Rodalies de Catalunya, paralitzada gener 2026

[fubang]

Bona tarda.

Només faltaria!

Ho he comentat perquè si fas cas de rodalies.gencat.cat a la R3 (com totes les altres línies) està tot parat, quan aquí circulen els autobusos de substitució i van gairebé buits, quan la línia d'en Segalés Vic-Barcelona, va a petar de plena

[metring]

[wefer]

El Ministeri ha publicat al seu Twitter i a la web el llistat de línies sense servei. Inclòs el tram de la R15 entre Reus i Orilla-roja:

[Guigui]

I "Santo" Sadurní, "Moncada" i tots els accents tancats.

Si treballen tan bé com escriuen, preparem-nos...

[122-042-132]

És una vergonya, una indecència, i un escarni a Catalunya. Salut!

[albert28]

Dia nefast.

A les 6:44


A les 7:14


A les 7:21


A les 8:01

[jgomezs]

Els subratllats són meus. Cal que algú aprengui que l'objectiu no és moure trens, sinó moure persones, que els hi cal saber quins trens hi ha, quan, i on.

El primer Avant gratuït de reforç entre Lleida i Barcelona surt 1,5 hores tard i amb una ocupació del 3%

El primer Avant gratuït de reforç entre Lleida i Barcelona ha sortit aquest dilluns amb més d'una hora i mitja de retard i amb 18 usuaris a bord, la qual cosa suposa un 3% d'ocupació, ja que té 581 places.

El tren havia de sortir de Lleida a les 7.25, però finalment ho ha fet a les 8.57 hores. El retard s'ha generat al tren que havia de sortir de Barcelona a les 6 del matí i que no ho ha fet fins una hora més tard, amb mitja dotzena de viatgers. El Govern ha implementat dos trens addicionals per sentit amb parades a Lleida, Camp de Tarragona i Barcelona per facilitar la mobilitat dels usuaris afectats pels talls a les línies de Regionals. Els serveis, però, es van anunciar diumenge a última hora i molts d'ells no en tenien constància.

(...)

[Guigui]

Una mostra més del desgavell total. Diguem-ho clar: tant el govern català com l'espanyol no tenen ni la més remota idea de com solucionar aquest merder.

[albert28]

Absolutament tots els partits espanyols i catalans s'han anat passant la patata calenta d'uns a altres fins que ha explotat. Ara arreglar tot costaria x2, x3, x4 si s'haguessin fet un manteniment preventiu.

[jgomezs]

Comentari que pot ser impopular avui, però els polítics d'ara mateix no tenen tanta culpa. La Generalitat no pot dir demà que "Adif i Renfe fora, posarem algú que ho faci bé", i no ho ha pogut fer mai. Rodalies porta dècades empitjorant, i els polítics de torn no són xamans que miraculosament poden fer funcionar tot el que hi ha a sota. El desgavell actual ve en part per una sèrie de decisions polítiques de llarg termini que en pocs casos s'han revertit, i no depenen de quina cara hi ha aquí o allà i en molts casos han estat aplicades per partits diferents. La conselleria actual està intentant improvisar algun tipus de servei i després Renfe diu que faran el que els hi <censored> quan els hi <censored> i que per molt que la Generalitat sigui la titular del servei "el servei el donem nosaltres".

I compte, no dic que no tinguem problemes de governança, però dic que s'han de discutir directament perquè no em sembla que siguin personalitzables. Cal un debat més honest que només esperar que el polític de torn ho arregli màgicament (i quan canviï el polític es torni a espatllar?).

L'únic amb una raó de pes per fer fora és el senyor Puente, perquè amb la seva filosofia de defensar-se a tota costa de tot, estanca tot el sistema en un dels principals problemes, que és buscar culpables enlloc de solucions. Però fins i tot això ve de llarg, com vaig dir fa anys sobre els trens que no cabien als túnels:

El que m'ha sobtat és veure una ministra dir públicament que està buscant caps de turc per tallar per aquest tema. És un estil de management que ven de cara a la galeria però crea males dinàmiques internes. Tot i que probablement les males dinàmiques ja venen de lluny, no sé quants Rodalies han tingut topades en els últims 15 anys i sempre la conclusió del ministeri ha estat "la culpa és del maquinista".

[albert28]

La part que es culpa a la Generalitat del desgavell com "titular del servei" em costa de veure ja que hauria de ser la pròpia RENFE qui digui ep no podem circular perquè l'administrador no ens garanteix seguretat i sigui Adif qui digui la última i actuï amb responsabilitat (perquè aleshores RENFE tampoc protegeix als seus treballadors i òbviament als usuaris).

A vegades veig cert pols RENFE vs Generalitat. Perquè suposo, una mica off-topic, a la resta de comunitats on també hi ha problemes de talussos i muros que cauen demanaran aturar el servei... O no? (Fi off-topic)

[Guigui]

El problema és una divisió de competències poc clara, agreujada per la flagrant manca de seguretat jurídica per part dels tribunals espanyols, que a les altes instàncies emeten sentències ben polititzades.

La solució seria traspassar tota la XFIG en ample ibèric a Catalunya íntegrament a la Generalitat, perquè quedi clar a qui reclamar en cas de mal funcionament. I uns senyors asseguts a la seva poltrona de Barcelona sentiran molt més de prop el soroll dels usuaris que uns altres asseguts a la seva poltrona de Madrid.

[metring]

https://www.lavanguardia.com/vida/20260 ... recto.html

Última hora: Cesados el director operativo de Rodalies y el responsable de mantenimiento de Adif por el caos ferroviario en Catalunya
Josep Enric Garcia Alemany, el director operativo de Rodalies, así como el responsable de mantenimiento de Adif son las primeras destituciones tras las caóticas jornadas en los Rodalies.

[albert28]

El problema és una divisió de competències poc clara, agreujada per la flagrant manca de seguretat jurídica per part dels tribunals espanyols, que a les altes instàncies emeten sentències ben polititzades.

La solució seria traspassar tota la XFIG en ample ibèric a Catalunya íntegrament a la Generalitat, perquè quedi clar a qui reclamar en cas de mal funcionament. I uns senyors asseguts a la seva poltrona de Barcelona sentiran molt més de prop el soroll dels usuaris que uns altres asseguts a la seva poltrona de Madrid.

Segons he llegit la UE exigia només una separació més contable que no física de l'administrador amb RENFE i aquí és va fer tot al revés.

[122-042-132]

Possiblement, l’escriptora Marina Espasa és qui millor ha resumit l’escàndol de Rodalies d’aquest dilluns. A través d’una piulada definia el desori tècnic, de gestió, polític i informatiu del suposat servei ferroviari com el cas de les “Rodalies de Schrödinger”. La paradoxa del gat de Schrödinger és un fascinant experiment mental de la física quàntica que permet que el felí sigui viu i mort alhora. Com el servei de Rodalies. Però la gran diferència és que l’experiment del físic austríac Erwin Schrödinger té sentit i el desgavell de Rodalies -ara funciono, ara no o ara funciona a mitges i quan em dona la gana- no en té cap.

Com a mostra, la línia R4, que tècnicament transporta soferts viatgers de Manresa a Sant Vicenç de Calders. Una línia per on també passa el trajecte –a través de Calaf, amb un desnivell que encara no s’entén– que fa parada i fonda a l’estació de Lleida Pirineus. Un trajecte que ni el mateix Indiana Jones gosaria fer per les vicissituds que comporta i la llegenda negra que l’acompanya. Sia com sia, aquest dilluns l’estació de Manresa estava tancada. Ni tan sols la cafeteria –batejada, en un fastuós exercici de màrqueting, com a “can Tina”– era oberta. No hi havia trens, però sí que hi havia un servei alternatiu d’autobús fins a Terrassa, on sí que en passaven, teòricament, de trens.

A les vuit del matí, uns autocars aparcats sobre la vorera del pont que travessa el Cardener eren el servei alternatiu. Els passatgers s’esperaven en una filera autònoma al costat de l’autobús, tot i que, per qui no ho sàpiga, a l’hivern, Manresa es transforma en Manrússia i no és gaire agradable fer l’estaquirot al mig del carrer. Com a mínim, el cap de l’estació de Manresa, un xicot amb sentit de l’humor que sempre diu bon dia i és molt amable, s’havia guarnit amb una armilla i feia companyia als exiliats de l’estació. Per si de cas, un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra s’esperava a l’aparcament dels treballadors de l’estació, no fos cas que aparegués algun client de Renfe esverat que fos independentista i l’haguessin d’arrestar.

Cap al bus
A la cua, hi havia estudiants, treballadors, gent que anava a fer gestions a Barcelona, una parella de prejubilats que anava a passar unes vacances i partien des de Barcelona, una parella jove amb un nadó de setmanes embolicat amb una manta com si fos un tió, dues senyores amb els cabells recollits amb ganes de gresca, una senyora que ha aprofitat per esmorzar i una noia amb una maleta que ha aprofitat el temps amb una novel·la que semblava captivar-la. Només un home amb la clenxa al mig s’ha saltat la cua i s’ha dirigit, il·lús, cap a l’estació. L’ha aturat el cap d’estació per informar-lo del desastre. Ras i curt: “No hi ha trens”, li ha etzibat tot assenyalant-li l’autocar. L’home ha fet cara d’estranyat i els de la resta de la cua feien cara de pensar que era un extraterrestre infiltrat que encara no s’havia assabentat que a Catalunya el més extraordinari és que hi hagi trens.

A la fila, destacava un noi de barba molsuda, amb un gorro de llana gruixut, un abric amb les solapes aixecades i els pòmuls vermellets, que pipava una cigarreta amb fruïció amb el desig que el fum l’escalfés. Era evident que no era manresà ni del Bages. La sospita s’ha confirmat, era en Joan, el xofer d’una furgoneta que l’han fet venir a Manresa per portar possibles passatgers fins a Lleida. “La gent s’ha buscat la vida”, comentava amb serenor per justificar que no hi havia ningú. Al país de la Barcelunya qualsevol es refia que Rodalies hagi pensat en algú que ha d’anar de Manresa a la capital de Ponent.

Cap a Terrassa
El bus ha sortit passats dos quarts de nou del matí. Feia olor d’aspiradora just engegada. La gent s’ha enfilat endreçadament, amb el rostre que delatava certa expectativa per la novetat del transport. Semblava mentida, hi havia servei alternatiu i es posava en marxa. Tant és així que, curiosament, gairebé ningú mirava el mòbil, sinó que des del fons del bus es podia constatar com la gran majoria girava el cap per mirar a través de les finestretes el paisatge del trajecte. O potser no se’n refiaven i especulaven amb la possibilitat de ser abandonats en una benzinera, com els gossos de Purina.

Però, si l’R4 és una ratera ferroviària, les carreteres que travessen el sud del Bages són una ratera dramàtica. Ha travessat Sant Vicenç de Castellet, un poble malgirbat, i ha entrat després a la C-55, segurament una de les pitjors vies de Catalunya, per acabar a la C-16, l’autopista més mal peraltada del país. El bus ha arribat amb un silenci d’aguait dels viatgers a l’estació de Terrassa Nord. Un senyor, també amb armilla fosforescent i un aparell de ràdio, ens ha redirigit a l’estació. A dins, els accessos eren oberts. A les cares dels que havíem baixat de l’autocar hi havia il·lusió. Hi havia ulls que feien pampallugues. Hi havia l’esperança de recuperar el txa-txa-txa del tren.

Vagin a la competència
Però, fidel al seu estil, el conglomerat Renfe-Adif-Rodalies no ha fallat en el disseny de l’escape room més punyeter de Catalunya. Una desena de persones, vestits també amb armilles ben grogues, somreien i feien que no amb el cap. “No hi ha trens!”, informaven. Bé, per ser curosos deien “no hay trenes“. Perquè Renfe explica la crisi en castellà. A més, una de les informadores recomanava agafar els Ferrocarrils de la Generalitat, competència directa, o el bus, pagant bitllet, és clar, perquè Renfe no ha posat servei alternatiu. De fet, quan se li ha preguntat per aquest servei ha fet la mateixa cara que si a un senyor de Moscou li demanes que reciti La Vaca Cega.

Els usuaris, però, no s’han refiat de la informació i molts han baixat a l’andana. Entre altres motius perquè els trens estaven aturats amb el rètol de fora de servei, però tenien les portes obertes i la calefacció encesa. I si t’has d’esperar sempre és millor esperar calent. Uns deu minuts més tard, quan tothom havia abandonat tota esperança, un home de mitjana edat s’ha enfilat amb sobrietat a la cabina. Una senyora amb armilla ha baixat ràpidament a l’andana sorpresa per la imatge, quan s’ha adonat que era un maquinista que havia decidit arrencar el tren. Els passatgers es miraven els uns i als altres, com els protagonistes del Deu Negrets d’Agatha Christie. Ningú sabia que estava passant. N’hi havia, fins i tot, que s’agafaven als seients i aclucaven els ulls. Tothom semblava la tripulació d’Alien, el vuitè passatger.

Tercera etapa
El tren s’ha posat en marxa. Tercera etapa de la gimcana. El tren circulava. Semblava que anava amb normalitat. Dues estacions i a la tercera, Sabadell Nord, la megafonia en castellà ha esberlat el somni. “El tren s’atura per ‘qüestions d’horari’, baixin, i s’esperen a un tren que ja arribarà”, ha exclamat amb el to i volum dels que sortegen la chochona en una fira. Tothom a l’andana de Sabadell Nord que, precisament, no és el paradigma del paisatge urbà i a l’aire lliure.

Els passatgers reien. El record no era la magdalena de Proust ni el Ratatouille de Pixar, sinó la neguitosa espera per enfilar-se a una atracció del Tibidabo. Quina seria la següent etapa? Què passaria? Quina sorpresa tindríem? Què ens hauria preparat la conxorxa del desastre de Rodalies? Fer beure als passatgers una ampolla de litre de Bitter Kas? O posar-se agulles d’estendre als mugrons mentre miràvem un vídeo d’Óscar Puente ballant un tango amb Sílvia Paneque? No, han optat per una nova prova més difícil: fer passar un tren i fer-lo aturar.

Un nou tren. Nova etapa. El comboi ha començat a circular amb certa normalitat. La noia continuava llegint la novel·la i la resta ja miraven el mòbil com si res. Una sensació de normalitat flotava dins els vagons fins a arribar a Cerdanyola del Vallès. Efectivament. El tren s’ha aturat. Aquesta vegada cap avís a megafonia, cap senyor amb armilla, res. Silenci. Els passatgers, després de l’aturada, aixecaven el cap de les pantalles i començaven la rotació per comprovar el seu entorn.

El tren s’havia aturat sense cap explicació. Només calia esperar la següent fase. Han passat els minuts. Els passatgers esbufegaven, tornaven a mirar el mòbil i miraven l’estació per les finestres. Alguns enviaven missatges de veu a la feina i a la família, amb to de comiat etern, compungit. “Mira, carinyo, encara soc al tren, no sé quan arribarà, no sé què passarà”, comunicava una noia a través del mòbil a una persona estimada. La seva vida en mans de Renfe. Al cap d’un quart, el tren ha reiniciat la marxa i ha arribat a Barcelona cap a tres quarts d’onze. Alegria continguda i la feinada mental d’analitzar si aquell viatge havia estat un somni, un miratge o una realitat paral·lela. O únicament, que el tren havia atropellat el gat de Schrödinger.

Enllaç al conte de mai acabar:

https://share.google/lhoZqhDojz1hYDEZl

[genissimon]

Un exmaquinista de Renfe diu que la línia Manresa-Terrassa "cada dos per tres pateix esllavissades"
Agustí Manteca porta 14 mesos jubilat i es mira amb tristesa tot el que està passant amb la xarxa ferroviària

Eduard Font Badia
Manresa
27 GEN 2026 12:00
Actualitzada 27 GEN 2026 12:29

Manteca, fill de Castellbell i el Vilar, es va jubilar fa uns 14 mesos, però no ha perdut la seva passió pels trens. Després d’estar més de 41 anys conduint trens, ara l’Agustí Manteca s’ho mira des de la seva jubilació. I tot el que està passant aquests darrers dies el posa especialment trist. Pels seus excompanys, però també pel deteriorament de les infraestructures. Té experiència de sobres per valorar la situació actual, i coneix i recorda cada pam de via per on ha passat.

Què està passant, amb RENFE?
Des que es va fer la liberalització del sector ferroviari a Europa, primer es va fer la liberalització del sector de mercaderies. Abans les mercaderies les portava sempre l’operador Renfe, i ara hi passen molts més operadors. Molts més operadors, molt més trens de mercaderies. Si abans passaven, per exemple, 23 mercaderies d’una sola operadora, ara hi poden passar 70 o 100, perquè hi ha més operadores com Continental Rail. I, a més a més, els Rodalies. Què passa? Que això provoca un desgast: el balast, la travessa, la placa de cautxú... I potser el manteniment no es fa adequadament, i això fa que es vagi deteriorant.

I a més a més, les pluges
Si a més hi afegim pluges com les que vam tenir… Mira, jo me’n remuntaré a l’any 70, per exemple, aquí a la línia R4, que tothom coneixerà: Vacarisses, Torreblanca, Olesa, Castellbell i el Vilar, Monistrol… Tot això és una zona de trinxeres increïbles. Als anys 70 jo me’n recordo que pujàvem a Manresa, perquè jo soc fill de Castellbell i el Vilar, i els dissabtes hi pujàvem a comprar, i com a fill de ferroviari sempre anàvem vigilant la via. Cada dos per tres hi havia un despreniment, o per fortes pluges o pitjor encara, al cap de tres dies, quan el terreny s’asseca, comencen dilatacions per arrels de pins o arbres i cauen.

I què ha canviat?
Abans, els maquinistes ja sabíem més o menys per on passàvem. Reduïes una mica la velocitat. Si la velocitat màxima era 80, tu sabies que, per exemple, a la sortida del túnel de Torreblanca anaves a 60. Però avui dia, com que es demana puntualitat, si ha d’anar a 80, doncs a 80. A més a més, abans hi havia gent que anava per la via controlant això: si hi havia un tirafons fluix, si havien caigut dos o tres rocs, avisaven. Tot això ja no es fa.

Pel que em diu, aquest tram de Terrassa a Manresa és especialment complicat.
És complicat, i a Torreblanca i Vacarisses hi ha un túnel i, a la sortida direcció Manresa, o baixant cap a Barcelona, sempre hi ha hagut moviments de terra. Està tot documentat: hi ha hagut descarrilaments, morts… El mateix que va passar a Gelida. Surts d’una corba i et trobes la terra dins la via. A 80 per hora no tens temps de reaccionar.

Allà s’hauria d’haver prolongat el túnel mig quilòmetre, fer un túnel tubular de ciment i tirar la muntanya a sobre. Això hauria solucionat el problema definitivament.

A Castellbell i el Vilar, els túnels fins a Castellgalí són molt perillosos. Des dels anys 70 hi ha hagut despreniments importants. S’han pres algunes mesures, però potser caldrien mesures més grans perquè no torni a passar el mateix.

I ara, com s’ha d’arreglar això?
S’arreglarà, perquè ha agafat una dimensió important i afecta molta gent. Però arreglar-ho comporta retards, talls de línia… A vegades les hores nocturnes no són suficients per fer una intervenció com cal. Els caps de setmana hi ha més marge, però tot això implica autobusos, canvis d’hàbits, retards per arribar a la feina. Si es fan bé les coses, d'aquí a uns anys tornarà a anar bé, però mentre duren les obres és molt dur per als viatgers.

Tan malament està la infraestructura?
No només a l'R4. A l'R3 també hi ha zones molt complicades. De Ripoll a Puigcerdà tota aquella zona és perillosa. I a la línia de la costa, el mar cada any guanya terreny. L’aigua entra per sota del balast, crea buits, i això no es veu fins que ja és massa tard.

Entenc que, com a maquinista de tota la vida, et sap greu el que està passant.
Em sap molt greu i m’afecta de veritat, perquè som una família. Els maquinistes són de vocació, gent que estima el ferrocarril des de petits. És una professió molt desconeguda, però el maquinista ho porta a la sang. Quan passa una desgràcia com les d’ara, encara que no coneguis el company, et fa molt de mal.

En els accidents de l’AVE a Adamuz i de Gelida, poc hi van poder fer, els maquinistes.
Si parlem del primer cas, Adamuz, és un cúmul de situacions que mai es donen i es van produir. Perquè hi ha un tren, com l'Iryo, que descarrila en un moment, en segons. I just quan l'altre tren baixa cap a Huelva. Això normalment no succeeix, no? I es van donar tantes causes, una concatenació de coses que van produir una veritable catàstrofe.

I a casa nostra també ha estat que, segons el tren s'apropa, el mur de contenció de l'AP-7 cau. No és un despreniment que tu puguis veure i puguis frenar d’emergència i aturar-te.

S’ha trobat en alguna situació de perill?
Sí. A L’Espluga de Francolí, fa més de 30 anys, portant un mercaderies, un vagó ple de cotxes va descarrilar per un buit a la via. No hi va haver víctimes. I una altra vegada, baixant amb el Talgo de París, a Sant Andreu, un tren de Rodalies em va xocar per darrere perquè va saltar-se un senyal en vermell. Va ser molt dur: gent cridant, hospitals de campanya…

L’Agustí ho recorda tot "perquè m’ha agradat molt la professió" i a més, guarda retalls de premsa de tot. Siguin bons o mals records. En una entrevista concedida a Regió7 quan es va jubilar ja va dir que havia convertit la seva afició als trens en professió. Va començar amb el que ara és Rodalies, però durant tots aquests anys també ha dut trens de mercaderies, de llarg recorregut per tota Espanya i Europa, ha estat quatre anys a Portbou, ha treballat de nit en el que en diuen trens exploradors per controlar que tot estigués bé i en grans línies fins a arribar a l’AVE. També ha conduït trens turístics com locomotores de vapor.

[Guigui]

Què està passant, amb RENFE?
Des que es va fer la liberalització del sector ferroviari a Europa, primer es va fer la liberalització del sector de mercaderies. Abans les mercaderies les portava sempre l’operador Renfe, i ara hi passen molts més operadors. Molts més operadors, molt més trens de mercaderies. Si abans passaven, per exemple, 23 mercaderies d’una sola operadora, ara hi poden passar 70 o 100, perquè hi ha més operadores com Continental Rail. I, a més a més, els Rodalies. Què passa? Que això provoca un desgast: el balast, la travessa, la placa de cautxú... I potser el manteniment no es fa adequadament, i això fa que es vagi deteriorant.

Entenc que aquest senyor ja apunta la solució al problema en qüestió, però de totes maneres, només caldria fer una ullada a llocs on la densitat de trànsit no és excusa per mantenir la xarxa en un estat òptim: Suïssa, Japó... I segur que no és perquè ho hagin delegat en el Mago Pop o la Divina Providència.

Però a Espanya, amb la típica mentalitat d'hidalgo castellà que arrosseguen les seves "elits" des de fa segles, només compta la lluentor de cara a la galeria. Com que es creuen que picar pedra és de miserables, quan la cosa peta, peta de debò. I ara que els ha agafat amb els pixats al ventre, tots aquells que gallejaven amb la segona xarxa d'alta velocitat més gran del món estan de sobte ben calladets.

[Nen de Gràcia]

Ho han callat bastant, però han aprofitat la crisi per a suprimir l'R2 central... a tots els canals de Rodalies anuncien normalitat al servei, però després entres als horaris i falten aquells trens. A l'app d'Adif sí que ho anuncia si fas clic al botó que mostra les incidències en una estació d'aquesta línia, i al migdia apareixia CANCELADO amb totes les lletres a sota d'aquests trens; ara simplement anuncia que no han sortit d'origen.
Si no hi ha cap afectació a la línia (R2N i R2S funcionen perfectament), per què ho fan?

[Solució Barcelona]

L'R2N no funciona perfectament, han passat sense dir res de 2 trens per hora a 1, això segons els horaris de la generalitat. Segons l'aplicació d'Adif encara hi ha cada mitja hora, però molts no surten d'origen (no apareixen canceŀlats ni res). A més, almenys ahir, alguns que sortien eren els de la mitja hora que no toca i anàven sovint 20 o 25 minuts tard. Per tant, quan arribaves a l'estació (segons l'horari) et trobaves que el tren havia sortit feia 5 minuts i encara faltava gairebé una hora pel següent. De l'R2S millor no parlar-ne, perquè amb retards d'una i dues hores aquests dies de poc serveixen els horaris.

Dit això, em sembla indignant que aprofitin qualsevol cosa per suprimir l'R2. A veure si amb les obres a Castelldefels millora la fiabilitat.