Hola a tots.
En primer lloc voldria demanar-vos, sinó disculpes, si la vostra indugència i comprensió per aquest que ja no és tan jove com sou la majoria de vosaltres, si en alguna ocasió es mostra o s'ha mostrat; desagradable.
Vull dir que des de Catalunya i més concretament des de Barcelona, a principis dels anys 70 i fins ben entrats els 80, un grupet de joves (Llavors si i molt) ens varem proposar contracorrent i contra tot pronòstic de salvar el patrimoni històric ferroviari en condicions de circular.
És així que se salvaren les locomotores Mikado; Renfe 141F2111 i Renfe 141F2413, en una història tan rocambolesca, com impensable avui dia.
Pel que fa als ferrocarrils catalans i de Catalunya (Avui FGC) l'any 1973 se salvà la Garrat 106 per subscripció popular entre els membres de l'AAFCB i es feu donació a la mateixa entitat per part de l'empresa FC de Sarrià a Barcelona / Ferrocarriles de Cataluña S.A. de l'automotor Brill nº 18. Naturalment pensar de veure funcionar aquest material en aquell temps era somiar despert.
A partir del 1978/1980, a l'època de l'exposició al Born "Trens i Estacions", es rescatà la locomotora Berga nº 31 i se la va reparar per deixar-la operativa, també la locomotora elèctrica 304 (Patxanga) que ja era propietat del ferraller però que estava encara donada d'alta per indústria i, per tant, podia circular, fou rescatada previ pagament de les 350.000,- pessetes de l'època que va costar, quantitat que fou avançada per un dels voluntaris, tots els seus estalvis, essent-li reembossada, posteriorment i un cop passada la urgència, per subscripció popular.
Tot això va ser dut a terme pel voluntarisme d'uns pocs, però com que la participació indirecta de bastants més, sinó fou decisiva, si que fou necessària no diré noms a fi de no caure en la injustícia.
Després vingueren un furgó i tres cotxes de fusta Belgues en molt bon estat, anomenats impropiament "Martorell" a causa d'una foto de M. Maristany, on apareix un d'aquests cotxes amb el rètol de destinació "Martorell", com hagués pogut dur el de: "Igualada", "Manresa", "Olvan", "Guardiola", etc. però el comentari a peu de foto provocà una confusió que ha reeixit.
Durant aquells anys, des del 1979 al 1984 s'inicià una etapa que semblava un somni.
Però a partir del 1985, punt culminant amb la reparació de la MZA 1701 i el viatge del Desembre d'aquell anys fins a Lleida en commemoració del 125 aniversari de l'arribada del tren a la capital de ponent, comença un proces d'institucionalització que si bé va acumular uns èxits indiscutibles fins al 2000, gràcies, pel que fa a FGC, (Reparació de lal 22 exOlot-Girona, Reparació de la 209, Classic tren, etc.) a que l'aleshores director, Miquel LLevat (Que no deixava ser ser, en el fons, un voluntarista), portava damunt l'empenta i la il.lusió d'aquells anys. Els canvis en la direcció de l'empresa dugueren a l'estancament que arriba fins a la desertització d'avui dia.
Quan observo l'existència del Museu Basc del Ferrocarril, mentre veig com han acabat les Mikados en mans de la Fundició i el Museo NAZIonal del ferrocarrril i llurs "estraperlades", exemples com; la Confederació, la 1701, les altres Mikados que han retallat o desballestat, etc. i en el cas de Catalunya l'àfer de Castellar de n'Hug, del material en mans d' FGC i la desidia i desinterès que l'AAFCB ha anat acumulant progressivament al llarg dels darrers anys envers el seu propi patrimoni que tant d'esforç, il.lusions i per que no, diners ens va costar a uns pobres particulars, no puc deixar d'encendre'm com un misto i és llavors que em vé una necessitat irrefrenable d'ésser desagradable. (En el cas dels tramvies de Barcelona, prefereixo ni tan sols pensar-hi perquè, llavors, els desitjos son de ser quelcom més que desagradable)
Aqui us poso una petita mostra de l'any 1981 a Martorell Enllaç. El que està vestit de Blau de feina mirant a la càmera soc jo, i des del tunel del temps us envio una sincera salutació a tots els del forum.
Per cert, darrerament he seguit distretament una iniciativa que Metring, Josep Serre i d'altres parlaven respecte al Cremallera de Núria i que degut a notícies de darrera hora no sabien si continuar o no. Jo els animaria a continuar, a no tirar la tovallola abans d'hora, el no ja el tenim ara. Si al final s'aconseguiex o no l'objectiu proposat, no té tanta importància com la petjada que haureu deixat i que potser serà la que al final durà a l'èxit.
La qüestió és fer cualsevol cosa per petita que sembli. Els no tan joves, carregats d'artrosi, sordera, cabòries i punyetes, podem fer encara moltes coses, però diferents. I de ben segur no ens interferirem.
