera. Encara que el Congrés espanyol acceptés fa pocs mesos debatre la proposta de la creació del fons, els passos que ha fet Foment en aquest sentit són inexistents. Aquesta falta de voluntat política combinada amb la crisi econòmica fan difícil que Catalunya pugui acabar recuperant els 3.500 milions d'euros que l'Estat li deu. Una de les poques possibilitats seria que l'Estat contribuís al finançament d'obres en mans del govern català, com la línia 9.
👍0👎0
